1. Cerca informació sobre la nostra escriptora, Carolina Ibac i Verdaguer, i explica tot el que has descobert sobre ella.
Carolina Ibac i Verdaguer, va néixer a Esplugues de Llobregat el 30 de novembre del 1975. Està diplomada en Ciències Empresarials i a punt de llicenciar-se en Administració i Direcció d'Empreses per la UOC.
Actualment treballa com a docent de secundària a un institut d' Osona.
La seva afició per l'escriptura es remunta a la seva infantesa. Tot i que sempre s'havia decantat per la prosa, ha rebut forces influències de la seva mare, una gran amant de la poesia i amb un talent especial per versar.
Ha col·laborat, de la mà de l'escriptora Noemí Trujillo, amb 16 escriptors en una antologia poètica bilingüe, editada per Sial Ediciones, que a l'abril vinent sortirà a la llum.
Actualment, prepara una novel·la sobre els maltractaments a la llar i una altra novel·la futurista que critica la societat actual. Tot això ho combina amb poemes publicats al seu blog.
2. Entra a la seva pàgina, la trobaràs als enllaços d'interès d'aquest blog (www.somniturquesa.com), llegeix els seus poemes i escull-ne tres que t'hagin agradat especialment. Els penges al teu blog, acompanyats d'una imatge i els comentes (contingut, temàtica, opinió personal).
EFECTES SECUNDARIS.
Aquest poema parla dels efectes que sent la persona que l'escriu cada vegada que està, pensa o s'acomiada de l'altra.
M'agrada perquè em sent identificada amb ell perquè és el que sent jo quan estic amb la meva parella o l'enyor perquè no hi és al meu costat en aquell moment.
Aquest poema parla de que quan et trobes amb qualque obstacle en la teva vida l'has de saber afrontar i seguir endavant. Personalment, m'agrada perquè moltes vegades m'he trobat en situacions en les que no hi veia sortida però sempre has de pensar en positiu i tirar endavant per complir tots els somnis que tinguis perquè així es la vida, hi ha moments bons i dolents i als dolents els em d'aprendre a afrontar per poder gaudir dels bons plenament.
PLOUEN LLÀGRIMES
Aquest poema parla de l'enyorança que sent la persona que l'escriu cap a una altra persona que ja no hi es. Em sent identificada perquè a mesura que l'anava llegint em venia a la ment una persona molt important en la meva vida que, encara es viva, però no puc gaudir d'ella mai físicament perquè viu molt enfora.
EFECTES SECUNDARIS.
Són efectes secundaris
la pau que sento quan et tinc al costat.
Són efectes secundaris
la flaire de felicitat, que deixes a cada pas que fas.
Són efectes secundaris
la dolça enyorança després de la teva partida.
Són efectes secundaris
les pessigolles que poses a la meva vida.
Són efectes secundaris
el teu amor i la teva tendresa.
Són efectes secundaris
la teva mirada sempre neta.
Són efectes secundaris tot el que sento.
la pau que sento quan et tinc al costat.
Són efectes secundaris
la flaire de felicitat, que deixes a cada pas que fas.
Són efectes secundaris
la dolça enyorança després de la teva partida.
Són efectes secundaris
les pessigolles que poses a la meva vida.
Són efectes secundaris
el teu amor i la teva tendresa.
Són efectes secundaris
la teva mirada sempre neta.
Són efectes secundaris tot el que sento.
Efectes secundaris amb causes primàries.
Boja estima infinita portada als dos pols.
Eixos centrals que fan girar l’esfera.
El sentit dret d’aquells que s’asseuen
… a terra, vora l’herba fera.
Essència salvatge sense espera.
Espontaneïtat feta pressa.
El càlcul de la mitjana:
Repartició igualitària.
Sospir unànime.
Pau i calma.
Boja estima infinita portada als dos pols.
Eixos centrals que fan girar l’esfera.
El sentit dret d’aquells que s’asseuen
… a terra, vora l’herba fera.
Essència salvatge sense espera.
Espontaneïtat feta pressa.
El càlcul de la mitjana:
Repartició igualitària.
Sospir unànime.
Pau i calma.
Aquest poema parla dels efectes que sent la persona que l'escriu cada vegada que està, pensa o s'acomiada de l'altra.
M'agrada perquè em sent identificada amb ell perquè és el que sent jo quan estic amb la meva parella o l'enyor perquè no hi és al meu costat en aquell moment.
EL CAMÍ CONTINUA.
Canvi de rumb.
Un nou destí.
No tot és fum.
Ara veig un camí.
Enceto una nova era.
Enceto una nova essència.
Enceto un nou esdevenir.
Enceto per fi la vida, meva.
I us trobo pel camí,
entre passadissos suïssos,
entre espelmes,
entre aules de faules,
que estenen les vostres mirades,
inquietants, intrigants, passades,
que proven la prova d’aprovar,
per poder arribar més enllà,
per poder cuinar i menjar,
per poder sobreviure
el dia a dia,
ben cruspit.
He après.
Quan provava d’ensenyar-vos.
He après.
Quan intentava preparar-vos.
He après.
I desitjo que vosaltres també.
I us estic agraïda
per la vostra impertinència,
per la vostra tendresa,
per la vostra curiositat,
pel vostre inconformisme,
per totes les vostres inquietuds,
per tot allò que voleu saber abans d’hora.
És un bon moment
per lluitar.
No defalliu!
Guaiteu els vostres somnis
que us esperen amb paciència.
Aquest poema parla de que quan et trobes amb qualque obstacle en la teva vida l'has de saber afrontar i seguir endavant. Personalment, m'agrada perquè moltes vegades m'he trobat en situacions en les que no hi veia sortida però sempre has de pensar en positiu i tirar endavant per complir tots els somnis que tinguis perquè així es la vida, hi ha moments bons i dolents i als dolents els em d'aprendre a afrontar per poder gaudir dels bons plenament.
PLOUEN LLÀGRIMES
Plouen llàgrimes del meu cor,
rere els finestrals de l’ànima.
Les paraules eixutes
besen el teu somriure,
esclau i alhora lliure.
rere els finestrals de l’ànima.
Les paraules eixutes
besen el teu somriure,
esclau i alhora lliure.
Els mocadors de paper
són tots molls.
Els rius vessen els bords,
de la comissura de la sort.
són tots molls.
Els rius vessen els bords,
de la comissura de la sort.
Et tinc però no et veig,
Et sento però no hi ets,
Et crido però no dius res,
Només un lament de la ment.
Et sento però no hi ets,
Et crido però no dius res,
Només un lament de la ment.
Cervell que imagina,
Esperit que somnia,
Cos que desitja
una estona més
cada dia.
Esperit que somnia,
Cos que desitja
una estona més
cada dia.
Ets un record presoner
d’un cor que t’estima
més enllà de la vida.Aquest poema parla de l'enyorança que sent la persona que l'escriu cap a una altra persona que ja no hi es. Em sent identificada perquè a mesura que l'anava llegint em venia a la ment una persona molt important en la meva vida que, encara es viva, però no puc gaudir d'ella mai físicament perquè viu molt enfora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario