La igualtat entre les persones i la teva expressió escrita.

1. Fes un escrit d'una pàgina sobre la IGUALTAT entre les persones. Cerca imatges que la representin.

''La igualtat social és l'objectiu de buscar una mateixa quantitat de riquesa, de felicitat, de respecte i de igual tracte en la justícia per a totes les persones.''

Al món hi ha moltes desigualtats, degudes a causes històriques, geogràfiques o econòmiques, però que sí es corregissin, el sistema no funcionaria, ja que si no hi hagués unes diferències no hi hauria hom que treballés, perquè pensaria que tindria el benestar necessari, i el sistema econòmic seria invàlid.
La desigualtat social s'esdevé quan membres de la mateixa comunitat no tenen els mateix drets, reconeixement públic o oportunitats a la vida. Aquestes diferències socials sovint es veuen lligades a diferències de riquesa, raça, sexe o creences, essent el grup considerat baix objecte de discriminació, ja que la desigualtat va més enllà de la diversitat i constata una jerarquia.

Avui en dia, s'entén per igualtat que la llei és la mateixa per a tots, que no hi ha cap diferència de drets o de deures hereditaris lligats a l'origen familiar o a l'estament. Tothom ha de contribuir a les despeses públiques en la mesura de les seves possibilitats. Però, no sempre és així ja que hi ha molta gent que no obri o no vol obri la seva mentalitat i segueix pensant com es pensava antigament i encara hi ha molts de problemes deguts a n'aixo, però bé, de cada vegada s'està aconseguint que almenys entre homes i dones no hi hagi tantes diferències i, personalment, penso que ara ens hauriem de dedicar a millorar el tema del racisme.

2. Cerca un conte popular, el penges al teu blog i l'expliques. També l'has d'acompanyar d'un parell d'imatges.

  Et aquí que una vegada era un pare i una mare,que tenien un fillet tan petit, tan petitet,que li deien en Patufet. Un dia la seva mare,mentre feia coure l’olla,va dir:
”Ai,filla,quina guitza em fa sortir a comprar;el dinar ja bull al foc i no trobo el safrà enlloc.
En Patufet que tot ho remenava i que pertot arreu es ficava,de seguida va contestar:
“Mare,si no hi ha safrà,jo us en puc anar a buscar.”
“On vols anar, on vols anar! No veus que ets massa petitò i la gent et pot trepitjar pel carrer com un cigró?”
“Ja hi aniré cantant, i així,si no hem veuen,bé prou que em sentiran”
“No i no. Els menuts creuen. Hi aniràs quan siguis gran.”
“Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a buscar safrà!”
I com que es va posar a plorar i picar de peus, per fer-lo callar, la seva mare li va dir:
“Bé ja n’hi ha prou, Patufet; aquí tens un dineret i vés de seguida a la botiga d’en Josepet.”
I carrer amunt s’encamina aquell marrec tan tossut, amb esclops i barretina i unes calces de vellut.
“Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.
Content i cantant, en Patufet va arribar a la botiga d’en Josepet, la més bonica d’aquell indret.
“!Ep, ep!” “Qui hi ha ?” “Un dineret de safrà.
I el botiguer tot era mirar per ací i per allà.
“!Ep, ep!” “Qui hi ha? Què voleu?”
“Que no em veieu? Ja estic tip de cridar. Vejam si em despatxeu un dineret de safrà”
I el botiguer torna a mirar i busca que busca a terra dintre de la botiga, fins que tot d’un cop veu un dineret que es belluga. Aleshores s’ajup i l’arreplega,posant en el mateix lloc una paperineta de safrà. Tan aviat com en Patufet té el safrà damunt seu,l’agafa ben fort, se’n surt al carrer i deixa badoc el pobre adroguer.
“Patim,patam,patum,homes i dones del cap dret,patim,patam,patum,no trepitgeu en Patufet”
I de por la gent s’amagava en no veure qui cantava,mentre carrer avall passava una paperina sola,sola,sola,com si anés sobre una bola.
I quan en Patufet va arribar amb una paperina de safrà,la seva mare no se’n sabia avenir. Aleshores tot cofoi va demanar:
“Mare,em voleu deixar anar ara a portar el dinar al pare?”
“Això si que no, fill meu: el cistell pesa massa i pels camins encara hi ha neu.”
“Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a portar el dinar!”
Tant i tant ho va demanar, que, perquè callés,la seva mare li digué:
“Per no sentir-te brama, te el cistell i ja hi pots anar”
I en Patufet,que tenia molta força,va agafar el cistell del dinar i, com si res, se’l va carregar a coll.
Pel camí, cantava així: “Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.”
En sortir del poble, la gent, esglaiada, tancava portes i finestres,i, pels camins,els pagesos fugien esverats en veure un cistell tot sol caminant com un cargol.
A mig camí, en Patufet es va aturar i es va seure a la vora d’un hort per reposar una estona, però heus aquí que tot d’un cop , comença a ploure molt fort. Per no mullar-se va anar tot sol a amagar-se sota una col. Aleshores va venir un bou mig perdut i d’un mos es menjà la col, molt golut, i en Patufet, de propina, amb esclops i barretina i les calces de vellut.
Cap el tard, el pare i la mare buscaven el fill per tot arreu,fins que trobaren el cistell tot sol a la vora d’un hort. Aleshores van començar a cridar:
“Patufet, on ets? Patufet, on ets?”
I en Patufet, de lluny, els contestava:
“Sóc a la panxa del bou, que no hi neva ni plou”
Com que no el sentien, els seus pares anaven cridant:
“Patufet, on ets? Patufet, on ets?
I en Patufet contestava:
“Soc a la panxa del bou, que ni hi neva ni plou.”
Ai, menuts, que va passar quan van saber on era el Patufet!
Sabeu què van fer els seus pares? Doncs van començar a donar força menjar,força menjar al bou, i el bou es va anar inflant, inflant, inflant... Tant i tant es va atipar,que, al capdavall, el bou va i fa: Pam!
I com un llampec va sortir en Patufet, molt content i espavilat, com si res no hagués passat.
I aquest conte s’ha acabat.

Aquest conte parla d'un nen que es nomia Patufet i era molt petitet. La seva mare preparava el dinar per al seu pare i l'hi faltava safrà i ell s'oferí per anar a comprar-lo. Quan tornà volgué anar a dur-li el cistell al seu pare i un bou com que no el va veure bé el se va empassar i al cap d'un parell d'hores els seus pares el van sentir que els cridava de dins la panxa del bou; li donàrem molt de menjar al bou i sortí en Patufet!

Avui és el dia de la Pau; Un poema per a la pau.

1. Converteix aquest poema en prosa.

La mare donava el pit al infanto que plorava; estimació el gronxava abans de posar-lo al llit. No podia agafar el son, ell encara no entenia ni ho entenia ningú, perquè el món era tan cru i es mataven dia a dia.

Ell sols era un trist infant encerclat de cruel guerra que en sang tenyia la terra i a tots els seus habitants.

Els crits de pau ressonaven en tots els indrets del món i clamaven les nacions que sols la Pau desitjaven. Dantesc, era el panorama de milers, eren els ferits i cens de morts s'apilaven entre grans i nens petits.

A dintre dels hospitals la sang corria per terra, no es podia donar abast per curar els ferits de guerra; de gom a gom, els ferits, tots els hospitals omplien, i els metges es movien sempre en constant neguit. Allí, gent amb pell cremada, mutilats de peus i mans i amb la cara destrossada anaven arribant infants.

La mort estava present, per arreu on es miri; es tan gran el sofriment, que es desitja que ella arribi.

En el carrer, el brunzit de les bombes, es sentia, i la gent esfereïda, corrien atemorits.

El crit de Pau, no a la guerra que tot el món demanava era un clam que apagava la bomba al esclatar en terra, més el món, amb més esforç, amb un crit fornit cridava per una pau que es desitjava engendrada entre tots.

Pau, per mirar l'horitzó. Pau, per donar-nos les mans. Pau perquè els nostres infants visquin sense temor. Pau per l'àrab i el jueu, per l'hindú i el musulmà, per al budista i el cristià i per tots els fills de Déu.

Pau, no a la guerra  és el clam que surt del cor i que hem duu entre tots per tot arreu de la terra.

La mare amb amor gran dona el pit quan el fill plora i al donar-li al cel implora que amb Pau visqui el seu infant.

2. Hi veus canvis, veritat? Pots explicar quins?

Si. Hi veig que no te l'estructura d'un poema, no hi ha tantes comes ni punts com al poema i té una forma més narrativa; com si fos una historieta.

3. Fes un resum del poema.

Jo he entés que aquest poema parla de la guerra i del sofriment que patien els nins petits i les mares en aquella època ja que es veien molts de morts i ferits i als hospitals no hi havia més que gent plena de sang i amb ferides greus i, el que volia la gent era que no hi hagués guerres si no que la pau i que els nens poguessin créixer en un món més humil-de i sense tantes baralles ni guerres; cosa que avui en dia, a molts de països encara no s'ha aconseguit i hi moren milers de persones diàriament a causa de les guerres innecessàries que hi ha.

4. Per què creus que ha d'existir un dia dedicat a la pau?

Perquè tothom es conscienciï de que és el que necessitam i, encara que sigui només per un dia, la gent s'entendreix i jo penso que si que fan o almenys intenten fer la pau per un dia.

5. Quines paraules no has entès? Escriu-les i cerca-les al diccionari.

Gronxava: Imprimir un moviment de vaivé a un cos suspès, a un cos flexible que té un punt fix.
Neguit: Inquietud, molèstia, que dóna una forta excitació, una gran impaciència.
Dantesc: Que recorda la grandiositat, l'aspecte terrorífic.

Entrada lliure.

ADiCCiÓ.

El terme addició és utilitzat en un ventall ampli de contexts per a descriure una obsessió o una dependència física o psicològica excessiva.

Alguns exemples d'addicció poden ser l'addició a les drogues, als videojocs, al joc, al tabac, a l'alcohol, a l'ordinador, a la pornografia, al menjar, entre d'altres.

La distinció entre ''dependència'' i ''addicció'' és una preocupació actual dels investigadors.

La dependència és l'ús d'una substància per evitar els efectes que tindria la seva carència. En aquest sentit els diabètics que han d'utilitzar insulina constitueixen un grup dependent. La dependència a substàncies psicoactives és l'ús de substàncies amb l'objecte d'evitar ja sigui els efectes que provoca la seva suspensió o per disminuir els símptomes de la suspensió quan ja s'ha produït. Típicament les benzodiazepines provoquen dependència. Se les utilitza per a induir el somni, per exemple, però l'ús continuat d'elles provoca, finalment, que el somni només sigui induït gràcies al seu consum. Un subjecte que porta un temps consumint benzodiazepines per dormir, tindrà després grans dificultats per conciliar el son sense consumir. S'ha fet dependent. El seu consum de benzodiazepines, llavors, es fa de manera preventiu, o bé, per a induir el somni quan descobreix que d'altra manera no pot aconseguir-ho.

Les substàncies capaços de provocar dependència indueixen un fenomen anomenat "tolerància", que consisteix en la disminució dels efectes típics d'una substància quan s'usa de manera regular, o bé, el que és el mateix, un efecte que es manté similar encara quan s'augmenti la quantitat de substància. És el fenomen habitual en els bevedors d'alcohol, que són capaços de tolerar grans quantitats d'alcohol quan porten anys consumint. Passa també de manera marcada amb els efectes euforitzants de la cocaïna. La tolerància apareix sobre alguns efectes de les substàncies psicoactives i no sobre altres.
Un fenomen que està estretament lligat a la tolerància és el de síndrome d'abstinència, o simplement abstinència. La síndrome d'abstinència és un fenomen agut que passa a l'interrompre el consum d'una substància en un subjecte que porta molt de temps fent-la servir de manera més o menys contínua. Cada substància té una síndrome d'abstinència característic, i entre aquests el de l'alcohol és sens dubte el més greu. La síndrome d'abstinència a l'alcohol varia entre lleu, moderat i greu.

Queremos paz: cançó de Maná.

1. Escolta i llegeix aquesta cançó i explica'n el significat. 

Aquesta cançó parla de que, temps enrrere ningú no volia més que l'altra i no hi havia guerres, la gent es respectava i només un tenia el poder i no volien aconseguir-lo tots; però, avui en dia, tothom vol comandar més que ningú i provoquen guerres i invasions a llocs envers de posar-se d'acord i fer la pau.

2.  Penja una cançó al teu blog que parli sobre la pau de grups coneguts.

Feina per avui dimecres, 18 de gener de 2012

  2. Escriu quatre versos que rimin "abab" o "abba" sobre com et sent en aquests moment o sobre quines són les teves
il·lusions. Podries començar així: Estic feliç perquè... o així: La meva il·lusió és...

