Excursió Dimarts 13 de Març.

El passat Dimarts 13 de Març els alumnes de Mòdul Voluntari, la mestra Antònia i en Xisco, Manu, Isabel, Nadal i jo, anàrem a visitar al casal de Can Alcover a nen Jaume Bonet.
La primera impressió que ens vàrem endur va ser molt trista perquè, a part de que no es un home que tingui 20 anys, tenia el rostre molt apagat, la pell molt blanca i amb la seva manera d'expressar-se se li notava un fort cansament.
Ell està a Can Alcover duguent a terme una vaga de fam per la llengua. Esta defensant els seus principis i les seves idees com mai havíem vist fer-ho a ningú personalment. Ell està cansat però li compensa tant el sacrifici que està fent per el motiu que l'està fent que és admirable.
Vàrem començar l'entrevista fent-li les quatre preguntes bàsiques: que tal et trobes després de 13 de dies sense menjar? Com va ser el periòde que vas haver de passar per duu a terme la vaga de fam? Què en pensen els teus familiars? etc. I ell, ens va contestar amb la major sinceritat. Ens explicà que es trobava molt cansat i que de cada vegada notava que havia de descansar més perquè es cansava molt aviat; també ens explicà que per fer una vaga de fam no t'hi pots posar al ''rup-tup'' perquè va per fases, aquest periòde de eliminar aliments de la nostra dieta consta de tres setmanes i cada setmana es van substituint un major nombre d'aliments.
També ens explicà el que pensen els seus familiars i ens digué que el que mes pena passa per ell és el seu fill i que la seva dona li digué que no començaria a passar pena fins als 30 dies; seguidament, començàrem a fer-li preguntes sobre les causes pel que ho feia.
Jo li vaig demanar: Com passes els dies aquí? Està sent més dur del que pensaves? I ell em va contestar que la majoria del temps se'l passava  contestant e-mails de moltíssima gent o llegint però com que de cada vegada se li fa més difícil està actiu havia de descansar quasi tota la part del temps que tenia.
Després, li vaig demanar: Han vengut a veure't els responsables del govern actual? Que en penses d'aquest fet? I ell ens digué que l'havien anat a veure molts de polítics i molta gent associada al món de la política i ell no en te cap problema de parlar amb ells ni d'explicar-lis els motius que té però una cosa ens va deixar molt clara i és que no es vol fer cap fotografia amb cap d'ells perquè ell no vol publicitat pels partits ni que se'l relacioni amb cap d'ells, simplement defensa els seus drets.
I, per finalitzar la meva entrevista li vaig fer la darrera pregunta: Ens pots explicar un fet que t'hagi marcat en aquesta experiència? I ens va contar que el que més li havia agradat era que un conegut seu li havia contat que per la radio havia sentit a un ex alumne seu xerrant meravelles d'ell i agraint el que feia; quan en Jaume Bonet ens contava aquest fet se l'hi va notar molt en la mirada i amb la manera amb que ho deia que a aquest home l'únic que vol és que la gent sàpiga el que està fent, el perquè i que es conscienciïn de què no està demanant res més simplement no vol res menys i per això defensarà fins que el cos li digui basta la seva llengua, la nostra.
D'aquí uns dies també s'hi incorporarà a la vaga l'altra voluntari que es nom Tomeu Amengual i ell continuarà la vaga fins que pugui ja que en Jaume va deixar molt clar que volen jugar fort però no es volen morir i el cos den Jaume no aguantarà per molt de temps.
Finalment, l'únic que puc dir, és que me va encantar aquesta excursió, vam aprendre moltes coses i em vaig anar orgullosíssima de saber que hi ha gent així al món i més concretament al nostre país que lluita d'aquestes maneres pel que es nostre; si la meitat de la població pensés com ell i, alomillor no tant desmesurat, però si fessin alguna cosa per tenir una democràcia vertadera, res del que està passant passaria!

L'entrevista.

1. Prepara una entrevista per al senyor Jaume Bonet. Cerca informació sobre les passes que s'han de seguir per a fer una entrevista a internet i la penges al teu blog.


