Escrit..

1. Fes un escrit sobre el que ha estat per a tu aquest any. Pots explicar com ha anat la teva relació amb els companys, amb el professorat i amb el centre en general. També com has duit el tema dels estudis i les diferents activitats realitzades. Intenta pensar què és el que te'n duus d'aquest curs.

A dia d'avui només queden quatre dies exactament perquè la meva vida a l'institut acabi, i, sincerament, encara no m'ho crec! Sempre havia desitjat aquest moment i més encara l'havia somiat tenguent el títol d'E.s.o a les meves mans.. és una sensació extranya però a la vegada molt agradable ja que penso que m'ho he guanyat.

Aquest any ha estat perfecte. El meu tracte amb els companys no ha pogut ésser millor i se'ns ha fet molt agradable el curs; tots ens coneixíem d'enrrere e inclús em anat a classe junts anys passats i penso que per això encara s'ha fet més agradable la convivència dins la classe.

Amb els mestres també ha estat molt fàcil aquest curs respecte a la relació amb ells. Cap dels que em tingut enguany els havíem tingut mai. Només em tingut tres mestres: n'Antònia que ha estat la nostra tutora, en Kike que ens ha fet classes de matemàtiques i naturals; na Margalida, que substituí a nen Kike mentre que ell estava de baixa per ''paternitat'' i a nen Joan que ens ha donat Inglés. 

Amb tots ells em tingut un tracte agradable, cordial i bo de dur. No hi ha hagut baralles si no que tot el contrari. N'estic orgullosa d'haver pogut gaudir d'aquets mestres i companys i si hagués de tornar a fer aquest curs ho faria de la mateixa manera i amb les mateixes persones.

Els estudis els he duit beníssim. Ho duc tot aprovat i a més amb bastanta bona nota. Els exàmens no han estat molt complicats encara que abans de fer-los quasi sempre em posava histèrica i em passava el dia anterior estudiant per no suspendre! I després resultava que no era per tant.. M'he intentat esforçar al màxim, no donar problemes i fer que a les altres persones se'ls hi fes més agradable i que jo no fos un problema perquè tenc un caràcter molt fort i a vegades, molt dolent i això m'ha passat factura anys enrrere. 

Respecte a les activitats que em realitzat, han estat poques però intenses. Excursions, si no m'equivoco n'hem fetes dues i les dues han estat a Palma; la primera, anàrem només els de la nostra classe a veure a nen Jaume Bonet quan feia la vaga de fam al Casal de Can Alcover, anàrem allà a fer-li una entrevista d'aveure com estava duguent la vaga, el perquè ho feia i les conseqüències que n'estava patint tan psicològica com psíquica-ment i en especial aquest moment, no l'oblidaré mai. Al sortir de veure en Jaume, anàrem al ''Fornet de sa Soca" el qual pertany a un psicòleg que a causa de la crisi no pot exercir la seva feina per la qual havia estudiat tan i a dia d'avui ha creat aquest forn on tots els ingredients son naturals, cultivats per ell o coneguts pròxims a ells; tot està fet a mà i tot es boníssim!! Ens ensenyàrem les instal·lacions, el personal que hi feia feina i ens convidaren a berenar del que nosaltres triàssim. 

La segona excursió va ser a Palma també, però aquesta vegada no hi vam anar tots sols, si no que hi vam anar amb els de PQPI1 i els de 4t de Diversificació. Aquest dia, no em va agradar tant perquè quan anàrem a palma simplement la classe i la nostra tutora va ser millor, però bé, també em va agradar. Caminàrem molt, d'un lloc a l'altre per veure els edificis, estàtues i llocs més identificatius de Palma i també aprenguérem moltes coses.

En definitiva, el dia a dia durant aquest curs no ha pogut ésser millor. Sortim ben preparats d'aquest curs encara que dos o tres encara hagin de venir l'any que ve a recuperar algunes assignatures pendents. La nostra tutora ens ha instaurat uns valors imprescindibles i ens ha informat i preparat del que ens espera a la vida que ens comença ara tan d'estudiants com laboral. La nostra vida d'estudiant comença ara i personalment, he de dir que en tenc més ganes que mai gràcies a tot el que he passat, fet i aprés aquest any!

