La primera impressió que ens vàrem endur va ser molt trista perquè, a part de que no es un home que tingui 20 anys, tenia el rostre molt apagat, la pell molt blanca i amb la seva manera d'expressar-se se li notava un fort cansament.
Ell està a Can Alcover duguent a terme una vaga de fam per la llengua. Esta defensant els seus principis i les seves idees com mai havíem vist fer-ho a ningú personalment. Ell està cansat però li compensa tant el sacrifici que està fent per el motiu que l'està fent que és admirable.
Vàrem començar l'entrevista fent-li les quatre preguntes bàsiques: que tal et trobes després de 13 de dies sense menjar? Com va ser el periòde que vas haver de passar per duu a terme la vaga de fam? Què en pensen els teus familiars? etc. I ell, ens va contestar amb la major sinceritat. Ens explicà que es trobava molt cansat i que de cada vegada notava que havia de descansar més perquè es cansava molt aviat; també ens explicà que per fer una vaga de fam no t'hi pots posar al ''rup-tup'' perquè va per fases, aquest periòde de eliminar aliments de la nostra dieta consta de tres setmanes i cada setmana es van substituint un major nombre d'aliments.
També ens explicà el que pensen els seus familiars i ens digué que el que mes pena passa per ell és el seu fill i que la seva dona li digué que no començaria a passar pena fins als 30 dies; seguidament, començàrem a fer-li preguntes sobre les causes pel que ho feia.
Jo li vaig demanar: Com passes els dies aquí? Està sent més dur del que pensaves? I ell em va contestar que la majoria del temps se'l passava contestant e-mails de moltíssima gent o llegint però com que de cada vegada se li fa més difícil està actiu havia de descansar quasi tota la part del temps que tenia.
Després, li vaig demanar: Han vengut a veure't els responsables del govern actual? Que en penses d'aquest fet? I ell ens digué que l'havien anat a veure molts de polítics i molta gent associada al món de la política i ell no en te cap problema de parlar amb ells ni d'explicar-lis els motius que té però una cosa ens va deixar molt clara i és que no es vol fer cap fotografia amb cap d'ells perquè ell no vol publicitat pels partits ni que se'l relacioni amb cap d'ells, simplement defensa els seus drets.
I, per finalitzar la meva entrevista li vaig fer la darrera pregunta: Ens pots explicar un fet que t'hagi marcat en aquesta experiència? I ens va contar que el que més li havia agradat era que un conegut seu li havia contat que per la radio havia sentit a un ex alumne seu xerrant meravelles d'ell i agraint el que feia; quan en Jaume Bonet ens contava aquest fet se l'hi va notar molt en la mirada i amb la manera amb que ho deia que a aquest home l'únic que vol és que la gent sàpiga el que està fent, el perquè i que es conscienciïn de què no està demanant res més simplement no vol res menys i per això defensarà fins que el cos li digui basta la seva llengua, la nostra.
D'aquí uns dies també s'hi incorporarà a la vaga l'altra voluntari que es nom Tomeu Amengual i ell continuarà la vaga fins que pugui ja que en Jaume va deixar molt clar que volen jugar fort però no es volen morir i el cos den Jaume no aguantarà per molt de temps.
Finalment, l'únic que puc dir, és que me va encantar aquesta excursió, vam aprendre moltes coses i em vaig anar orgullosíssima de saber que hi ha gent així al món i més concretament al nostre país que lluita d'aquestes maneres pel que es nostre; si la meitat de la població pensés com ell i, alomillor no tant desmesurat, però si fessin alguna cosa per tenir una democràcia vertadera, res del que està passant passaria!
No hay comentarios:
Publicar un comentario