‎"En la juventud aprendemos y en la madurez comprendemos"

lunes, 27 de febrero de 2012

Cançó de primavera: Pétals de versos en flor

Cançó de Primavera
(Enric Soler i Godes)

Floreta sense nom
en marge ignorat,
senzilla floreta 
sense amic ni amat. 

Tens la vida curta, 
però llarg l'anhel;
alegres la vida, 
vius sense recel. 

Petita floreta, 
qui et replegarà?,
sobre quina sina
ton goig lluirà? 


Quan el sol s'aixeca,
tu guaites l'ocell 
com una donzella 
espera el donzell. 

Voltada de brossa 
ansiant l'amor, 
ningú sap ta lluita 
de plany i dolor. 


Floreta sense flaire 
que no sé ton nom,
sense amic ni amat, 
eres de tothom. 

Però vius joiosa, 
tranquil·la, esperant; 
saps que no hi ha xica
sense ball galant. 

Tu sols, Primavera
per al meu vell cor!
Jo estime ta vida 
que bull i que mor.

1. Fes un comentari sobre el poema.

El poema anterior parla de la primavera, de lo petita que és i lo molt que agrada perquè dura bastant poc per tot els que ens agradaria fer a aquesta estació de l'any.
També, a aquesta estació és quan (diuen) es solen enamorar perquè el dia es com a més alegre, surt el sol, les floretes treuen el color i les flors boniques i el temps millora molt i es nota perquè arriba després de l'hivern i és un gran canvi.
I, al final el que vol dir és que la persona que escriu el poema estima tant la primavera que li arriba a fer mal hi tot les ansis que te per que arribi l'estació que després, com que dura poc, la troba molt a faltar.

2. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.

Tens la vida curta, 
però llarg l'anhel;
alegres la vida, 
vius sense recel 


És una personificació perquè li atribueix característiques d'una persona a la primavera com ''tens la vida curta'' o bé, ''rius sense recel'' i això la primavera no ho pot fer perquè no te vida.

Quan el sol s'aixeca,
tu guaites l'ocell 
com una donzella 
espera el donzell. 


És una comparació perquè compara quan arriba la primavera (Quan el sol s'aixeca, tu guaites l'ocell) amb l'arribada dels ocells (com una donzella, espera el donzell).

miércoles, 22 de febrero de 2012

L'exèrcit de les gavines.


He caigut a terra.
L’esperança ha fet fallida.
El nostre entorn està en guerra,
culpa en tenen les gavines
que volen tornar enrere.


Vesteixen de blau i es fan dir populars.
Ben lluny del poble, de la raó i la veritat,
a cops de porra i cosses, sense vergonya,
volen imposar la seva voluntat amb sang.


Són gossos del gran pastor conservador,
que ens vol manegar com si fóssim ovelles.
Els seus ullals no ens han de fer por.
Cal defensar el què pensem, sempre!


Un dotze de febrer va morir la democràcia.
Li vàrem fer l’extremunció i ara estem de dol.
Des d’aquest dia tots som valencians.
No els pensem deixar tots sols.


Hem caigut a terra.
I plorem per les agressions.
Són nens! Què no ho veieu?
Són nens que només protesten!
Són nens que lliurement s’expressen,
pacíficament, per una educació digna,
I vosaltres, salvatges sense ànima,
els hi voleu destrossar la vida.


Ja hem rebut el vostre missatge.
No voleu cap més manifestació.
Ens voleu obedients i esclaus,
amb el cap ben baix,
i morts de por.


No sou persones.
Ningú sap el què sou.


1-La gent que és manifestava no volia les conseqüències que està patint, tot el que ha passat és culpa dels ''grans''.
2- Els polítics saben que hi ha molta gent que sap el que està passant i el que passarà per això reaccionen així, intentant establir les seves normes a la força, i impedint que la gent es manifesti.
3- No hem de tenir por a gent que està dominada per un dictador, perquè és el que és, a un país on hi ha ''democràcia'' no poden passar aquestes coses pel simple fet de manifestar l'opinió del poble.
4- Desde que va passar aquest fet, tothom, d'una manera o d'una altra, es sent Valencià i ho duu a dedins, es com si ens haguessin pegat amb la porra a cada un dels espanyols.
5- Són nins, i no deixaran de ser-ho per molt que es manifestin. Em arribat a un punt que ja és igual si son nens, padrins, dones, homes, etcètera. L'únic que volen es tenir-mos callats. 
6- Sense que ho hagin dit, la gent ho ha captat, ens volen en silenci volen que ens paregui bé tot el que fan i diuen però no ho aconseguiran perquè si no ens tracten com a persones rebran el mateix tracte i aquesta història no tindrà fi. 