Me'n duc el PQPI1 i el Mòdul Voluntari dins el meu cor, crec, per tota la vida! Hi he guanyat molt amb aquests dos cursos tant com a persona com a l'escola. És el millor que hagués pogut fer.

Democracia real ja! És important estar-ne informats...

MANIFEST Democràcia Real ja!

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar u...n futur millor als que ens envolten.

Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creien...ts, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.

Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:

* Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.

* Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.

* El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.

* La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE

* L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.

* La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.

* Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.

* Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.

* Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.

Per tot això estic indignat.

Jo puc canviar-ho.

Jo puc ajudar.

Sé que junts podrem.

Surt amb nosaltres. És el teu dret.

1. Fes un resum del contingut del text.

El text anterior està escrit per una persona que es dirigeix a tot el poble. Fa una reflexió del que estan fent malament els polítics, del perquè i de les conseqüències que estam patint nosaltres i no hauria de ser així ja que descriu perfectament els nostres drets (del poble) i també ho fa explicant clarament que és una democràcia cosa que, teòricament, tenim al nostre país i no s'hi pareix gens.

         2. Fes una valoració general del que es diu i escriu la teva opinió personal.

La meva opinió es com la que descriu el text. Els polítics haurien de ser ''el poble'' i expressar els nostres sentiments, patiments i pensaments i només miren per ells i serquen l'enriquir-se en vers de cercar una millora per nosaltres. 

Hi ha molta gent que s'ha quedat al carrer literalment i a ningú l'hi importa, i no es gent tota sola, és gent que te família i preocupacions que encara l'hi han augmentant per aquestes causes.

Ens enganen i hi ha molta gent que no ho veu i segueix confiant amb ells; el que em de fer és unir-mos i queixar-mos juntament aveure amem si així ens escolten perquè els hi donam igual i alomillor així, si veuen que TOT el poble està descontent prendran mesures.

La situació actual és crítica i si no en feim alguna cosa enpitjorarà i fa por pensar el que pot arribar a passar. 

6 de Juny*

1. Explica quines coses t'agraden més de la natura. En fas una descripció.

Personalment, mai m'havia entretingut en apreciar la natura, en fixar-me en ella n'hi en estar amb ella.

Darrerament m'he ''aficionat'' a anar d'excursió i m'agrada molt anar a caminar per camins de la muntanya i passar-hi el dia allà.

És increïble la tranquil·litat que et pot arribar a aportar i el ben estar que sents quan hi ets. El cant dels ocells, el renou de les flors i fulles que es mouen, l'olor que desprenen els arbres i tot el conjunt de la vegetació que hi ha. 

Inclús m'atreviria a dir que les cases que hi ha, són més guapes pel lloc on són que una altra que es ben maca i està enmig de la ciutat.

La natura es preciosa i l'em de cuidar; dona vida i a més penso que és una bona medicina per desconnectar i fer-hi coses.

A més, la natura que hi ha a Mallorca, és preciosa. Hi ha llocs increïbles, cales meravelloses, la Serra de Tramuntana és espectacular i amaga mil i un racons dels que te'n recordes sense voler perquè cada un d'ells és màgic; també, a Orient, i tenim unes cascades i quan les vaig veure vaig alucinar perquè pareix que això només hi ha d'ésser a les pel·lícules i descobreixes que encara que no siguin igual d'espectaculars que a les pel·lícules són igual de precioses i, en fi, que la natura i especialment a Mallorca és preciosa i hauriem de gaudir-ne un poc més d'ella perquè com ja he dit, tranquil·litza i dona un sensació de pau que és perfecta.

2. Cerca un poema que t'agradi especialment, el penges amb una imatge i el comentes. Sobretot has d'explicar per què t'ha agradat.

Sentir,

sentir que tu mano es mi caricia,

sentir que tu sueño es mi deseo,

sentir que tu mirada es mi descanso,

sentir que tu nombre es mi canción,

sentir que tu boca es mi refugio,

sentir que tu alma es mi regalo.

Sentir que existes...

Sentir que vivo para amarte.

He triat aquest poema perquè estic enamorada. Vull sentir moltes coses amb ell, i moltes coses són aquestes que descriu el poema. L'estim i vull viure sempre amb aquest sentiment i que ell pensi i actuï de la mateixa manera.

