Escrit..

1. Fes un escrit sobre el que ha estat per a tu aquest any. Pots explicar com ha anat la teva relació amb els companys, amb el professorat i amb el centre en general. També com has duit el tema dels estudis i les diferents activitats realitzades. Intenta pensar què és el que te'n duus d'aquest curs.

A dia d'avui només queden quatre dies exactament perquè la meva vida a l'institut acabi, i, sincerament, encara no m'ho crec! Sempre havia desitjat aquest moment i més encara l'havia somiat tenguent el títol d'E.s.o a les meves mans.. és una sensació extranya però a la vegada molt agradable ja que penso que m'ho he guanyat.

Aquest any ha estat perfecte. El meu tracte amb els companys no ha pogut ésser millor i se'ns ha fet molt agradable el curs; tots ens coneixíem d'enrrere e inclús em anat a classe junts anys passats i penso que per això encara s'ha fet més agradable la convivència dins la classe.

Amb els mestres també ha estat molt fàcil aquest curs respecte a la relació amb ells. Cap dels que em tingut enguany els havíem tingut mai. Només em tingut tres mestres: n'Antònia que ha estat la nostra tutora, en Kike que ens ha fet classes de matemàtiques i naturals; na Margalida, que substituí a nen Kike mentre que ell estava de baixa per ''paternitat'' i a nen Joan que ens ha donat Inglés. 

Amb tots ells em tingut un tracte agradable, cordial i bo de dur. No hi ha hagut baralles si no que tot el contrari. N'estic orgullosa d'haver pogut gaudir d'aquets mestres i companys i si hagués de tornar a fer aquest curs ho faria de la mateixa manera i amb les mateixes persones.

Els estudis els he duit beníssim. Ho duc tot aprovat i a més amb bastanta bona nota. Els exàmens no han estat molt complicats encara que abans de fer-los quasi sempre em posava histèrica i em passava el dia anterior estudiant per no suspendre! I després resultava que no era per tant.. M'he intentat esforçar al màxim, no donar problemes i fer que a les altres persones se'ls hi fes més agradable i que jo no fos un problema perquè tenc un caràcter molt fort i a vegades, molt dolent i això m'ha passat factura anys enrrere. 

Respecte a les activitats que em realitzat, han estat poques però intenses. Excursions, si no m'equivoco n'hem fetes dues i les dues han estat a Palma; la primera, anàrem només els de la nostra classe a veure a nen Jaume Bonet quan feia la vaga de fam al Casal de Can Alcover, anàrem allà a fer-li una entrevista d'aveure com estava duguent la vaga, el perquè ho feia i les conseqüències que n'estava patint tan psicològica com psíquica-ment i en especial aquest moment, no l'oblidaré mai. Al sortir de veure en Jaume, anàrem al ''Fornet de sa Soca" el qual pertany a un psicòleg que a causa de la crisi no pot exercir la seva feina per la qual havia estudiat tan i a dia d'avui ha creat aquest forn on tots els ingredients son naturals, cultivats per ell o coneguts pròxims a ells; tot està fet a mà i tot es boníssim!! Ens ensenyàrem les instal·lacions, el personal que hi feia feina i ens convidaren a berenar del que nosaltres triàssim. 

La segona excursió va ser a Palma també, però aquesta vegada no hi vam anar tots sols, si no que hi vam anar amb els de PQPI1 i els de 4t de Diversificació. Aquest dia, no em va agradar tant perquè quan anàrem a palma simplement la classe i la nostra tutora va ser millor, però bé, també em va agradar. Caminàrem molt, d'un lloc a l'altre per veure els edificis, estàtues i llocs més identificatius de Palma i també aprenguérem moltes coses.

En definitiva, el dia a dia durant aquest curs no ha pogut ésser millor. Sortim ben preparats d'aquest curs encara que dos o tres encara hagin de venir l'any que ve a recuperar algunes assignatures pendents. La nostra tutora ens ha instaurat uns valors imprescindibles i ens ha informat i preparat del que ens espera a la vida que ens comença ara tan d'estudiants com laboral. La nostra vida d'estudiant comença ara i personalment, he de dir que en tenc més ganes que mai gràcies a tot el que he passat, fet i aprés aquest any!

Me'n duc el PQPI1 i el Mòdul Voluntari dins el meu cor, crec, per tota la vida! Hi he guanyat molt amb aquests dos cursos tant com a persona com a l'escola. És el millor que hagués pogut fer.

Democracia real ja! És important estar-ne informats...

MANIFEST Democràcia Real ja!

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar u...n futur millor als que ens envolten.

Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creien...ts, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.

Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:

* Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.

* Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.

* El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.

* La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE

* L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.

* La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.

* Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.

* Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.

* Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.

Per tot això estic indignat.

Jo puc canviar-ho.

Jo puc ajudar.

Sé que junts podrem.

Surt amb nosaltres. És el teu dret.

1. Fes un resum del contingut del text.

El text anterior està escrit per una persona que es dirigeix a tot el poble. Fa una reflexió del que estan fent malament els polítics, del perquè i de les conseqüències que estam patint nosaltres i no hauria de ser així ja que descriu perfectament els nostres drets (del poble) i també ho fa explicant clarament que és una democràcia cosa que, teòricament, tenim al nostre país i no s'hi pareix gens.