Poemes i més poemes... Sota el mateix estel!

El sol em torra la cara,
amb un somriure
de banda a banda.
Tot és en calma…
Els problemes són arreu,
El camí no és costa avall.
Però la companyia
alleuja tots els mals.
Som éssers socials,
necessitem dels altres
per esquivar la tristesa
que produeix la soledat.
I és quan la felicitat surt,
després de jugar
a fet i a amagar.
Sempre surt,
tard o d’hora,
i ens omple de joia
amb forces per continuar.
El camí és costa amunt.
I creixem amb cada passa.
Ens apropem a cada cop de vent
a un cel ple d’estels fugissers.
El somni ens regala el futur.
El present empeny l’esforç.
I el passat guarda els records.
Ser feliç no sempre és bo.
Necessitem de vegades el dol,
per assimilar els sotracs del vol,
i no perdre mai de vista l’horitzó.
Cada moment feliç
compensa un de trist.
És l’equilibri de l’infinit.

Aquest poema va dedicat a n'en Xisco. I, és la pura realitat, ell és un nen que sempre està feliç, a vegades es vera que se l'hi nota que està un poc trist però sempre te una rialla i jo pens que moltes vegades ell no vol reconèixer que està trist per no contagiar-ho als seu voltant.
És feliç amb els seus amics i amb els seus jocs, l'hi agrada conservar la seva infància i aprofitar al màxim la seva felicitat; és l'alegria personificada. Ara penso que només l'hi falta no pensar amb els altres i entendre que un te dret a estar malament i que en molts moments de la seva vida hi haurà d'estar perquè la vida és així: te els seus moments bons i els dolents, simplement els em de saber afrontar. 

martes, 21 de febrero de 2012

Ahir, refranys amorosos, avui parlam d'amor, sense més.


Aquesta carta, va dedicada a la meva parella...

Desde que et vaig conèixer sabia que entre tu i jo hi havia un sentiment, desde fa sis mesos aquell sentiment es va despertar i ara mateix em consider la persona mes afortunada per poder gaudir de la teva companyia i el teu afecte que em regales cada dia; no hi ha dia que no em sorprenguis gratament, ets especial i, em fas ser-ho quan estic amb tu.
Ara mateix ja no m'imagin un futur que no sigui al teu costat perquè amb poc temps m'has donat molt i crec que jo he fet el mateix, o almenys això he intentat.
M'agrada cada racó del teu cos i de la teva personalitat i m'enamor més i més de tu amb el pas del temps.
M'agrada el teu somnriure, que em mimis, que m'abraçis fortament tot l'horabaixa i no m'amollis fins a l'hora d'anarte'n a dormir, ador les arruguetes que se te fan al front quan rius.
M'encanta la teva manera de ser perquè ets feliç i me contagies la teva felicitat.
No canviaria cap moment dels que he pasat al teu costat ni per tot l'or del món ja que tots els moments són especials; ho feim tot junts! El dinar, el sopar, dormir, parlar, riure, plorar, etcétera. I això em sorprén perquè jo som una persona molt ''solitaria'' com aquell qui diu, m'agrada tenir els meus moments (que són quasi tots), m'agrada difrutar del silenci, i moltes coses més que tu saps, però me n'he adonat compte que tots aquets moments no els necessit i que només et necessit a tu, al meu costat.
Ets molt més que el meu al·lot, ets el meu millor amic, ets com un germà, ets la persona a la que vull veure cada dematí al aixecarme i la persona que vull veure cada vespre antes de dormirme.
Simplement, ho ets TOT!
Ja està clar que només duim mitj any junts, però tenc un bon presentiment amb tu, sé que ens anirà bé i que junts farem moltes coses.
És un poc prest per dir-ho, però... vull pasar la resta de la meva vida al teu costat! Has entrat trepitjant molt fort a la meva vida i crec que ja serà molt difícil d'oblidar-ho tot i, és més, no ho vull per res!
I, finalment, et dire que T'estim! que T'estiiiiiiiiiiim amb locura i que no vull que canviis mai perquè així, ets maravellós!








lunes, 20 de febrero de 2012

Refranys amorosos.