Estic feliç perquè et tenc al meu costat.

Em provoques aquell sentiment

Que m'agrada tant, diàriament.

I per això, et promet el meu amor constant.

Me sobren paraules: cançó juvenil d'Antònia Font

1. Cerca informació sobre el grup musical Antònia Font i la publiques al teu blog.

És un grup de música mallorquí nascut el 1997, que es caracteritza per la seva música festiva i per les seves lletres humorístiques i fantasioses. Entre els temes de l'univers creatiu d'Antònia Font destaquen, especialment, l'espai, l'astronomia i tot el que es relaciona amb l'astronàutica; però, també l'ambient més quotidià i proper, que estableix un joc constant entre una perspectiva local, global i universal o còsmica del món.

Se'ls classifica com a grup de pop, tot i que ells manifesten que en el moment de compondre les cançons no tenen "perjudicis d'estil", i els temes són una cosa que, sovint, surt espontàniament.

El compositor dels temes és el guitarrista del grup, Joan Miquel Oliver, que també edita discs en solitari i escriu lletres d'altres grups, com ara Fora des Sembrat.

2. Explica el que has entès d'aquesta cançó.

Amb aquesta cançó he percebut que la persona que la canta sent un sentiment molt gran per a una persona i em dona a entendre que li sobren i li falten motles coses com a totes les persones però que per ell és especial i li agrada així.

3. Cerca el significat de les paraules en negreta.

Vermut: Conjunt de tapes i begudes que hom pren abans de menjar, aperitiu.

Esternoclestmastoideu:

Obliqüitat: Desviació major o menor de la perpendicularitat o del paral·lelisme.

Tendres: Condició del qui cedeix fàcilment a les impressions, especialment als sentiments afectuosos.

Lapislàtzuli: És una gemma molt apreciada en joieria des de l'antiguitat.

4. Coneixes el grup? Quina és la cançó que més t'agrada?

No conec el grup i no m'agrada cap cançó.

Està en les nostres mans elegir el camí correcte. (Carolina Ibac Verdaguer)

És un zig-zag constant,
una recerca eterna,
d’un equilibri perdut,
d’un equilibri mai trobat.

És una gràfica sense gràcia,
una realitat injusta i ferotge,
un panorama futur incert,
un atzar no entès.

És l’hora
d’un rellotge,
que mai toca les dotze,
un mal tràngol obligat,
un somni amputat.

… atzucac …

Girem cua.
rectificant la línia
d’una vida que estima
d’una oportunitat ben viva.

Som la nostra pròpia sort.

Si jo fos pescador, poesia de Joan Salvat Papasseit

1. Cerca informació sobre Joan Salvat-Papasseit. Vida, obra i corrent literari al qual va pertànyer. 

Joan Salvat Papasseit, va néixer el 16 de Maig de 1894 a Barcelona, Catalunya. Va ser un escriptor Barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Fill de Joan Salvat Solanas, i Elvira Papasseit Orovitx. El 1901, amb set anys, va haver d'afrontar la mort accidental del seu pare, fogoner embarcat en el Montevideo. La viuda va ingressar Joan i el seu germà a l'Asilo Naval. A causa d'això, tret d'una breu estada als salesians, el futur escriptor mai no va anar a escola, aprenent a llegir i escriure a batzegades. Des de molt jove va haver de treballar en oficis com aprenent d'adroguer o tallista d'escultura religiosa. Arran d'aquesta darrera feina va començar a assistir a classes a la Llotja, però l'afició no va durar.

El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys el 7 d'agost de 1924 a Barcelona, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.

A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes ''El poema de la rosa als llavis'' ha estat de lectura obligada a l'ensenyament secundari de Catalunya. 

2. Explica el contingut del poema. Què intenta explicar? Quin és el tema?

L'autor parla del que faria si pogues obtenir totes aquelles coses ''impossibles'' com per exemple,  pescar l'aurora o bé, atrapar el sol. El que entenc, llegint aquest poema, és que li agradaria desaparèixer on ningú el pogués trobar però a la vegada voldria poder tenir totes aquelles coses que a ell li agraden però que a la vegada són gaire bé impossible d'aconseguir totes elles.

3. Omple amb el que tu series i amb el que faries:

Si jo fos pirata robaria el tresor del teu cor.

Si jo fos cadernera m'enfilaria a la teva finestra per cantar-te cada matí. 