         2. Fes una valoració general del que es diu i escriu la teva opinió personal.

La meva opinió es com la que descriu el text. Els polítics haurien de ser ''el poble'' i expressar els nostres sentiments, patiments i pensaments i només miren per ells i serquen l'enriquir-se en vers de cercar una millora per nosaltres. 

Hi ha molta gent que s'ha quedat al carrer literalment i a ningú l'hi importa, i no es gent tota sola, és gent que te família i preocupacions que encara l'hi han augmentant per aquestes causes.

Ens enganen i hi ha molta gent que no ho veu i segueix confiant amb ells; el que em de fer és unir-mos i queixar-mos juntament aveure amem si així ens escolten perquè els hi donam igual i alomillor així, si veuen que TOT el poble està descontent prendran mesures.

La situació actual és crítica i si no en feim alguna cosa enpitjorarà i fa por pensar el que pot arribar a passar. 

6 de Juny*

1. Explica quines coses t'agraden més de la natura. En fas una descripció.

Personalment, mai m'havia entretingut en apreciar la natura, en fixar-me en ella n'hi en estar amb ella.

Darrerament m'he ''aficionat'' a anar d'excursió i m'agrada molt anar a caminar per camins de la muntanya i passar-hi el dia allà.

És increïble la tranquil·litat que et pot arribar a aportar i el ben estar que sents quan hi ets. El cant dels ocells, el renou de les flors i fulles que es mouen, l'olor que desprenen els arbres i tot el conjunt de la vegetació que hi ha. 

Inclús m'atreviria a dir que les cases que hi ha, són més guapes pel lloc on són que una altra que es ben maca i està enmig de la ciutat.

La natura es preciosa i l'em de cuidar; dona vida i a més penso que és una bona medicina per desconnectar i fer-hi coses.

A més, la natura que hi ha a Mallorca, és preciosa. Hi ha llocs increïbles, cales meravelloses, la Serra de Tramuntana és espectacular i amaga mil i un racons dels que te'n recordes sense voler perquè cada un d'ells és màgic; també, a Orient, i tenim unes cascades i quan les vaig veure vaig alucinar perquè pareix que això només hi ha d'ésser a les pel·lícules i descobreixes que encara que no siguin igual d'espectaculars que a les pel·lícules són igual de precioses i, en fi, que la natura i especialment a Mallorca és preciosa i hauriem de gaudir-ne un poc més d'ella perquè com ja he dit, tranquil·litza i dona un sensació de pau que és perfecta.

2. Cerca un poema que t'agradi especialment, el penges amb una imatge i el comentes. Sobretot has d'explicar per què t'ha agradat.

Sentir,

sentir que tu mano es mi caricia,

sentir que tu sueño es mi deseo,

sentir que tu mirada es mi descanso,

sentir que tu nombre es mi canción,

sentir que tu boca es mi refugio,

sentir que tu alma es mi regalo.

Sentir que existes...

Sentir que vivo para amarte.

He triat aquest poema perquè estic enamorada. Vull sentir moltes coses amb ell, i moltes coses són aquestes que descriu el poema. L'estim i vull viure sempre amb aquest sentiment i que ell pensi i actuï de la mateixa manera.

El segle XIX

 1. Explica la societat espanyola del segle XIX.

Durant el segon terç del segle XIX va tenir lloc la transició d'una societat de tipus estamental, basada 

en l'existència de grups caracteritzats per la possessió d'un "status" jurídic molt concret, a una societat 

classista en la que els grups socials es diferenciaven per un major o menor domini de la riquesa.  

L'altra burgesia era la nova classe dirigent acabalada. Era la propietària de les indústries, de les grans empreses i dels bancs. 

El canvi, des d'un punt de vista jurídic, es va aconseguir mitjançant l'abolició del règim senyorial, les 

desamortitzacions, la consagració del dret a la propietat privada, la liberalització del comerç i la pèrdua 

de les prerrogatives dels gremis. Encara que el canvi jurídic va ser gairebé complet, no pot dir-se el 

mateix respecte al canvi real, que va mostrar clarament el caràcter transitori d'aquesta evolució, de tal 

manera que juntament amb trets de la nova articulació social van coexistir facetes pròpies i típiques de 

l'Antic Règim. 

Aquesta transformació s'ha d'incloure en el procés que es produeix a Europa amb la implantació de les 

idees liberals en els àmbits econòmic, polític i social. En aquest sentit s'ha de situar Espanya a cavall 

entre els països que abans o més pregonament van fer aquests canvis i els que els van fer 

posteriorment o amb menys efectivitat. 