2.  Tria els deu refranys amorosos que més t'agradin, els penges al teu blog cada un amb una imatge. Després inventa'n cinc. Penja el refrany que t'hagi agradat més a la pàgina "Sota el mateix estel", acompanyat d'una imatge. També has de penjar-ne un dels que t'hagis inventat, posant el teu nom com a autor.


Al que es casa per interés, li ixen los comptes al revés

Allà on hi ha amor, no hi ha rancor

Amor fort dura fins a la mort

Amor que aplega a l'oblit, amor que no ho ha sigut

De sembrar i casar, consells no vulguis donar

Estimar i no ser estimat és com respondre i no ser preguntat

L'amor és el desig irresistible de ser irresistiblement desitjat

Ni abril sense flors, ni joventut sense amors

Quan em mires i et rius, senyal que em vols

Qui estima, defectes no mira


________________________
No només cal mirar al defora, cal saber com és el fons.
Quan es tanca la porta de l'amor, s'obri la porta de la llibertat.
Somiar es gratis, però viure el somni tampoc es car.
No fessis res del que et puguis empana-dir, si a aquella persona vols tenir.
Que mentides sembra, desconfiança recull. 

domingo, 19 de febrero de 2012

Entrada lliure.


La malnutrició és un terme general emprat per descriure una condició sanitària causada per una inadequada o insuficient alimentació i nutrició; per una alimentació incorrecta que resulta d'una assimilació deficient, una dieta pobra o una sobrealimentació.En funció dels nutrients que es troben de manera deficient o en excés en la dieta, poden produir-se una sèrie de trastorns de la nutrició.
L'Organització Mundial de la Salut esmenta la fam com la més greu amenaça per al món de la salut pública. La desnutrició és, amb molt, el major contribuent a la mortalitat infantil, present en la meitat dels casos de mort. La malnutrició, en la forma de la manca de iode és la causa més comuna de deficiència o retard mental, la reducció del quocient intel·lectual del món amb una estimació de mil milions de punts. La millora en l'estat de nutrició de la població és l'acció que, de manera majoritària, es considera com la forma més eficaç d'ajuda davant d'aquest problema.


La malnutrició és el resultat d'una alimentació incorrecta, ja sigui per alimentació deficitària, una sobrealimentació o per assimilació deficient. Els aliments que es prenen diàriament ens proporcionen l'energia necessària per poder dur a terme les nostres activitats diàries. La manca o l'excés d'aliments pot provocar malalties.
La malnutrició ocasionada per alimentació incorrecta per defecte de nutrients ha representat la fam en la majoria dels països del món fins els segle XVII i encara més enllà a d'altres. Actualment persisteix una desnutrició d'un grau variable a moltes zones subdesenvolupades econòmicament especialment d'ÀfricaÀsia i Amèrica del Sud. Al mateix temps als països més rics i d'altres mitjanament desenvolupats, l'obesitat s'ha incrementat tant que és considera un dels principals problemes per la salut de la població.
La malnutrició per assimilació deficient és la menys important de les tres causes de malnutrició i l'única en l'abast de la qual no hi tenen un paper preponderant factors socials i econòmics. El progrés de la medicina ha disminuït molt la incidència dels trastorns per assimilació deficient dels aliments.




Gairebé 20 milions d’infants menors de cinc anys pateixen desnutrició. Tres de cada quatre morts es produeixen a zones rurals Àsia i Àfrica, continent on Intervida desenvolupa diversos projectes.
La malnutrició causa més de la meitat de les morts infantils a nivell mundial, les tres parts de les quals es registren a Àfrica i Àsia, concretament en zones rurals, i afecta les famílies més pobres i amb menor nivell educatiu. Segons l’Organització Mundial de la Salut, cada any moren prop de 10 milions d’infants menors de cinc anys per motius fàcilment evitables, bàsicament la falta de vitamina A i minerals. Les causes que provoquen l’escassetat d’aliments són la sequera actual, l’augment del preu dels aliments i la disminució de la productivitat agrícola.
El Dia Internacional de la Salut, el  7 d’abril, cal recordar que el 4t Objectiu del Mil·lenni (reduir la mortalitat infantil en dues terceres parts de 1990 al 2015) està molt lluny d’assolir-se. Al continent africà es troben les taxes més altes de mortalitat en menors de cinc anys i els índexs més alts de pobresa. Intervida actua en dos dels països amb les taxes més elevades de mortalitat infantil al món: Mali, amb 196 morts per cada mil infants, se situa en quart lloc, després de Sierra Leone, Txad i Guinea Bissau; i Burkina Faso, amb 191 morts per cada mil infants, en cinquè.

