‎"En la juventud aprendemos y en la madurez comprendemos"

viernes, 1 de junio de 2012

Una historieta*


Un dia no molt enfora hi havia un nin amb el seu avi que estaven a la granja familiar donant-lis el menjar al ramat d'ovelles.
El nin volia ser com el seu avi; volia aprendre tot allò que feia ell per poder-ho tota la seva vida igual de bé.
A l'horabaixa, el seu avi l'hi digué que es quedés mirant al ramat mentre que ell anava a cercar a la germana petita del nin, n'Alba, a l'escoleta.
El nin s'emocionà molt de que l'avi li confiés el ramat i es proposà fer-ho de la millor manera possible.
Mentre que el nin vigilava, es fixa que del terra sobre-sortia un petit llibret; el nin s'ajoneà i l'agafà; quan ho va fer també se'n adonà de que al davall del llibre i havia una capceta.
Obrí la capceta i d'allà sortí una fadeta. El nin no s'ho podia creure! Estava alucinat i molt emocionat.
La fada l'hi digué que el que havia de fer era obrí el llibre, lletgir-se les fórmules que hi havia en ell per demanar desitjor i n'hi demanés tres a ella per així concedir-lis amb molt de gust. Idò bé, el nin obrí el llibre, lletjí unes cuantes fórmules i l'hi demanà el primer.
- ¡ Color verd i groc, la frescura del bosc, consedeix-me el desitj, de poder ser jo el qui governi en aquest troç!
I així ho va fer la fada. El nin de sobte fou el ''pastor'' i el seu avi ja no havia de tenir cap preocupació.
El nen, seguí lletgint fórmules i l'hi cantà la segona.
- ¡ De nit i de dia, la meva germaneta que estigui amb jo voldria !
I així ho va fer la fada. El nin i la seva germana de sobte tengueren la mateixa edat i la nena ja no hagué d'anar més a escoleta i pogué estar amb el seu germà cada dia i alegrament.
I el nin començà a lletgir de nou fórmules per desitjar el trerçer desitj. Volia que fos especial així que demanà...
- ¡Mentre que ovelles quedin al món, de tot aquest remenat, no en vull separar per res del que digui tothom!
I així ho va fer la fada.
El nin, la seva germana i l'avi foren els pastors més privilegiats durant molts d'anys; els hi apassionava la seva feina i ho disfrutaven diàriament.
L'aparició de la capceta màgica i el llibre, fou el millor que els hi hagués pogut passar en tota la vida. No volien coses materials, simplement, el que els feia feliç.

No hay comentarios:

Publicar un comentario