 2. Explica la industrialització espanyola al segle XIX.

En l’Espanya del segle XIX, les transformacions econòmiques no van ser tan intenses com a d’altres països europeus com ara Gran Bretanya o Alemanya. Això va ser motivat per diversos factors com, per exemple, l’escassetat de matèries primeres, les males comunicacions per això hi havia problemes amb el transport, la manca d’un mercat per als productes (tant per la pobresa de la població com per la pèrdua de bona part de l’Imperi colonial), l'escassetat de minerals i d'energia i la falta d’inversions en l'industria. La indústria espanyola no podia competir internacionalment perquè els seus productes eren més cars. Es va imposar el proteccionisme (imposts als productes estrangers) per això, moltes vegades van ser empreses estrangeres les que més van invertir en la creació de fàbriques, bancs i infraestructures.

Les primeres indústries modernes van localitzar-se en zones molt concretes de l’Estat, i les més destacades van ser la tèxtil catalana i les siderúrgiques del País Basc, Astúries i Andalusia.  Paral·lelament, es van fundar les primeres institucions financeres, com ara els bancs moderns i la borsa de Madrid.

 3. Amplia la informació dels apunts de socials sobre la Mineria i el Carbó.

El subsòl espanyol és ric en jaciments miners i la seva explotació massiva va començar arran de l’aprovació de la nova legislació de mines de 1868. Així, l’explotació dels jaciments de plom (Linares, La Carolina), coure (Riotinto), mercuri (Almadén) i zinc (Reocín) van ser importants en el procés d’industrialització espanyol. Ara bé, per recaptar fons i pal·liar el deute de la hisenda espanyola, l’explotació d’un bon nombre d’aquests jaciments va ser concedida a companyies estrangeres, sobretot franceses i angleses. A més, una part important del mineral que s’extreia s’exportava a Europa, on la demanda d’aquesta matèria primera era més elevada que a Espanya.

Les dues activitats mineres més importants d’aquest període estaven relacionades amb el carbó i el ferro. Els jaciments carbonífers més importants estaven a Astúries, però el carbó que s’extreia era de baixa qualitat i no va poder resistir la competència del carbó gal·lès, caloríficament molt més poderós. D’altra banda, les mines de ferro eren a Biscaia, i per la seva manca de fòsfor presentava una gran qualitat per a ser utilitzat en la fabricació d’acer. La poca demanda interior va comportar que la immensa majoria de la producció de ferro es dediqués a l’exportació. Això sí, l’augment de les importacions va fer que Espanya esdevingués el principal subministrador de mineral de ferro a Europa.

 4. Explica les condicions de feina dels miners i les malalties que poden contreure.

Un miner  o un minaire és una persona que treballa excavant i traslladant minerals en una mina. A Espanya, aquesta professió està regulada per l'Estatut del Miner, aprovat al Reial Decret 3255/1983 del 21 de desembre de 1983. Els miners històricament han estat actors important al moviment obrer i sindicalt. 

Es tracta d'un treball dur i perillos, ja que qualsevol acciden pot obturar-los d'entrada d'aire o sepultar-los. A les mines de carbó és d'especial importància el problema del grisú. El sol fet d'estar contínuament sota terra els exposa a més radioactivitat natural (descendents de la cadena del radó) que la resta d epersones, i la incidència de càncer de pulmó en aquesta població també és major (gairebé segura si a més el miner és fumador), a mes d'altres malalties, com la silicosa, sobretot del sistema respiratori i sovint anomenades popularment del miner. Malgrat això, és una feina que han fet nens.

 5. Penja imatges relacionades amb cada activitat.

eScRits*

1. Fes un escrit d'acomiadament de l'institut.

Començaré dient que en aquest institut he viscut milers i milers de vivències i sobre tot hi he passat basant de temps en el qual penso que he expressat molts de sentiments, ja siguin bons o dolents.Duc sis anys a l'institut Ies Damià Huguet i crec que me'n en record de gaire bé tots els moments i cursos que hi he pasat.He tingut mestres que m'han agradat, d'altres que no. He tingut mestres amb els que he tingut un tracte boníssim i d'altres amb els que ni el mestre ni jo ens voliem veure, jeje; hi ha hagut de tot com és normal però ara penso amb tot i sincerament, em fa tristesa que el meu darrer any dins l'institut sigui aquest i que em quedin tan pocs dies ja. Em costa creurer-mo perquè ho he desitjat tantes vegades que ara em sembla a broma!És un institut molt agradable que si et comportes d'una manera mínimament educada percebs molt a canvi; també, es molt agradable conèixer a qüasi totes les persones que hi són ja que gairebé tots els estudiants i professors normalment som veinats o viuen al poble proper, etc.Molts dels mestres que he tingut només van estar un any a l'insitut i pot ser no me'n recordi molt però n'hi ha un parell que són ''els de sempre'' i vulguis o no, encara que encara no hagis anat a l'institut els he conèixes per un germà, cosi o el que sigui, i els hi agafes més apreci.Sense dubtar-ho ni un moment de les dues professores de les quals estic més agraïda son les meves dues tutores dels anys que he fet PQPI i Mòduls Voluntaris.M'han ajudat molt i m'han apollat encara més; no m'he sentit tota sola en cap moment i els dos cursos han estat molt fluids gràcis a la gran comunicació e inclús m'atreviria a dir amistat que he establert amb ella. Penso que fer aquest curs ha estat el millor que podria haver fet després d'haver perdut tan el temps amb tonteries i me'n enduc el millor sabor de boca gràcies a tots els mestres que he tingut durant els cursos i dels meus companyers de classe que no podrien haver estat d'altres més bons.Em despedesc amb pena, però present'ho que això no acaba aquí!
Aina Chaves.
2. Fes un escrit sobre el que penses de la crisi i com afectarà el món de l'educació i el de la sanitat.
No autren de sortir per les televisions noticies de que la gent cada vegada està més desesperada per la crisi ja que els hi costa molt a alguns arribar a final de mes i encara pitjor, n'hi ha molts que ja ni en tenen l'oportunitat i s'han vist obligat a sortir de la seva casa sense res seu i haver de sercar-se la vida amb una familia a la que mantenir.Per això jo em demano, com pot ser que amb la quantitat de problemes que tenemi la població espanyola actualment, precisament ara, es posin a fer retalls de semblant característiques.No es pot acceptar que retallin professors en l'educació i s'agin d'apilotonà els nens a dins les aules i patesquin les concequències ells per culpa de altres.No es pot acceptar que retallin en la sanitat pública i fagin aquets cambis tan i tan repetins perquè hi ha gent que en depén molt d'aquesta sanitat i fent això, clarament, els estàn comdemnant mentre que a la sanitat privada no hi ha hagut gaire bé cap cambí.Jo penso que això només acaba de començar i que la gent es començarà a posar molt nirviosa d'aquí no molt i això pot ser sigui un caos dels greus i després no hi hagi marxa enrrera.Em de trobar una solució, i la solució no crec que sigui enfonssant més encara a la població per recuperar-mos mentre que ''els grans'' segueixen en les mateixes condicions o encara millors.