És esgarrifant, i a jo em preocupa que hi hagi tanta gent que te moltíssims de doblers i no ajuden ni mínima-ment a aquestes persones, perquè, són persones! Elles no han triat viure en aquestes condicions ni al lloc on han nascut i si al damunt els hi dona una mà això no acabarà mai; ja està clar que hi ha moltíssima gent que s'hi dedica però no és suficient, a la vista està amb aquestes dades... 

martes, 14 de febrero de 2012

Poemes i més poemes.. Sota el mateix estel


1. Aquí teniu un nou poema de la nostra Carolina. Contundent, actual, realista, angoixant, desesperant, trist... Au, quin títol triau? Reflexionau... i no escrigueu el primer que se vos ocorri... 




Aturem l'atur.

Benestar fugit.
Era finit.
Caduc.

Llocs de feina destruïts.

Mercat laboral aturat.
Força de treball,
malbaratada,
abandonada,
rebutjada,
anul·lada.
(cara de circumstància)

Plena ocupació

-utòpic desig-
rere les cortines
d’un sol melic.

… i l’ham cridava la fam.

Però ara, resta emmudit.
L’agost ja està fet
i ara comença el fred.

Uns diuen que qui cerca troba.

Altres, que són faves comptades.
I mentrestant els pencaires
donen cada dia les gràcies,
per no ser un de nosaltres.

El treball era a l’antiguitat

un càstig pels malnats
Ara rebutgem la impunitat.

Castigueu-me ben fort!
Que sense càstig

no sóc més
que un mort…
… de fam,
… de sostre,
… de dignitat,
… de llibertat.




3. Cerca informació sobre l'atur actual. Estadístiques, problemàtica, crisi, etc... Després fes un comentari personal sobre la informació trobada.


En economia una persona que pot i vol treballar pel salari prevalent del mercat però que no troba feina és considerada una persona desocupadaaturada, o en atur. La taxa d'atur és el nombre de treballadors aturats dividit entre la força laboral civil total o població econòmicament activa, la qual inclou els empleats i els desocupats. A la pràctica, mesurar el nombre de treballadors que busquen feina és una tasca difícil de realitzar. Dels mètodes de mesurament de l'atur, n'hi ha diversos, i tots tenen esbiaixos inherents, i els sistemes diferents fan que les comparacions d'estadístiques d'atur entre països, especialment països amb sistemes diferents, siguin difícils de fer.
Segons les dades corresponents al tercer trimestre de 2011, de l'Enquesta de Població Activa de l'I.N.E. la xifra d'aturats creix en 144.700 persones i ja arriba gairebé als cinc milions de desocupats, mentre la taxa de desocupació puja al 21,52%, la més alta en 15 anys, amb un total de 4.978.300 desocupats.
El nombre de desocupats va augmentar en 144.700 personesen el tercer trimestre de l'any, gairebé un 3% respecte al trimestre anterior, amb la qual cosa la taxa de desocupació va escalar sis dècimes, fins al 21,52%, i el volum total de persones sense feina ja arriba gairebé als cinc milions. 

Concretament, 4.978.300 persones estaven sense feina a finals de setembre. Això suposa 403.600 aturats més que un any rere, amb una pujada interannual del 8,8% 




Opinió personal: Jo penso que és indignant la situació actual que hi ha a Espanya, no me'n puc avenir com en un país que està ''tan desarrollat'' passin aquestes coses i, personalment, pens que TOT es cupa dels ''grans'', de totes aquelles persones que ens manetjen a la seva manera, intenten enganyar-mos amb falses esperances i que no ens tenen gens en compte; l'únic que han volgut i volen es enriquir-se a costa nostra i, sobre tot, em pareix vergonyós que encara no s'hagi trobat cap solució adient i que les que s'han trobat no es duguin a terme. 
Hi ha moltes famílies senceres en atur i ho passen realment malament i.. a ningú l'hi importa aquesta gent? Què esperen, que esclati una guerra? 
Jo penso que com les coses continuïn així acabarem molt malament i les conseqüències seran terribles.

lunes, 13 de febrero de 2012

La industrialització.



