Entrada lliure.

ADiCCiÓ.

El terme addició és utilitzat en un ventall ampli de contexts per a descriure una obsessió o una dependència física o psicològica excessiva.

Alguns exemples d'addicció poden ser l'addició a les drogues, als videojocs, al joc, al tabac, a l'alcohol, a l'ordinador, a la pornografia, al menjar, entre d'altres.

La distinció entre ''dependència'' i ''addicció'' és una preocupació actual dels investigadors.

La dependència és l'ús d'una substància per evitar els efectes que tindria la seva carència. En aquest sentit els diabètics que han d'utilitzar insulina constitueixen un grup dependent. La dependència a substàncies psicoactives és l'ús de substàncies amb l'objecte d'evitar ja sigui els efectes que provoca la seva suspensió o per disminuir els símptomes de la suspensió quan ja s'ha produït. Típicament les benzodiazepines provoquen dependència. Se les utilitza per a induir el somni, per exemple, però l'ús continuat d'elles provoca, finalment, que el somni només sigui induït gràcies al seu consum. Un subjecte que porta un temps consumint benzodiazepines per dormir, tindrà després grans dificultats per conciliar el son sense consumir. S'ha fet dependent. El seu consum de benzodiazepines, llavors, es fa de manera preventiu, o bé, per a induir el somni quan descobreix que d'altra manera no pot aconseguir-ho.

Les substàncies capaços de provocar dependència indueixen un fenomen anomenat "tolerància", que consisteix en la disminució dels efectes típics d'una substància quan s'usa de manera regular, o bé, el que és el mateix, un efecte que es manté similar encara quan s'augmenti la quantitat de substància. És el fenomen habitual en els bevedors d'alcohol, que són capaços de tolerar grans quantitats d'alcohol quan porten anys consumint. Passa també de manera marcada amb els efectes euforitzants de la cocaïna. La tolerància apareix sobre alguns efectes de les substàncies psicoactives i no sobre altres.
Un fenomen que està estretament lligat a la tolerància és el de síndrome d'abstinència, o simplement abstinència. La síndrome d'abstinència és un fenomen agut que passa a l'interrompre el consum d'una substància en un subjecte que porta molt de temps fent-la servir de manera més o menys contínua. Cada substància té una síndrome d'abstinència característic, i entre aquests el de l'alcohol és sens dubte el més greu. La síndrome d'abstinència a l'alcohol varia entre lleu, moderat i greu.