*Penses que a dia d'avui heu aconseguit alguna cosa amb la vaga de fam?
*Hi ha hagut algú del PP que s'hagi posat en contacte amb tu?
*Com et trobes de salut? Notes la manca d'aliments?
*Què és el que més t'ha impactat des de que vas emprendre la vaga de fam?
*Has rebut queixes, insults o menyspreus durant aquests dies?
*Ja pots anunciar quan emprendran la vaga de fam els altres voluntaris i a on?
*A dia d'avui, penses que aconseguireu els vostres objectius?
*En qualque moment has pensat en abandonar?
*Quin és el millor record i quin el pitjor que te'n enduràs segur després de la teva experiència?
*Donaràs per finalitzada la teva vaga si aconsegueixes almenys un objectiu dels que tens?

Manca de vida...

Manca de vida

      

Un fil prim ple de dies

que es tiba i s’encongeix

fent camí, via a via.

I un dia la llum es debilita,

perd la força dels primers dies,

és l’estrella que duem a dins

que vol marxar a un cel infinit.

Un dia vam néixer,

d’un atzar de dues ànimes foses,

que potser ara ja són mortes.

I el seu abandó d’aquesta vida

ens endinsà en la pena més pena

de totes les penes.

Aquells que estimem marxen

però el nostre consol és que els seguirem,

tard o d’hora, serem de nou amb ells.

La vida té una sola direcció,

un mateix fi per a tots.

Cal aprofitar-la amb dignitat

i ser millor del que som.

I quan tot s’hagi acabat

poder descansar contents

d’haver viscut el present,

d’haver recordat el passat.

I ara, que som allò que ens queda de temps

Rumiem com el viurem,

com el deixarem fer,

com farem sense deixar fer,

sempre sent nosaltres,

sense voler ser altres.

Únics ja sent rics o pobres,

acabarem enterrats,

o cremats

o esquarterats.

I la nostra ànima s’enlairarà

cercant les altres ja enlairades.

Tot comença i tot acaba,

sense excuses,

sense fugides,

sense  temps.

S’acaba el present.

Roman tot ja en el passat.

El fil prim s’ha trencat.

Carolina Ibac

Fes un comentari del poema de Carolina Ibac Manca de vida, aquesta vegada al comentari pots afegir-li informació de la part formal. Hi trobes alguna personificació o alguna comparació? Quina estructura té?

Penja-ho tot al teu blog.

*Aquest poema parla de la línia de la vida. El dia que aquesta línia, o fil, es trenca, és el moment de la mort. 

Totes les persones naixem igual, del ventre de la nostra mare ajudada (en la majoria dels casos) del nostre pare i un dia, a ells dos també els arribam a perdre però el que vol fer entendre aquest poema és que quan perdem a persones estimades els hi ploram molt i ens enyoram molt d'ells però em d'estar tranquils perquè el nostre moment també, més tard o més prest, arriba i quan acabi la nostra vida en començam una altra amb aquells estimats que un bon dia vam perdre; i quan nosaltres, ens moriguem, altres persones també ens ploraran però a n'aquestes persones també els hi arribarà el seu moment i en retrobarem. És llei de vida.
Resumint, el que vol dir, és que aprofitem el dia a dia al màxim sense mirar al passat i que si qualque dia perdem algú estimat, podem estar tranquils perquè no quedarà així.

* Personificació: ''La nostra ànima s'enlairarà cercant les altres ja enlairades''.
   Comparació:

Mes feineta per avui...

1. Cerca informació sobre la vaga de fam empresa per en Jaume Bonet, de l'associació dels jubilats per Mallorca, i fes una redacció on expliquis detalladament com la duu a terme aquesta vaga, els motius i també hi pots afegir el teu punt de vista sobre el tema. T'agradaria anar a visitar-lo? Quines preguntes li faries? Penja-ho a l'enllaç que he penjat al grup "Sota el mateix estel" en forma de comentari.

Jaume Bonet s'ha instal·lat a Can Alcover i des de dimecres a les vuit del vespre només beu aigua.Però no només dura a terme aquesta acció Bonet, les persones que voluntàriament duran a terme aquesta acció són Bartomeu Amengual i Josep Company, que posteriorment s'hi aniran afegint aquests altres dos voluntaris. També hi ha diversos voluntaris que acompanyaran els que fan vaga indefinida. La seva intenció és aconseguir que els parlaments del Partit Popular canviïn d'opinió i no aprovin la modificació de la Llei de la funció pública, que converteix el català en mèrit i no en requisit; uns altres motius pels que va iniciar la vaga de fam van ser: el tancament de Televisió de Mallorca i Ona Mallorca, la castellanització d'IB3, la lliure elecció de llengua i ara, amb un projecte de llei de funció pública que fa innecessari el seu coneixement fins i tot per fer de municipal.