1. Copia el resum que has fet sobre el tema de socials de la industrialització.

La Revolució Industrial va tenir lloc a la Gran Bretanya (segle XVIII)

Les màquines varen substituir el treball manual, es va fer servir una nova font d'energia: el vapor.

La població europea va augmentar de manera considerable. Aquest augment de la població va ser degut a causes diferents:
  • L'augment de la producció d'aliments.
  • Millorament de la higiene i progressos de la medicina; les grans pestes i epidèmies varen anar desapareixent. 
  • Disminució de la mortalitat i un augment lleuger de la natalitat.
Per això, l'esperança de vida passar de ser de 38 anys a 50 anys.


L'augment de la població provocar una augment de la demanda d'aliments. Els preus dels productes varen apujar. Propietaris de terres varen intentar augmentar la producció amb la introducció de millores importants:

  • Màquines agrícoles: separaven el gra de la palla.
  • Es va substituir l'any de guaret (repòs de la terra de conreu).
  • Nous conreus (blat de les Índies, patata).

Aquestes millores agrícoles permeteren que la població tingués una dieta més rica i variada.

*

James Watt va inventar la màquina de vapor, que feia servir el carbó per obtenir vapor d'aigua.
Les fàbriques, era allà on es concentraven els treballadors i les màquines.
A Gran Bretanya, la indústria tèxtil cotonera, es dedicava a l'obtenció del fil i del teixit. 
  • Noves màquines de filar, proporcionaven fil en menys temps.
  • Llançadora volant, va fer més ràpid el funcionament del teler.
  • El teler mecànic, teixia amb molta rapidesa.
La siderúrgica, es dedicava a l'obtenció del ferro.
Per obtenir ferro s'utilitzava el carbó de coc, que s'obté de l'hulla i té un gran poder calorífic.
La demanda de ferro va augmentar per a la fabricació de les eines agrícoles, les noves màquines, el ferrocarril, etc.

*

La gran innovació va ser la locomotora (Stephenson), que movia el ferrocarril per mitjà d'una màquina de vapor, escurçava la durada dels trajectes, el viatge era més segur i es podia transportar un volum més gran de mercaderies.
Els vaixells de vapor podien travessar l'oceà Atlàntic en només 15 dies, permetia transportar més mercaderies i a una velocitat més gran.
L'economia de mercat: els productes ja no anaven destinats a l'autoconsum sinó a la venda en mercats extensos.

*

Liberalisme econòmic:
  • Aconseguir el benefici màxim. 
  • Els preus s'estableixen per l'equilibri entre l'oferta i la demanda.
  • L'economia ha de funcionar sense la intervenció de l'estat. 

Capitalisme industrial: 
  • Els mitjans de producció, són propietat privada. 
  • Mitjans de producció són una minoria que forma part de la burgesia.
  • Els obrers treballen a canvi d'un salari.
El sistema capitalista produeix crisis econòmiques greus. Aleshores, els propietaris han d'acomiadar els obrers i sorgeix l'atur.
Varen sorgir les societats anònimes. El capital que es necessita es divideix en parts o accions. La compra i venda d'accions es fa a la borsa de valors.

*

Segona revolució industrial (segle XIX); dues noves fonts d'energia que varen substituir el carbó: l'electricitat i el petroli.

  • L'electricitat es produïa en centrals hidroelèctriques i es va aplicar a la indústria, als transports, a les comunicacions i a la il·luminació.
  • El petroli es va aplicar com a combustible per als automòbils, els vaixells i els avions.

Les indústries es varen diversificar:

  • La indústria metal·lúrgica- producció d'acer inoxidable i d'alumini
  • La indústria de l'automòbil- Henry Ford, va fabricar cotxes utilitaris als Estats Units.

  • La indústria química- adobs, dinamita, fàrmacs...
  • Gràcies al ciment armat es van construir els primers gratacels.
El mètode de treball es deia taylorisme: dividir les etapes de producció e tasques fetes per màquines de gran precisió.

