El cau del drac

El foc de sang púrpura és aquí.

Sento les flames que cremen per dins.

Les lletres formen satírics versos de bruixeria.

Les fogueres s’emporten els llibres amb bogeria.

No tot està dit. Hi ha més per dir sense dit.

La mà ja no escriu, tampoc la ploma.

La cal·ligrafia és ara una font.

La tinta és ara polsosa.

El drac ja és mort.

I també les roses.

I la princesa.

I l’heroi.

Ara

ja

no

som

res.

No

més

que

un

sol

fet

de

ser.

Amor

pur

i

net.

1. Fes el mateix amb aquest poema preciós que va escriure la nostra Carolina! Què imita la forma del poema?

a)Aquest poema m'ha costat un poc entendre-lo però el que jo he entés es que avui en dia ja no ens expressam escrivint ni tampoc ho fem, no plasmam a un paper el que sentim cap a una altra persona; simplement, ho demostram i alhora sentim el mateix que s'hi ho escrivèssim a l'altra persona encara que amb una carta o escrit és molt més bonic i aquesta costum s'està perdent.
b)Imita la forma d'una rosa.

2. Quines figures retòriques hi trobes? (metàfora, personificació...)

Metàfores: ''El foc de sang púrpura..."
Personificació: ''Les fogueres s'emporten els llibres amb bogeria''
Comparació: ''Ara ja no som res. No més que un sol fer de ser.''

3. Cerca un poema sobre Sant Jordi i el penges al grup del facebook Sota el mateix estel, acompanyat d'una imatge sobre el mateix.