1. Cerca informació sobre l'animal que més t'agradi, n'expliques la procedència, el que li agrada menjar, el que li agrada fer... També pots cercar algun poema dedicat a n'aquest animal.

El Beagle.

És un dels cans que més m'agraden. Pesa entre 10 i 14 Kg aproximadament i té una mida mitjana, no són molt petits però tampoc es fan gaire grans. Te un promedi de vida d'uns dotze anys.

Normalment és tricolor, blanc negre i taronja-marró, però també qualsevol altre color menys el color ''fetge'' es acceptat en el estàndard de la raça. Té el pelatge curt i basant dens. Està preparat per suportar baixes temperatures ja que és un dels cans més típics d'Anglaterra. I, l'únic que se l'hi ha de donar per menjar es uns 300g diaris d'aliment complet sec.

És un ca compacte i robust. El seu caràcter sol ser alegre, equilibrat i són bastant inteligents. No mostren agressivitat ni timidesa davant imprevists. 

El beagle s'usa principalment per cazar llebres ja que segueix el rastro perfectament.

I, una cosa lamentable i molt característica d'ells és que tenen el record de ser la raça més usada en la experimentació per la preparació de fármacs, cosmétics, etc...

2.  M'agradaria que donàssiu la vostra opinió sobre un parell de qüestions que vos pl

antejo:

2.1. Influeix la poesia en l'educació dels adolescents com tu? 

Sí, jo penso que si perquè és una manera d'explicar sentiments, pensaments o qualsevol cosa de manera metaforica o amb expressions que no usam a diari per parlar que, jo penso, enbellesen les paraules i els hi donen vida.

2.2 Quina importància té la poesia en l'educació de la sensibilitat?

Molta, ja que la poesia jo diria que és sensible! Sempre et toca la part tendra i fa veure coses que sense la poesia no veuries.

 2.3. Caldria donar-li més importància als instituts? 

Sí. No se n'hi dona molta i penso que ajuda molt.

2.4. Què es pot aprendre amb la poesia?

És poden valorar moltes coses ja que la poesia es pot fer a partir de qualsevol tema i a part de donar informació crec que ajuda a entendre moltes coses.

Una historieta*

Un dia no molt enfora hi havia un nin amb el seu avi que estaven a la granja familiar donant-lis el menjar al ramat d'ovelles.
El nin volia ser com el seu avi; volia aprendre tot allò que feia ell per poder-ho tota la seva vida igual de bé.
A l'horabaixa, el seu avi l'hi digué que es quedés mirant al ramat mentre que ell anava a cercar a la germana petita del nin, n'Alba, a l'escoleta.
El nin s'emocionà molt de que l'avi li confiés el ramat i es proposà fer-ho de la millor manera possible.
Mentre que el nin vigilava, es fixa que del terra sobre-sortia un petit llibret; el nin s'ajoneà i l'agafà; quan ho va fer també se'n adonà de que al davall del llibre i havia una capceta.
Obrí la capceta i d'allà sortí una fadeta. El nin no s'ho podia creure! Estava alucinat i molt emocionat.
La fada l'hi digué que el que havia de fer era obrí el llibre, lletgir-se les fórmules que hi havia en ell per demanar desitjor i n'hi demanés tres a ella per així concedir-lis amb molt de gust. Idò bé, el nin obrí el llibre, lletjí unes cuantes fórmules i l'hi demanà el primer.
- ¡ Color verd i groc, la frescura del bosc, consedeix-me el desitj, de poder ser jo el qui governi en aquest troç!
I així ho va fer la fada. El nin de sobte fou el ''pastor'' i el seu avi ja no havia de tenir cap preocupació.
El nen, seguí lletgint fórmules i l'hi cantà la segona.
- ¡ De nit i de dia, la meva germaneta que estigui amb jo voldria !
I així ho va fer la fada. El nin i la seva germana de sobte tengueren la mateixa edat i la nena ja no hagué d'anar més a escoleta i pogué estar amb el seu germà cada dia i alegrament.
I el nin començà a lletgir de nou fórmules per desitjar el trerçer desitj. Volia que fos especial així que demanà...
- ¡Mentre que ovelles quedin al món, de tot aquest remenat, no en vull separar per res del que digui tothom!
I així ho va fer la fada.
El nin, la seva germana i l'avi foren els pastors més privilegiats durant molts d'anys; els hi apassionava la seva feina i ho disfrutaven diàriament.
L'aparició de la capceta màgica i el llibre, fou el millor que els hi hagués pogut passar en tota la vida. No volien coses materials, simplement, el que els feia feliç.