El segle XIX

 1. Explica la societat espanyola del segle XIX.

Durant el segon terç del segle XIX va tenir lloc la transició d'una societat de tipus estamental, basada 

en l'existència de grups caracteritzats per la possessió d'un "status" jurídic molt concret, a una societat 

classista en la que els grups socials es diferenciaven per un major o menor domini de la riquesa.  

L'altra burgesia era la nova classe dirigent acabalada. Era la propietària de les indústries, de les grans empreses i dels bancs. 

El canvi, des d'un punt de vista jurídic, es va aconseguir mitjançant l'abolició del règim senyorial, les 

desamortitzacions, la consagració del dret a la propietat privada, la liberalització del comerç i la pèrdua 

de les prerrogatives dels gremis. Encara que el canvi jurídic va ser gairebé complet, no pot dir-se el 

mateix respecte al canvi real, que va mostrar clarament el caràcter transitori d'aquesta evolució, de tal 

manera que juntament amb trets de la nova articulació social van coexistir facetes pròpies i típiques de 

l'Antic Règim. 

Aquesta transformació s'ha d'incloure en el procés que es produeix a Europa amb la implantació de les 

idees liberals en els àmbits econòmic, polític i social. En aquest sentit s'ha de situar Espanya a cavall 

entre els països que abans o més pregonament van fer aquests canvis i els que els van fer 

posteriorment o amb menys efectivitat. 

 2. Explica la industrialització espanyola al segle XIX.

En l’Espanya del segle XIX, les transformacions econòmiques no van ser tan intenses com a d’altres països europeus com ara Gran Bretanya o Alemanya. Això va ser motivat per diversos factors com, per exemple, l’escassetat de matèries primeres, les males comunicacions per això hi havia problemes amb el transport, la manca d’un mercat per als productes (tant per la pobresa de la població com per la pèrdua de bona part de l’Imperi colonial), l'escassetat de minerals i d'energia i la falta d’inversions en l'industria. La indústria espanyola no podia competir internacionalment perquè els seus productes eren més cars. Es va imposar el proteccionisme (imposts als productes estrangers) per això, moltes vegades van ser empreses estrangeres les que més van invertir en la creació de fàbriques, bancs i infraestructures.

Les primeres indústries modernes van localitzar-se en zones molt concretes de l’Estat, i les més destacades van ser la tèxtil catalana i les siderúrgiques del País Basc, Astúries i Andalusia.  Paral·lelament, es van fundar les primeres institucions financeres, com ara els bancs moderns i la borsa de Madrid.

 3. Amplia la informació dels apunts de socials sobre la Mineria i el Carbó.

El subsòl espanyol és ric en jaciments miners i la seva explotació massiva va començar arran de l’aprovació de la nova legislació de mines de 1868. Així, l’explotació dels jaciments de plom (Linares, La Carolina), coure (Riotinto), mercuri (Almadén) i zinc (Reocín) van ser importants en el procés d’industrialització espanyol. Ara bé, per recaptar fons i pal·liar el deute de la hisenda espanyola, l’explotació d’un bon nombre d’aquests jaciments va ser concedida a companyies estrangeres, sobretot franceses i angleses. A més, una part important del mineral que s’extreia s’exportava a Europa, on la demanda d’aquesta matèria primera era més elevada que a Espanya.

Les dues activitats mineres més importants d’aquest període estaven relacionades amb el carbó i el ferro. Els jaciments carbonífers més importants estaven a Astúries, però el carbó que s’extreia era de baixa qualitat i no va poder resistir la competència del carbó gal·lès, caloríficament molt més poderós. D’altra banda, les mines de ferro eren a Biscaia, i per la seva manca de fòsfor presentava una gran qualitat per a ser utilitzat en la fabricació d’acer. La poca demanda interior va comportar que la immensa majoria de la producció de ferro es dediqués a l’exportació. Això sí, l’augment de les importacions va fer que Espanya esdevingués el principal subministrador de mineral de ferro a Europa.

 4. Explica les condicions de feina dels miners i les malalties que poden contreure.

Un miner  o un minaire és una persona que treballa excavant i traslladant minerals en una mina. A Espanya, aquesta professió està regulada per l'Estatut del Miner, aprovat al Reial Decret 3255/1983 del 21 de desembre de 1983. Els miners històricament han estat actors important al moviment obrer i sindicalt. 