La vaga de fam és indefinida, però hi ha preparat un equip mèdic que en farà el seguiment de manera desinteressada.

Jaume Bonet, antes de començar la vaga de fam es begué un suc de pastanaga i explicà: ''Una vaga de fam no és un dejuni de salut, i allargar-la sempre comporta perill... No em vull morir, però volem jugar fort. No volem que ningú passi pena per nosaltres'', assegurà.

Bonet, també recordà que cap majoria parlamentària conjuntural no té dret a vulnerar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics i que la democràcia no és la dictadura de la majoria, si tenim en compte el cent per cent dels cens electoral, només el 30% donà suport al PP.

És en aquest moment quan els diputats del PP haurien de reflexionar i comprendre que encendre el conflicte lingüístic no duu a cap altra banda que al patiment. Sembla que dins el PP hi ha persones que es prenen amb frivolitat la qüestió idiomàtica. Obliden que les Balears perderen els seus drets fa 300 anys i tot i així han mantingut amb tossudesa i coratge la seva llengua. No són superficialitats. És l'essència i l'honor d'un poble. 


I, finalment diré que m'encantaria anar a visitar-lo. Ara mateix no se'm acudeix cap pregunta que l'hi pogués fer però estic segura de que si el ves, i ens explicàs un poc com està i que ell personalment ens digues els motius de la seva vaga, segurament se m'acudirien milers de preguntes, i coses per dir-li.
L'únic que puc dir en aquests moments és que és admirable i a partir d'avui pensaré d'una altra manera gràcies a ell; no m'agrada que posi la seva vida en perill però a la vegada penso que és per una bona raó i em sent molt satisfeta de que algú mogui sol i terra per posar fi a totes aquestes bajanades que volen fer amb nosaltres.

Què passa? Què fem pel nostre entorn?: poesia ecològica de Marc Granell

Què passa?

(Marc Granell)

Què passa

que ara

el riu

ja no és riu,

la pluja

no plou

i el sol

no somriu?

Què passa

que ara

l'hivern

sembla estiu,

la flor

no fa olor,

l'ocell

no té niu?

Doncs passa

que ara

ningú

ja no viu

seguint

la raó,

sinó l'or,

rei altiu.

1. Comenta el poema.

El poema parla dels canvis que esta sofrint el medi ambient i que estam notant tots. Als rius quasi no hi ha aigua perquè ja gaire bé no plou, el sol tampoc és nota molt ja que les temperatures han baixat i és nota més el fred. Durant l'hivern podem duu la roba de l'estiu; les flors ja no surten i als ocells ja no els veuen. I ara, la gent ja no vol viure simplement guanyar diners i viure amb riquesa.

2. Explica la forma del poema. És tradicional? Per què? Per què creus que els versos són tan breus?

Si, és tradicional. Consta de 24 versos i te rima consonant.

És tradicional perquè te totes les característiques necessàries per ser-ho.

Per donar-li musicalitat al poema.

3. Explica el significat del poema.

El que jo he percebut que vol ensenyar o dir amb aquest poema l'autor és que ja n'hi ha prou amb els canvis que està sofrint la natura a causa del ser humà com a perquè al damunt la gent per l'únic que es preocupi sigui amb els diners i no, simplement, en viure.

4. Fes una reflexió sobre la situació mediambiental actual.

El medi ambient està canviant i això ho estam sofrint tots i de cada vegada passen més coses. Per exemple, a Amèrica des de mitjans de febrer a dia d'avui ja hi ha hagut uns 80 caps de fibló i han arrasat amb tot el que s'han trobat pel davant, milers de famílies s'han quedat sense habitatge i molts d'ells, han perdut a molts d'éssers estimats.

Personalment penso que l'home i te molt a veure amb aquestes coses ja que cada una de les persones que habitam la Terra, a dia d'avui, podem entendre i veure perfectament el que està passant gràcies a les teories i afirmacions científiques.

Això de que ja quasi no plogui, que hi hagi sequera, que canviïn les temperatures, etc. Només és el principi del que molts de científics venen avisant.

S'haurien de reduir molt les quantitats de contaminació que produïm dia a dia per almenys, ja no tornar arrere, però si deixar-ho aquí i no seguir endavant perquè jo veig venir un futur molt negre entre la crisi i el canvi climàtic.