El món torna boig...

El món torna boig...

Això em ve al cap cada dia que passa.

Això em ve al cap quan llegesc els diaris.

Això em ve al cap quan veig informació manipulada.

Això em ve al cap quan converteixen en injust el que és  just.

Això em ve al cap quan no s'escolta el clam d'un poble.

Això em ve al cap quan titllen de delinqüents estudiants universitaris que es manifesten pacíficament.

Això em ve al cap quan es maltracta el món de l'educació.

Això em ve al cap quan es condemna a mort la sanitat pública.

Això em ve al cap cada vegada que no es condemna el que realment és condemnable.

Això em ve al cap quan les forces de seguretat abusen de la seva condició.

Això em ve al cap quan no es respecten la llengua i la cultura d'un poble.

Això em ve al cap cada vegada que no es respecten els drets vitals de les persones, sigui quin sigui el color de la seva pell, la seva procedència o condició social.

Això em va al cap quan no es valora prou el món artístic.

Això em ve al cap quan no es valora una assignatura que ensenya valors que contribueixen a ser millors persones.

Això em ve al cap quan neguen la llibertat d'expressió.

Això em ve al cap quan acomiaden persones de la  feina pel seu color polític.

Això em ve al cap quan  veim gent col·locada en un lloc de feina a dit.

Això em ve al cap quan veig personatges  monàrquics que no són jutjats com toca.

Això em ve al cap quan un pobre vota el partit dels rics.

 
...o sempre ho ha estat. 
Antònia Lladonet

1. Llegeix aquest text i fes un resum.
L'autora d'aquest poema intenta explicar amb 19 frases tot el que està passant avui en dia al nostre país; totes les injustícies i reformes que estam sofrint injustament ja que ha nosaltres no ens han demanat opinió i tot el que fan ''els grans'' es per enriquir-se a ells i els hi es igual si la població queda en un mal lloc mentre que ells tinguin el que volen, ''necessiten'' i aconsegueixen amb tot això.

2. Torna a redactar el text sense punts i a part, amb l'estructura tradicional.
El món torna boig i això em ve al cap cada dia que passa, això em ve al cap quan llegesc els diaris i axó també em ve al cap quan veig informació manipulada. Això em ve al cap quan converteixen en injust el que és just i sobretot, quan no s'escolta el clam d'un poble. Em ve al cap quan titllen de delinqüents estudiants universitaris que es manifesten pacíficament i quan es maltracta el món de l'educació.
Això em ve al cap quan es condemna a mort la sanitat pública i cada vegada que no es condemna el que realment és condemnable.
Em ve al cap quan les forces de seguretat abusen de la seva condició i no es respecten els drets vitals de les persones, sigui quin sigui el color de la seva pell, la seva procedència o condició social.
Això em ve al cap quan no es valora prou el món artístic, o bé, una assignatura que ensenya valors que contribueixen a ser millors persones.
Això em ve al cap quan neguen la llibertat d'expressió, quan acomiaden persones de la feina pel seu color polític, quan viem gent col·locada en un lloc de feina a dit, quan veig personatges monàrquics que no són jutjats com toca i sobre tot, això em be al cap quan un pobre vota el partit dels rics.
El món torna boig o sempre ho ha estat!?

3. Per què creus que l'autora l'ha escrit d'aquesta manera repetitiva? Què intenta aconseguir?
Penso que intenta aconseguir que es sense adonar-se'n compte el que ho llegeix es repetesqui dins el seu cap totes les causes principals que hi ha per pensar que el món de cada vegada torna més boig amb les circumstàncies que hi ha actualment i els e va enumerant una per una començant cada frase amb les mateixes paraules perquè no s'oblidi del que estam parlant.

4. Analitza sintàcticament les quatre primeres frases.

a)Això em ve al cap cada dia que passa.
Subjecte: elíptic, jo.
Predicat: és tota la frase; nucli: em ve

b)Això em ve al cap quan llegesc els diaris.
Subjecte: elíptic, jo.
Predicat: és tota la frase; nucli: em ve, llegesc.

c)Això em ve al cap quan veig informació manipulada.
Subjecte: elíptic, jo.
Predicat: és tota la frase; nucli: em ve, veig.

d)Això em ve al cap quan converteixen en injust el que és  just.