*

La burgesia era un grup poderós propietari de les indústries i els negocis. Tres sectors:

Gran burgesia: banquers i propietaris de grans fàbriques.
Burgesia mitjana: funcionaris, comerciants i professionals liberals(metges o advocats).
Petita burgesia(empleats i botiguers)

Els obrers de les fàbriques formaven el proletariat industrial; no existien lleis que els protegissin i per això tenien condicions de feina dures: salari escàs, jornada laboral de 12 a 14 hores, treballador malalt o en atur no cobrava, dones i els infants treballaven i percebien un salari més baix que els homes.

A la darreria del segle XVIII es crearen les primeres Societats de Socors Mutus.
L'any 1825, a Gran Bretanya, el primer sindicat. Aquest, lluità per aconseguir als obrers la reducció de la jornada laboral, millores salarials, la regulació del treball infantil i el dret d'associació.

*

Al segle XIX, Karl Marx i Friedrich Engels, varen defensar la necessitat d'una revolució obrera:

Acabar amb el capitalisme i amb la propietat privada.
Aconseguir el poder polític per als obrers.



Arribar a una societat comunista, sense classes socials.

2. Cerca informació sobre la Revolució Industrial i penja-la al teu blog acompanyada d'imatges.

La Revolució Industrial designa un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i els canvis que s'aplicaren a l'agricultura menaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro.
Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la història i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per energia. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonamentà en la producció industrial. Les ciutats es convertiren en centres superpoblats on hi havia els llocs d'habitatge i treball de la nova classe social, la classe obrera, que sorgí amb el maquinisme. L'existència d'aquest nou estatus social, format originàriament per camperols foragitats del camp, impulsà l'aparició de noves ideologies liberalssocialistes, que configuraren el món contemporani.
Aquest procés, iniciat a la Gran Bretanya, s'anà imposant lentament a la resta de països europeus, entre els qual cal incloure Catalunya —malgrat la manca de primeres matèries i de mercats—, als Estats Units i el Japó; progressivament s'estengué a altres parts del món. L'impacte d'aquest canvi sobre la societat fou enorme.[1] A partir del 1870, es produí un nou salt en el desenvolupament del sistema capitalista quan la primera Revolució Industrial es fusionà amb l'anomenada segona revolució industrial. En aquesta segona fase, el progrés tecnològic i econòmic rebé un gran impuls amb la construcció de màquines alimentades amb vapor –que foren incorporades a vaixells i trens–, i a partir de 1873, l'aparició del motor de combustió interna i l'energia elèctrica.

Hi ha discrepàncies entre els historiadors pel que fa al període de temps que durà la Revolució Industrial. Eric Hobsbawm defensa la tesi que la revolució s'inicià durant la dècada del 1780 i no es desenvolupà plenament fins als anys 1830 o 1840,[2] mentre que T. S. Ashton manté que s'esdevingué, aproximadament, entre els anys 1760 i 1830.[3]