I, re-utilitzar i reciclar és molt fàcil, encara que paresqui que no ja ajudam moltíssim a les persones que s'hi dediquen. Però si no ho fa ningú, si ningú posa ni un gra d'arena per ajudar, no hi veig cap solució.

Poemes i més poemes.. Sota el mateix estel

Un llibre atrotinat pel curs.
Un llapis rossegat pels nervis.
Les mànigues llargues se’n van.
I tu ja comences a treure el nas.Una motxilla donada de si.
Auriculars entre classe i classe.
Exterminació d’entrepans a mig matí.
I tu, perds la vergonya, i et fas sentir.Unes rialles d’avorriment.
Manca de concentració latent.
Una festa d’hormones adolescents.
I tu, persistent, bronzeges la nostra pell.Minuts d’esbarjo, al pati, sense fred.
Xiuxiueigs i converses a cau d’orella.
Plens els passadissos de mirades fugisseres.
I tu ens guaites des de les finestres.Has fet fora la foscor.
S’han acabat els dies grisos.
L’olor a mar, la nostra poció.Ens dónes color a la vida.

1. Comenta aquest poema de na Carolina explicant-lo cada quatre versos i escriu un títol que trobis més adient.

*Els llibres que més ens han costat, els llapis gastats i comença el bon temps.
*És nota l'ús del material escolar després del curs, tots els berenars menjats... però hi fa bon estar perquè ja surt el sol.
*Amb el bon temps els estudiants estam més alegres, preparam més coses a fer (festes, quedades, sopars, etc) i ja comença l'estiu i ens posam morens. 
*El moment que tenim per esplaiar-mos és el pati i allà és on parlam de les nostres coses i aquestes conversacions duren fins que entram a classe.
*Ja no hi ha aquell color grisenc al cel que tant ens molesta, i anam a veure la mar, a prendre el sol i a esperar l'estiu amb ànsia. 

2. Tema? 
El Sol.

3. Resumeix el poema en cinc línies. 
El poema parla de com poc a poc, els estudiants, ens anam adaptant al bon temps sense adonar-nos compte perquè a damunt de que ens agrada ben poc venir a l'institut, el pitjor que duim, o almenys personalment ho pens, és que faci mal temps i quan surt el sol i fa bon temps et donen més ganes d'aixecar-te el matí, de fer coses durant el dia, estàs com a de més bon humor , els patis de l'escola són diferents i els caps de setmana aprofitam per anar a fer passeigs o, simplement, ha estar davall el sol perquè ens bronzegi la pell i així tenguem la sensació de que l'estiu és a prop. 

El circ.

Per desgràcia, el circ, en realitat no és com pareix vist des de defora. 
Els animals que hi actuen passen verdaderes crueltats només pel fet de que són animals i pareix que no tenen sentiments però ho pateixen ben igual o més que una persona per què són animals VIUS. 
Em pareix increïble que, ja només la manera de transporta-los, sigui legal; simplement van a dins les seves gàbies i capses sense cap precaució i sense cap mirament de si es fan mal o van incòmodes. 
No tenen la alimentació com toca i, la majoria dels animals que hi ha al circ, cada un d'ells, te una necessitat diferent que l'altra; per exemple, un lleó necessita caminar i necessita moure's ja que són molt grans i han de fer exercici. Els elefants, també ho necessiten. I les monees?  Aquestes sí que ho necessiten i de bon de veres! S'han de poder enfilar pels arbres i fer les seves necessitats com toca i no passar-se cada un d'ells dies, hores o per què no, setmanes tancats entre pocs metres sense poder moure's.

L'altra cosa que m'horroritza és el saber que aquests pobres animals, després de patir fam, i de manca d'higiene   els obliguen a sortir al mig de l'espectacle per fer les quatre tonteries per què els nins ho vegin però a jo no em fa cap gràcia. Penso que el circ és igual o més bonic sense animals, es tracta d'entretenir fent un poc de màgia, malabars, acrobàcia, cuca-veles, etc. I  per fer tot això, no es necessiten animals ni prou fer-hi, però com penso jo, sempre és més fàcil anar a lo fàcil que no esforçar-se un poc sense fer mal a ningú.

Jo trobo que la solució seria que la gent tingués consciència del que passa al circ amb animals i deixassin d'anar-hi, així, pot ser, entren un poc en raó els que l'organitzen i decideixen fer el circ sense animals i comencen a fer el circ com toca.