Subjecte: elíptic, jo.Predicat: és tota la frase; nucli: em ve.

5. Explica detalladament el què vol dir amb cada frase, una per una.

Això em ve al cap cada dia que passa.

La persona que l'ha escrit pensa que el món està boig dia a dia, hora darrera hora...

Això em ve al cap quan llegesc els diaris.

També se'n adona de que el mon està boig quan veu el que publiquen als diaris.

Això em ve al cap quan veig informació manipulada.

Se'n adona quan veu informació que no està explicada com hi hauria d'estar i en certa manera, són mentides.

Això em ve al cap quan converteixen en injust el que és  just.

Quan veu que no fan les coses de manera justa.

Això em ve al cap quan no s'escolta el clam d'un poble.

No entén com estant en una ''democràcia'' no s'escolta la veu del poble quan reclamen, demanen o intenten entendre alguna cosa.

Això em ve al cap quan titllen de delinqüents estudiants universitaris que es manifesten pacíficament.

No entén com se pot jutjar de la manera que ho fan a estudiants universitaris que es manifesten pacíficament i sense cap maldat.

Això em ve al cap quan es maltracta el món de l'educació.

Pensa que el mon està boig quan es menysprea a l'educació cosa que és molt important i faria falta a molta gent.

Això em ve al cap quan es condemna a mort la sanitat pública.

Al igual que amb l'educació, és un disbarat que es manipuli la sanitat i l'hi facin el que li fan dia darrera dia.

Això em ve al cap cada vegada que no es condemna el que realment és condemnable.

La justícia es molt injusta ja que es condemna el que no es necessari i al que es necessari no se l'hi dona importància o no se n'hi vol donar.

Això em ve al cap quan les forces de seguretat abusen de la seva condició.

L'hi ve al cap quan els responsables de la seguretat es passen de la retxa i abusen dels seus càrrecs i maneres de fer les coses.

Això em ve al cap quan no es respecten la llengua i la cultura d'un poble.

Quan s'intenta manipular o canviar les tradicions d'un poble com pot ser canviant la llengua, cultura, creences...

Això em ve al cap cada vegada que no es respecten els drets vitals de les persones, sigui quin sigui el color de la seva pell, la seva procedència o condició social.

En una democràcia no es pot menysprear ni excluir a ningú per les seves creences, color de pell o condició social i no aturen de fer-ho.

Això em va al cap quan no es valora prou el món artístic.

Quan no es valora l'originalitat i la creació de coses noves.

Això em ve al cap quan no es valora una assignatura que ensenya valors que contribueixen a ser millors persones.
Quan es priva a la gent d'aprendre ciutadania, assignatura que ensenya a ser civilitzats i a tenir uns modals.

Això em ve al cap quan neguen la llibertat d'expressió.

Quan la gent no es pot expressar ni dir el que pensa amb llibertat.

Això em ve al cap quan acomiaden persones de la  feina pel seu color polític.

L'hi ve al cap quan veu que es classifica a la gent pel seu pensament polític.

Això em ve al cap quan  veim gent col·locada en un lloc de feina a dit.

Hi ha gent que està fent feina ''per un favor'' mentre que molta gent ha estudiat i s'ha esforçat per fe una feina que l'aprofita qui no ho necessita.

Això em ve al cap quan veig personatges  monàrquics que no són jutjats com toca.

L'hi ve al cap quan es veu que no es condemna a una persona amb sang blava igual que a una altra a davant la llei i ja que estam en un país on ''abunda'' l'igual-tat hauria de ser tot el contrari.

Això em ve al cap quan un pobre vota el partit dels rics.
Manipulen la ment dels dèbils i pobres per fer-lis creure que el partit dels rics és el que convé i no atura de deixar-mos encara en més miseri i problemes.

 
...o sempre ho ha estat. 

Pètals de versos de flors...

 1. Fes una entrada tema lliure. Procura ser el més original possible i ocupa tota una pàgina.

ADELE.

Adele Laurie Blue Adkins, coneguda simplement amb el nom de Adele, és una cantant anglesa de soul i jazz.

Va néixer el 5 de maig de 1988 a Tottenham (a prop de Londres). Va créixer en una família senzilla, ja que la seva mare era soltera i va haver de criar la seva filla sola. Des de ben petita es va interessar pel mon de la música, quan va actuar en el musical del seu col·legi. Va estudiar en una escola de cant (la mateixa que van estudiar altres estrelles com Amy Winehouse, Leona Lewis, etc.) 

Té dos àlbums gravats, Àlbum 19 i Àlbum 21; El nom de l'àlbum 19 ve donat a l'edat que tenia quan va publicar-lo ja que tenia 19 anys. Quan li pregunten a què ve aquest nom respon: ''Només recordo haver-me convertit una mica més dona en aquell temps. Crec que això està definitivament documentat en les cançons...''. Aquest àlbum va ser certificat Disc d'Or. 