domingo, 12 de febrero de 2012

Activitat final treball sobre el quadre La dona a la finestra de Dalí


Elisabeth, era una nina molt alegre i molt simpàtica. Vivia a un  petit poblet d'alemanya amb els seus pares i els seus quatre germans; ella era la petita, i tots so passaven d'allò més bé amb ella ja que tot el temps estava en moviment i sempre tenia alguna cosa per fer.
A mesura que es va fer gran va anar fent el que fan les nines a una certa edat, anar a fer una volta amb les amigues, començaren els sopars entre amics i poc temps després, començà a sortir una estona per la nit.
En una d'aquestes sortides, quan tenia desset anys, va conèixer al que seria el seu futur marit, en Kevin. Començaren a sortir i a passar els dies junts encara que als pares de la Elisabeth no els hi agradava gaire aquest noi per la mala fama que tenia.
Passaren anys i es casaren a l'edat de vint-i-un anys ja que ella  esperava a la seva primera filla, n'Alexandra.
Se'n anaren a viure a Espanya, Mallorca, perquè els hi agradava més el clima; els pares de n'Elisabeth sempre li digueren que era un error anar-se'n amb aquest noi però ella mai escoltà i no en tenia ni idea dels problemes que se l'hi aveïnaven, tal vegada si ho hagués sabut s'ho hagués pensat un parell de vegades més...
Al principi de la vida a Mallorca tot era molt bonic, es compraren una casa i la deixaren ben maca, ambdós tenien feina... ella ja esperava al seu segon fill, n'Enric; i pocs mesos després, arribà na Laura.
Després del naixement de na Laura, les coses començaren a empitjorar degut a la crisi econòmica que hi va haver a Espanya. La pobra Elisabeth es quedà sense feina i sense cap ajuda econòmica, i en Kevin, al vorer-se tan estret (amb tres infants, una hipoteca que pagar, uns gastes mensuals que pagar,etc.) començà a ''destruir'' es seu matrimoni.
Parlava molt malament a n'Elisabeth i la culpava de gaire bé tot, començà a relacionar-se amb altres dones que no eren la seva i, a malgastar els pocs diners que tenien ambdós amb alcohol.
N'Elisabeth. al veure el que feia el seu marit i al trobar-se tan tota sola amb els infants, caigué al món de les drogues; hi havia dies en els que si no tenia cap substància que l'hi fes oblidar el que esteia passant no s'aixecava del llit. Els pares de ella vengueren a passar uns dies a Mallorca quan se'n adonaren de tots els problemes que tenia la seva filla i a fer-li obrir els ulls perquè se'n hanigués amb ells cap Alemanya, però ella estimava tan a nen Kevin... que esteia cega i l'hi bastava amb tenir-lo un parell d'hores al seu costat mentre dormien perquè ell, no esteia gaire més per la seva casa si no era per dormir o menjar.
Arribà un dia en que ella decidí demanar-li la separació a Kevin i ell es va enfadar, es va enfadar com mai ho havia fet! 
Amenaçà a n'Elisabeth en que això només era el principi (la separació), que es preparés perquè a partir d'aquell dia faria de la seva vida un infern...
Començaren els maltractes psicològics i sobretot, físics. Els nins se'n adonaren de totes les circumstàncies ja que, la més gran, tenia quinze anys.
La mare i els fills s'acabàrem mudant a Alemanya amb els pares de n'Elisabeth, i allà, ella es pogué recuperar de la seva addicció a les drogues.
A n'aquets moments, intenta ser una dona forta i valenta per protegir els seus fills del seu pare i poder solucionar tota aquesta situació de la millor manera possible. Els seus pares l'estan ajudant amb tot el que poden però en Kevin no aturarà fins que separi als seus fills de la seva mare.
A n'aquesta vida tothom comet errors i l'Elisabeth n'és conscient de que ella n'ha comés molts a la seva vida per això ara ho intenta arreglar, no se'n alegra de la vida que ha duit n'hi pot esborrar el passat, l'únic que pot fer ara és millorar el futur i fer el paper de mare que tant li agrada i donar el mateix amor al seus fills que ella rep diàriament perquè els seus fills l'estimen amb locura i mai la deixaran de costat perquè saben tot el que ha fet per ells.

lunes, 6 de febrero de 2012

La dona de la finestra. Seguim amb la feina...

Els pensaments de n'Elisabeth al mirar per la finestra...


Em sento molt malament per no haver escoltat als qui ho veien ''de defora'' quan era hora, ara ja és molt tard i el que més greu em sap és haver compartit els millors moments de la meva vida amb una persona que no es mereix i un somriure meu.
Em sent una bona mare per haver criat i educat a tres persones meravelloses i cada una d'elles especial per alguna cosa, per jo, són perfectes i és l'únic que vull que m'acompanyi durant la resta de la meva vida.
No n'estic orgullosa de moltes coses que he fet a la meva vida, he fet moltes locures sense pensa amb les conseqüències i moltes vegades m'he exposat massa al camí dolent, però a n'aquets moments penso que s'ha tancat la porta del passat i se'm obri la porta del futur i, per què enganyar-nos, la veig plena de color, alegria i llibertat, i se cert que amb la companyia que tenc, serà el millor recorregut de la meva vida que pugui fer, ara sí em toca disfrutar, ser feliç i penso que estic al camí correcte.

miércoles, 1 de febrero de 2012

Crea una història...


1. Crea un personatge: 

Aquesta dona es nom Elisabeth. Està separada des de fa uns pocs dies i te tres fills.
Està molt preocupada perquè com que sap que no duu un ritme de vida adequat el seu home l'hi vol llevar la custòdia dels seus fills. 
Per ara, ella s'ha quedat amb la casa que compartien, ella l'estima, encara que ell tampoc s'hagi comportat de la millor manera durant el seu matrimoni.
Té un embolic al cap i no deixa de plorar i estar trista........