Es tracta d'un treball dur i perillos, ja que qualsevol acciden pot obturar-los d'entrada d'aire o sepultar-los. A les mines de carbó és d'especial importància el problema del grisú. El sol fet d'estar contínuament sota terra els exposa a més radioactivitat natural (descendents de la cadena del radó) que la resta d epersones, i la incidència de càncer de pulmó en aquesta població també és major (gairebé segura si a més el miner és fumador), a mes d'altres malalties, com la silicosa, sobretot del sistema respiratori i sovint anomenades popularment del miner. Malgrat això, és una feina que han fet nens.

 5. Penja imatges relacionades amb cada activitat.

eScRits*

1. Fes un escrit d'acomiadament de l'institut.

Començaré dient que en aquest institut he viscut milers i milers de vivències i sobre tot hi he passat basant de temps en el qual penso que he expressat molts de sentiments, ja siguin bons o dolents.Duc sis anys a l'institut Ies Damià Huguet i crec que me'n en record de gaire bé tots els moments i cursos que hi he pasat.He tingut mestres que m'han agradat, d'altres que no. He tingut mestres amb els que he tingut un tracte boníssim i d'altres amb els que ni el mestre ni jo ens voliem veure, jeje; hi ha hagut de tot com és normal però ara penso amb tot i sincerament, em fa tristesa que el meu darrer any dins l'institut sigui aquest i que em quedin tan pocs dies ja. Em costa creurer-mo perquè ho he desitjat tantes vegades que ara em sembla a broma!És un institut molt agradable que si et comportes d'una manera mínimament educada percebs molt a canvi; també, es molt agradable conèixer a qüasi totes les persones que hi són ja que gairebé tots els estudiants i professors normalment som veinats o viuen al poble proper, etc.Molts dels mestres que he tingut només van estar un any a l'insitut i pot ser no me'n recordi molt però n'hi ha un parell que són ''els de sempre'' i vulguis o no, encara que encara no hagis anat a l'institut els he conèixes per un germà, cosi o el que sigui, i els hi agafes més apreci.Sense dubtar-ho ni un moment de les dues professores de les quals estic més agraïda son les meves dues tutores dels anys que he fet PQPI i Mòduls Voluntaris.M'han ajudat molt i m'han apollat encara més; no m'he sentit tota sola en cap moment i els dos cursos han estat molt fluids gràcis a la gran comunicació e inclús m'atreviria a dir amistat que he establert amb ella. Penso que fer aquest curs ha estat el millor que podria haver fet després d'haver perdut tan el temps amb tonteries i me'n enduc el millor sabor de boca gràcies a tots els mestres que he tingut durant els cursos i dels meus companyers de classe que no podrien haver estat d'altres més bons.Em despedesc amb pena, però present'ho que això no acaba aquí!
Aina Chaves.
2. Fes un escrit sobre el que penses de la crisi i com afectarà el món de l'educació i el de la sanitat.
No autren de sortir per les televisions noticies de que la gent cada vegada està més desesperada per la crisi ja que els hi costa molt a alguns arribar a final de mes i encara pitjor, n'hi ha molts que ja ni en tenen l'oportunitat i s'han vist obligat a sortir de la seva casa sense res seu i haver de sercar-se la vida amb una familia a la que mantenir.Per això jo em demano, com pot ser que amb la quantitat de problemes que tenemi la població espanyola actualment, precisament ara, es posin a fer retalls de semblant característiques.No es pot acceptar que retallin professors en l'educació i s'agin d'apilotonà els nens a dins les aules i patesquin les concequències ells per culpa de altres.No es pot acceptar que retallin en la sanitat pública i fagin aquets cambis tan i tan repetins perquè hi ha gent que en depén molt d'aquesta sanitat i fent això, clarament, els estàn comdemnant mentre que a la sanitat privada no hi ha hagut gaire bé cap cambí.Jo penso que això només acaba de començar i que la gent es començarà a posar molt nirviosa d'aquí no molt i això pot ser sigui un caos dels greus i després no hi hagi marxa enrrera.Em de trobar una solució, i la solució no crec que sigui enfonssant més encara a la població per recuperar-mos mentre que ''els grans'' segueixen en les mateixes condicions o encara millors.

1. Cerca informació sobre l'animal que més t'agradi, n'expliques la procedència, el que li agrada menjar, el que li agrada fer... També pots cercar algun poema dedicat a n'aquest animal.

El Beagle.