Si jo fos l'aire em passejaria per tot el món desprenent humil-tat.

Comença el projecte poètic amb Carolina Reugradev Cabi

1. Cerca informació sobre la nostra escriptora, Carolina Ibac i Verdaguer, i explica tot el que has descobert sobre ella.

Carolina Ibac i Verdaguer, va néixer a Esplugues de Llobregat el 30 de novembre del 1975. Està diplomada en Ciències Empresarials i a punt de llicenciar-se en Administració i Direcció d'Empreses per la UOC.

Actualment treballa com a docent de secundària a un institut d' Osona.

La seva afició per l'escriptura es remunta a la seva infantesa. Tot i que sempre s'havia decantat per la prosa, ha rebut forces influències de la seva mare, una gran amant de la poesia i amb un talent especial per versar.

Ha col·laborat, de la mà de l'escriptora Noemí Trujillo, amb 16 escriptors en una antologia poètica bilingüe, editada per Sial Ediciones, que a l'abril vinent sortirà a la llum.

Actualment, prepara una novel·la sobre els maltractaments a la llar i una altra novel·la futurista que critica la societat actual. Tot això ho combina amb poemes publicats al seu blog.

2. Entra a la seva pàgina, la trobaràs als enllaços d'interès d'aquest blog (www.somniturquesa.com), llegeix els seus poemes i escull-ne tres que t'hagin agradat especialment. Els penges al teu blog, acompanyats d'una imatge i els comentes (contingut, temàtica, opinió personal).

EFECTES SECUNDARIS.

Són efectes secundaris
la pau que sento quan et tinc al costat.
Són efectes secundaris
la flaire de felicitat, que deixes a cada pas que fas.
Són efectes secundaris
la dolça enyorança després de la teva partida.
Són efectes secundaris
les pessigolles que poses a la meva vida.
Són efectes secundaris
el teu amor i la teva tendresa.
Són efectes secundaris
la teva mirada sempre neta.
Són efectes secundaris tot el que sento.

Efectes secundaris amb causes primàries.
Boja estima infinita portada als dos pols.
Eixos centrals que fan girar l’esfera.
El sentit dret d’aquells que s’asseuen
… a terra, vora l’herba fera.
Essència salvatge sense espera.
Espontaneïtat feta pressa.
El càlcul de la mitjana:
Repartició igualitària.
Sospir unànime.
Pau i calma.

Aquest poema parla dels efectes que sent la persona que l'escriu cada vegada que està, pensa o s'acomiada de l'altra.
M'agrada perquè em sent identificada amb ell perquè és el que sent jo quan estic amb la meva parella o l'enyor perquè no hi és al meu costat en aquell moment.

EL CAMÍ CONTINUA.

Canvi de rumb.

Un nou destí.

No tot és fum.

Ara veig un camí.

Enceto una nova era.

Enceto una nova essència.

Enceto un nou esdevenir.

Enceto per fi la vida, meva.

I us trobo pel camí,

entre passadissos suïssos,

entre espelmes,

entre aules de faules,

que estenen les vostres mirades,

inquietants, intrigants, passades,

que proven la prova d’aprovar,

per poder arribar més enllà,

per poder cuinar i menjar,

per poder sobreviure

el dia a dia,

ben cruspit.

He après.

Quan provava d’ensenyar-vos.

He après.

Quan intentava preparar-vos.

He après.

I desitjo que vosaltres també.

I us estic agraïda

per la vostra impertinència,

per la vostra tendresa,

per la vostra curiositat,

pel vostre inconformisme,

per totes les vostres inquietuds,

per tot allò que voleu saber abans d’hora.

És un bon moment

per lluitar.

No defalliu!

Guaiteu els vostres somnis

que us esperen amb paciència.

Aquest poema parla de que quan et trobes amb qualque obstacle en la teva vida l'has de saber afrontar i seguir endavant. Personalment, m'agrada perquè moltes vegades m'he trobat en situacions en les que no hi veia sortida però sempre has de pensar en positiu i tirar endavant per complir tots els somnis que tinguis perquè així es la vida, hi ha moments bons i dolents i als dolents els em d'aprendre a afrontar per poder gaudir dels bons plenament.

PLOUEN LLÀGRIMES

Plouen llàgrimes del meu cor,
rere els finestrals de l’ànima.
Les paraules eixutes
besen el teu somriure,
esclau i alhora lliure.