El segon àlbum, el 21, va ser publicat a principis del 2011. El nom d'aquest, representa l'edat a la que l'Adele va començar a escriure les cançons d'aquest. Va ser llançat i va rebre moltes critiques, sobretot a la impressionant veu que demostra tenir en aquest àlbum. Concretament aquest disc, està inspirat en una relació amb la seva antiga parella, i avui en dia, encara no ha revelat la seva identitat. Quasi totes les cançons d'aquest disc van dedicades al seu ex i parlen del desamor i de la tristesa que va sentir amb la seva partida.

Les meves cançons preferides són: Chasing Pavements, Hometown glory, He won't go, Lovesong i Someone like you! 

Per jo, es la millor cantant que hi ha ara d'aquest estil, te una veu preciosa i perfecta i ella desprén una tendresa i una confiança que l'admiro. És molt simpàtica i agradable i a més no se l'hi ha pujat la fama al cap i això és el que més m'agrada!

Aquí deixo un enllaç d'una de les cançons que més m'agraden...

.http://www.youtube.com/watch?v=_k8vtbJxOdw

                COMENTARI POEMA:

 2.  Fes un comentari sobre el poema Cançó de primavera i penja-ho al teu  blog. Contesta les preguntes següents sobre el mateix poema:

El poema anterior parla de la estació de primavera. Em dona la impresió del que vol fer entendre és que quan no hi ha flors, per exemple a l'hivern, ens enrecordam molt de elles i els enyoram, però quan les tenim, no en fixam amb elles i són totes precioses! I de vegades les tudam i n'hi agafam un ram ni gaudim de elles. 

 1.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.

Personificació: "Senzilla floreta sense amic ni amat". L'hi atribueix a la flor una característica que és gaire bé impossible com la de tenir un amat o un amic.

Comparació: ''Quan el sol s'aixeca, tu guaites l'ocell com una donzella espera el donzell''. Compara a la flor amb una donzella que està a l'espera del seu donzell i axó no pot ser mai.

                         

 1.2. Explica l'estructura del poema.

Aquest poema consta de 6 estrofes formades per versos. A cada estrofa varia bastant el numero de versos i te una rima consonant perquè la repetició de fonemes de la última síl·laba és total.

LES MARES... Què li regal a la mamà? Una besada, un somriure i una poesia!

 1. Què li vas regalar a la teva mare?
Li vaig regalar un quadre amb una imatge que era un cossiol ple de rosses roses per la seva sala de cosir que és tota rosa i l'hi feia falta un toque ''cuqui''

              2. Escriu una carta a la teva mare explicant-li el que significa per a tu. No tenguis vergonya, tal vegada diràs coses que no t'atreveixes a dir-li a la cara i que són molt importants. Després li podeu fer llegir i segur la fareu molt feliç. La pots escriure en la llengua que vulguis. Mínim: 20 línees.
Hola mamaíta! Saps que tu i jo em tingut moltes diferències però, no canviaria per res del món així com estam ara.
Encara que moltes vegades hagis sentit que no t'estimava o que te menyspreava vull dir-te que mai he deixat d'estimar-te i que sempre t'he admirat. 
T'estimo amb locura i per jo, ets una super mamà. Es increïble com ens has criat, tot el que ens has donat i lo molt que has lluitat per treure-mos endavant. 
Necessitaria una altra vida per tornar-te tot el que has fet per jo. I tot el que dic, ho dic, perquè se que amb jo has tingut molts de problemes; en ocasions te fet plorar molt, i perquè has hagut de tenir molta paciència amb jo.
Sempre m'han contat que jo vaig ser la teva primera nina i vas disfrutar de tenir-me i era com una jugueta per tu de la que no et separaves mai, i jo feia el mateix amb tu. 
Se que ho saps, però et recordo, que me'n empanadesc moltíssim de aquella etapa horrible que vaig tenir i et demano mil perdons per haver-te destruït de tal manera, haver-te parlat d'aquella manera i d'haver-te fet sentir com et vaig fer sentir; no sabia el que feia ni el que deia ni el que pensava, i tu sempre vas intentar fer-mo veure pero jo em vaig emprenyar en no voler veure res.
A dia d'avui me'n adono compte de que dels errors se'n aprèn i que si em donessin l'oportunitat de tornar arrere sapiguent el que podria passar no faria ni una mil·lèsima part de tot el que vaig fer i intentaria fer-ho tot totalment diferent i valorant-e com et mereixes.
Finalment, el que et vull dir és que per jo ets lo millor que hi ha a aquest món i que el dia que em faltis sé que serà un gran cop per jo perquè mare només n'hi ha una i hi ha moltes coses que no he disfrutat amb tu en el seu moment i me'n en recordaré sempre. Però t'asseguro que sempre em quedaré amb els bons moments, amb que ho has donat tot per jo, i clar estar, que em quedo amb l'amor incondicional que em dones dia a dia i se que em donaràs fins al teu darrer halé. 
Gràcies mamà per ser com ets, i per estimar-mos a jo i als meus germans de la manera que ho fas; per nosaltres, ets PERFECTE.