És un dels cans que més m'agraden. Pesa entre 10 i 14 Kg aproximadament i té una mida mitjana, no són molt petits però tampoc es fan gaire grans. Te un promedi de vida d'uns dotze anys.

Normalment és tricolor, blanc negre i taronja-marró, però també qualsevol altre color menys el color ''fetge'' es acceptat en el estàndard de la raça. Té el pelatge curt i basant dens. Està preparat per suportar baixes temperatures ja que és un dels cans més típics d'Anglaterra. I, l'únic que se l'hi ha de donar per menjar es uns 300g diaris d'aliment complet sec.

És un ca compacte i robust. El seu caràcter sol ser alegre, equilibrat i són bastant inteligents. No mostren agressivitat ni timidesa davant imprevists. 

El beagle s'usa principalment per cazar llebres ja que segueix el rastro perfectament.

I, una cosa lamentable i molt característica d'ells és que tenen el record de ser la raça més usada en la experimentació per la preparació de fármacs, cosmétics, etc...

2.  M'agradaria que donàssiu la vostra opinió sobre un parell de qüestions que vos pl

antejo:

2.1. Influeix la poesia en l'educació dels adolescents com tu? 

Sí, jo penso que si perquè és una manera d'explicar sentiments, pensaments o qualsevol cosa de manera metaforica o amb expressions que no usam a diari per parlar que, jo penso, enbellesen les paraules i els hi donen vida.

2.2 Quina importància té la poesia en l'educació de la sensibilitat?

Molta, ja que la poesia jo diria que és sensible! Sempre et toca la part tendra i fa veure coses que sense la poesia no veuries.

 2.3. Caldria donar-li més importància als instituts? 

Sí. No se n'hi dona molta i penso que ajuda molt.

2.4. Què es pot aprendre amb la poesia?

És poden valorar moltes coses ja que la poesia es pot fer a partir de qualsevol tema i a part de donar informació crec que ajuda a entendre moltes coses.

Una historieta*

Un dia no molt enfora hi havia un nin amb el seu avi que estaven a la granja familiar donant-lis el menjar al ramat d'ovelles.
El nin volia ser com el seu avi; volia aprendre tot allò que feia ell per poder-ho tota la seva vida igual de bé.
A l'horabaixa, el seu avi l'hi digué que es quedés mirant al ramat mentre que ell anava a cercar a la germana petita del nin, n'Alba, a l'escoleta.
El nin s'emocionà molt de que l'avi li confiés el ramat i es proposà fer-ho de la millor manera possible.
Mentre que el nin vigilava, es fixa que del terra sobre-sortia un petit llibret; el nin s'ajoneà i l'agafà; quan ho va fer també se'n adonà de que al davall del llibre i havia una capceta.
Obrí la capceta i d'allà sortí una fadeta. El nin no s'ho podia creure! Estava alucinat i molt emocionat.
La fada l'hi digué que el que havia de fer era obrí el llibre, lletgir-se les fórmules que hi havia en ell per demanar desitjor i n'hi demanés tres a ella per així concedir-lis amb molt de gust. Idò bé, el nin obrí el llibre, lletjí unes cuantes fórmules i l'hi demanà el primer.
- ¡ Color verd i groc, la frescura del bosc, consedeix-me el desitj, de poder ser jo el qui governi en aquest troç!
I així ho va fer la fada. El nin de sobte fou el ''pastor'' i el seu avi ja no havia de tenir cap preocupació.
El nen, seguí lletgint fórmules i l'hi cantà la segona.
- ¡ De nit i de dia, la meva germaneta que estigui amb jo voldria !
I així ho va fer la fada. El nin i la seva germana de sobte tengueren la mateixa edat i la nena ja no hagué d'anar més a escoleta i pogué estar amb el seu germà cada dia i alegrament.
I el nin començà a lletgir de nou fórmules per desitjar el trerçer desitj. Volia que fos especial així que demanà...
- ¡Mentre que ovelles quedin al món, de tot aquest remenat, no en vull separar per res del que digui tothom!
I així ho va fer la fada.
El nin, la seva germana i l'avi foren els pastors més privilegiats durant molts d'anys; els hi apassionava la seva feina i ho disfrutaven diàriament.
L'aparició de la capceta màgica i el llibre, fou el millor que els hi hagués pogut passar en tota la vida. No volien coses materials, simplement, el que els feia feliç.