2. Escriu una història amb la protagonista creada. A la història ha d'aparèixer el moment en què està a la finestra. Mínim 25 línies.




Elisabeth, era una nina molt alegre i molt simpàtica. Vivia a un  petit poblet d'alemanya amb els seus pares i els seus quatre germans; ella era la petita, i tots so passaven d'allò més bé amb ella ja que tot el temps estava en moviment i sempre tenia alguna cosa per fer.
A mesura que es va fer gran va anar fent el que fan les nines a una certa edat, anar a fer una volta amb les amigues, començaren els sopars entre amics i poc temps després, començà a sortir una estona per la nit.
En una d'aquestes sortides, quan tenia desset anys, va conèixer al que seria el seu futur marit, en Kevin. Començaren a sortir i a passar els dies junts encara que als pares de la Elisabeth no els hi agradava gaire aquest noi per la mala fama que tenia.
Passaren anys i es casaren a l'edat de vint-i-un anys ja que ella  esperava a la seva primera filla, n'Alexandra.
Se'n anaren a viure a Espanya, Mallorca, perquè els hi agradava més el clima; els pares de n'Elisabeth sempre li digueren que era un error anar-se'n amb aquest noi però ella mai escoltà i no en tenia ni idea dels problemes que se l'hi aveïnaven, tal vegada si ho hagués sabut s'ho hagués pensat un parell de vegades més...
Al principi de la vida a Mallorca tot era molt bonic, es compraren una casa i la deixaren ben maca, ambdós tenien feina... ella ja esperava al seu segon fill, n'Enric; i pocs mesos després, arribà na Laura.
Després del naixement de na Laura, les coses començaren a empitjorar degut a la crisi econòmica que hi va haver a Espanya. La pobra Elisabeth es quedà sense feina i sense cap ajuda econòmica, i en Kevin, al vorer-se tan estret (amb tres infants, una hipoteca que pagar, uns gastes mensuals que pagar,etc.) començà a ''destruir'' es seu matrimoni.
Parlava molt malament a n'Elisabeth i la culpava de gaire bé tot, començà a relacionar-se amb altres dones que no eren la seva i, a malgastar els pocs diners que tenien ambdós amb alcohol.
N'Elisabeth. al veure el que feia el seu marit i al trobar-se tan tota sola amb els infants, caigué al món de les drogues; hi havia dies en els que si no tenia cap substància que l'hi fes oblidar el que esteia passant no s'aixecava del llit. Els pares de ella vengueren a passar uns dies a Mallorca quan se'n adonaren de tots els problemes que tenia la seva filla i a fer-li obrir els ulls perquè se'n hanigués amb ells cap Alemanya, però ella estimava tan a nen Kevin... que esteia cega i l'hi bastava amb tenir-lo un parell d'hores al seu costat mentre dormien perquè ell, no esteia gaire més per la seva casa si no era per dormir o menjar.
Arribà un dia en que ella decidí demanar-li la separació a Kevin i ell es va enfadar, es va enfadar com mai ho havia fet! 
Amenaçà a n'Elisabeth en que això només era el principi (la separació), que es preparés perquè a partir d'aquell dia faria de la seva vida un infern...
Començaren els maltractes psicològics i sobretot, físics. Els nins se'n adonaren de totes les circumstàncies ja que, la més gran, tenia quinze anys.
La mare i els fills s'acabàrem mudant a Alemanya amb els pares de n'Elisabeth, i allà, ella es pogué recuperar de la seva addicció a les drogues.
A n'aquets moments, intenta ser una dona forta i valenta per protegir els seus fills del seu pare i poder solucionar tota aquesta situació de la millor manera possible. Els seus pares l'estan ajudant amb tot el que poden però en Kevin no aturarà fins que separi als seus fills de la seva mare.
A n'aquesta vida tothom comet errors i l'Elisabeth n'és conscient de que ella n'ha comés molts a la seva vida per això ara ho intenta arreglar, no se'n alegra de la vida que ha duit n'hi pot esborrar el passat, l'únic que pot fer ara és millorar el futur i fer el paper de mare que tant li agrada i donar el mateix amor al seus fills que ella rep diàriament perquè els seus fills l'estimen amb locura i mai la deixaran de costat perquè saben tot el que ha fet per ells.