Sota el mateix esteL*

1. Explica què significa per a tu el projecte "Sota el mateix estel" i què t'ha aportat durant el curs. Mínim cinc línies.

El projecte "Sota el mateix estel" m'ha aportat moltes coses.

Una de les més importants ha estat la de poder conèixer més profundament als meus companys de la classe i compartir rialles, temes, imatges i comentaris amb ells; ha estat molt divertit ja que em posat tots de la nostra part, ens ha motivat i ens ha donat ganes de treballar en grup.

Però també s'ha de dir que tot això ho hem fet gràcies a la nostra tutora perquè ella ha estat la que ens ha anat donant idees de el que podiem fer i sobretot, ens ha motivat!

Mai havia fet feina amb un sistema com aquest i he de dir, que m'ha encantat i ho tornaria a repetir.

            2. Fes una descripció del teu grup de classe. Pensa que podria anar inclosa a la introducció del nostre llibre.

A la nostra classe no n'hi ha cap que se sembli i crec que això ens ha fet agafar-mos tant de apressi i que en cap moment del curs tinguem una discussió. Ja està clar que en moltes ocasions no ens han agradat l'opinió de l'un o de l'altra però em aprés a parlar les coses i a arribar a un acord amb el fi de que no arribés a més i poder parlar amb tranquil·litat i moderi-tat. 

Ens coneixíem tots d'abans i no ha fet falta el primer contacte, presentar-nos, entaular una amistat, etc. Ha estat molt fàcil compenetrar entre tots i, si ens donessin a elegir tornar a formar una classe per fer el Mòduls Voluntaris, personalment, triaria a tots i cada un dels que em segut enguany.

           3. Fes un escrit en forma d'agraïment a na Carolina Ibac per la seva atenció amb nosaltres al llarg del curs. 

A na Carolina l'hi em de donar les gràcies també per moltes coses. Una de les causes principals per les que l'hi hauriem de donar les gràcies és per haver-mos ensenyat a entendre, llegir i apreciar la poesia i sobre tot, la seva. 

Cada un de nosaltres segurament estarem d'acord en que mai se'ns hauria ocorregut llegir-ne amb aquesta intensitat, inclús analitzar-la o bé, escriure-ne! 

Ara l'entenem i a algun de nosaltres fins i tots ens agrada. 

Ah! i que no se m'olvidi que el que més m'ha agradat i em guardo el bon record per sempre, són tots aquests poemes que ens ha dedicat a cada un de nosaltres reflectint a la perfecció com som i el que ens agrada.

En definitiva, ha estat molt agradable fer feina així i enguany no podem dir que no haguem aprés moltíssimes coses!!

Un més de literatura...

Rafael Sánchez Ferlosio, és un escriptor realista i fantàstic espanyol, a més d'un profund assagista, guardonat amb el Premi Cervantes. Es tracta d'un dels membres més destacats de la narrativa espanyola de la generació del 50, així com un original assagista en la seva segona i prolífica etapa en el món de els lletres.
Fill del també escriptor i polític Rafael Sánchez Mazas i de la italiana Liliana Ferlosio. En 1950 es va fer nuvi de la també escriptora Carmen Martín Gaite, amb qui es va casar l'octubre de 1953 i de la qual se'n separà amistosament el 1970. Junts van tenir una filla, que va morir en 1985 a 29 anys.
En l'àmbit literari, Ferlosio va ser membre del Círculo Lingüístico de Madrid. Al costat d'autors com Ignacio Aldecoa, Jesús Fernández Santos, la pròpia Martín Gaite i Alfonso Sastre, va ser fundador i col·laborador de la Revista Española. Tots ells van compartir una poètica realista que presentava notables influències del neorealisme italià, i Sánchez Ferlosio va contribuir amb una de les obres més significatives de la literatura espanyola de postguerra: El jarama, encara que la seva primera novel·la va ser Indústrias y andanzas de Alfanhuí, narració de biaix fantàstic en la qual conta la història d'un nen expulsat de l'escola per escriure en un alfabet ininteligible i que va component la seva pròpia realitat a través d'estranyes andanzas que ho allunyen de l'òrbita de la norma i el càstig.
Obres:
-Industrias y andanzas deAlfanhuí (1951)
-El Jarama (1955)
-Las semanas del jardín (1974)
-El testimonio de Yarfoz (1986)
-La hija de la guerra y la madre de la patria. Destino, Barcelona (2002)

Més poemes, aquests, diferents a la resta...

1. Explica el que és un poema objecte i un poema visual. a quina època i moviment pertanyien? Quins són els seus principals autors? Què pretenien explicar?

Un poema objecte es aquell en que només apareix un objecte, cosa o alguna cosa similar, sense cap escrit, i tu ho interpretes. I, un poema visual, és aquell en que i surten objectes o altres a més de lletres o paraules i hi surt la combinació de poema objecte i poema visual.


    2. Publica 5 poemes visuals i 5 poemes objecte que trobis per internet.


Poemes visuals. 

Poemes objecte

    3. Inventa un poema visual i un poema objecte. Si vols, pots anar a mirar els que hi ha penjats a la paret de l'escala de l'institut, de pujada a la nostra aula.