Els mocadors de paper
són tots molls.
Els rius vessen els bords,
de la comissura de la sort.

Et tinc però no et veig,
Et sento però no hi ets,
Et crido però no dius res,
Només un lament de la ment.

Cervell que imagina,
Esperit que somnia,
Cos que desitja
una estona més
cada dia.

Ets un record presoner

d’un cor que t’estima

més enllà de la vida.


Aquest poema parla de l'enyorança que sent la persona que l'escriu cap a una altra persona que ja no hi es. Em sent identificada perquè a mesura que l'anava llegint em venia a la ment una persona molt important en la meva vida que, encara es viva, però no puc gaudir d'ella mai físicament perquè viu molt enfora.

Ball amb el vent.

1. Quan vas descobrir qui eren els reis? Com va ser? T'hagués agradat no saber-ho fins més tard o abans?

Vaig descobrir qui eren els reis als 7 anys perqué la meva mare se'n havia anat a un sopar i jo em vaig quedar a casa meva amb els meus germans mirant una pel·lícula i, quan varen fer uns anuncis, vaig anar al bany de l'habitació de la meva mare (perqué era el que em quedava més a prop) i em vaig trobar tots els regals a dins la banyera i ja m'ho vàren haver de contar però, m'hagués agradat no saber-ho fins més tard o fins i tot mai perqué és una cosa molt màgica i m'encantava aquella sensació que tenia a la panxa quan havia de venir el pare noel o els reis mags, aquells nirvills que no em deixaven ni menjar ni dormir i aquelles ganes d'omplir la carta amb juguetes infinítes... Però, supós que tot te el seu moment i, he de reconèixer que ara també m'agrada molt preparar tots el regals per a les meves germanes i fer-lis creure amb aquestes coses i que encara estiguin més nirvioses.

2. Comenta el poema.

El poema parla de l'arribada dels reis, de com aquesta celebració atreu a tanta gent i, dona a entendre, diguent: fins que una nit arriben tres reism,amb cofres, catifes, que és la nit dels regals per als nins i per suposat per als mes grans.

També explica que als reis, prèviament de la seva arribada, se'ls descriu i anomena una millonada de vegades a les cartes que fan els nins. És una nit màgica, la majoria de les persones, es reuneixen en família i es un dia per a disfrutar familiarment i estar feliç.

Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. LA LLIBERTAT

1. Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. Resumeix el conte en quatre línies.

El conte parla de un nin i el seu ocell. Explica que aquest nin tenia un ocell dins una gàbia; a dins la gàbia hi havia tot el necessàri per l'ocell, inclús, més del que necessitava però el nin trobava que no podia ser completament feliç si no el deixava volar i volia que fos un poc més lliure, i, quan l'hi obrí la porta a l'ocell, aquest no va saber volar i se'n va donar compte de que no ho necessitava (anar-se'n) i va veure que esteia molt millor allà on era.

2. Qui és el protagonista principal? Què li passa?

L'ocell. Li pasa que quan el nin li deixa la porta de la gàbia oberta perqué pugui sortir a volar, l'ocell no se'n recordava de com es feia perqué duia molt de temps sense volar i, a la vegada, quan ho intentava casi el se va menjar el moix.

3. L'ocell simbolitza la llibertat. Un ocell engabiat també? Per què?

Un ocell engabiat no representa la llibertat perque un ocell és un animal que està creat per viure a l'aire lliure a la seva manera i aixi poguent volar tot el necessari. Però, que estigui engabiat, no vol dir que ho passi malament perqué pot estar a dins una gàbia molt grossa, amb tot el que necessita, amb el suficient espai per poder volar i a més, sense corre cap perill com el poden corre tots els ocells que viuen salvatjement.

4. És normal que l'ocell no vulgui la llibertat? Hauria estat millor no tancar-lo mai? Creus que aquesta por a la llibertat també es té al món dels sers humans? Justifica la teva resposta.

Si l'ocell està ben tractat i hi està bé dins la gàbia ho trob molt normal. I, no, no pens que hauria estat millor no tancar-lo mai, pot ser li fes un favor el nin.

I, en molts dels casos dels sers humans d'avui en dia si que es podria dir perfectament que es te por a la llibertat i hi ha molta gent que es pasa tota la seva vida sense fer o pensar lliurement el que vol i a la fi, se n'enpanadeixen.