La Ventafocs.

1. Explica el conte de la ventafocs i incorpora imatges. 

El conte de la ventafocs tracta de una nina petita, al començament, que es queda orfe de mare i el seu pare, al cap d'un temps es casa amb una altra dona, la seva madrastra,  que te dues filles més o menys de l'edat de na Ventafocs.

Al cap d'uns anys, el pare de na Ventafocs també va ser mort per un atac al cor i ella es quedà baix la responsabilitat de la seva madrastra i li començaren a fer la vida impossible: li feien rentar el palau diàriament només a ella tota sola, també havia de tenir el berenar del matí, el dinar, berenar de la tarda i sopar preparats a les hores corresponents.

Un dia, quan ella ja era més gran, que havia complert els 18 anys, al palau reial del poble es celebrava una gran festa per a que el príncep pogués elegir a la seva futura esposa; la madrastra de na Ventafocs sabia que ella era la noia més preciosa del poble i no es podria arriscar a que el príncep l'elegeix a ella i no a les seves filles, per això, li encarregà molta més feina de la que li encomanava cada dia.

La Ventafocs quan es quedà tota sola al palau, mentre plorava, se li aparegué la fada madrina i li preparà una gran carrossa, un vestit ben bonic i un pentinat preciós i l'envià cap al palau a conèixer al príncep.

Només entrar el príncep es fixà amb ella i l'agafà per ballar però, la màgia de la fada madrina només durava fins les dotze del vespre i se'n hagué d'anar corrent a la carrossa i pel camí perdé un tacó.

El príncep trobà el tacó i l'agafà; va provar aquest tacó a totes les noies del poble, ja fossin guapes o lletges i ja, com a darrera esperança li provà el tacó a la ''serventa'' del palau de la madrastra de na Ventafocs i aquesta, fou ella.

La ficà a dins el seu carruatge i se la endugué ben enfora d'aquell palau i des de aquell dia, na Ventafocs també fou princesa!

2. Fes un resum del poema Raúl Vacas.

El poema de Raúl Vacas, jo l'he entés com a que les ''ventafocs'' d'avui en dia només cerquen el seu príncep. I si no el troben, al noi perfecte, s'escapen de l'amor.
I no hauria de ser així perquè hi ha molts de prínceps que no ho són guapos però et poden fer sentir com una princesa molt més que no un ''guaperas''.

3. Analitza'n la forma mètrica, número de versos i rima. 
13versos.
Rima consonant.

4. Explica les diferències existents entre el conte popular i el poema.

Els contes tradicionals venen de la tradició oral de cada cultura i acostumen a tenir elements meravellosos i ensenyar una lliçó moral. També se'ls coneix com a contes populars. I, per altra banda, el poema (popular) és la poesia creada per el poble per expressar la seva identitat, amb unes vivències elementals, i permanents, en les que es reconeix com a tal poble.

Entrada lliure.

PERSONAL

Fa uns dies vaig anar d'acampada i m'ho vaig passar d'allò més bé.
L'acampada la varem fer a lluc, a devora el monestir. Allà, al monestir, hi pots dormir als refugis o bé, amb tendes d'acampada que es com ho vàrem fer.
Només ens anàrem jo i la meva parella però va ser molt agradable, no ens vàrem avorrir gens i vàrem aprofitar els dos dies que hi vam ésser al màxim.
El primer dia, quan arribàrem, anàrem tot d'una a registrar-mos per poder acampar. Quan anàrem a l'oficina ens adonàrem compte de que hi havia una fira, la fira de nadal de lluc i a més com que era un dia festiu n'estava estibat de gent!
Quan acabarem el registre vam començar a muntar la tenda i a instal·lar-mos per passar allà les pròximes dues nits.
Com que el dia que arribàrem ja ens va fer un poc tard a l'hora de dinar menjàrem un pa amb oli i ens anàrem a fer un poc de senderisme.
Al cap vespre, haguérem de fer foc perquè començava a fer molt de fred i ens posarem a jugar al parxís a la vora del foc; més tard, férem el sopar i ens anàrem a dormir prest ja que esteiem molt cansats.
Al dia següent, sense que ho haguéssim parlat, arribàrem uns amics nostres que venien a acampar un parells de dies; berenàrem tot junts i després, en Toni i jo seguirem fent senderisme per els camins que hi ha per a la gent que va a ''Lluc a peu'' ja que estan molt ben senyalitzats i les vistes són precioses.

Al mig dia, quan acabarem de caminar, vam fer el dinar i férem una mini-sesta per després a la tarda seguir amb els camins.
Al cap vespre, un altre cop jugàrem al parxís i, com que hi havia els nostres amics, soparem tots junts i estiguérem tots reunits fins a l'hora d'anar a dormir.
Al matí següent i ja darrer que passàvem allà, en Toni i jo anàrem a veure la posta de Sol amunt d'un penya-segat i va ser preciós.. i quan l'acabarem de veure, després d'haver berenat començarem a preparar les coses i tornarem cap al poble.
És una experiència que recomano a tothom. És el moment perfecte per ''des-connectar'' de tot allò que ens envolta dia a dia i es pot gaudir d'una tranquil·litat que a pocs llocs es troba.
A jo, personalment, m'encanta la muntanya i disfrutar de la naturalesa i si pogués hi viuria, en definitiva: esper que no passi molt de temps d'aquí a que hi torni.

INFORMACIÓ

L'obesitat.

L'obesitat és la condició del cos en la qual la quantitat de greix acumulat comporta risc per la salut, reduint l'esperança de vida de l'individu. Al llarg de la història la delimitació del concepte d'obesitat ha anat canviant: algunes cultures i religions la consideraven com un signe de riquesa i felicitat i no la tenien com una amenaça per la salut. La cultura recent dels països occidentals ha presentat com a model més desitjable la de la figura humana prima i aquest concepte s'ha difós àmpliament en totes les arts i la publicitat i ha provocat uns efectes psicològics adversos en les persones amb sobrepès o obeses.

Un gran nombre de condicions mèdiques han estat associades amb l'obesitat. Les conseqüències sobre la salut estan categoritzades com el resultat d'un increment de la massa adiposa.
A més de la síndrome metabòlica, l'obesitat és també correlacionada amb una varietat d'altres complicacions. Per algunes d'aquestes malalties, ens ha estat establert clarament fins a quin punt són causades directament per l'obesitat com a tal o si tenen altra causa (tal com el sedentarisme) que també causa obesitat:

-Cardiovascular: Influència cardíaca congestiva.
-Endocrí: Síndrome de l'ovari poliquístic, desordres menstruals i infertilitat.
-Gastrointestinal: Malaltia de reflux gastro-esofàgic, fetge gras, colielitiasi, hèrnia i càncer colorectal.
- Renal i genito-urinari: disfunció erèctil, incontinència urinària, càncer mamari, càncer uterí.
-Sistema integumentari: estries, cel·lulitis.
-Múscul esquelètic: hiperuricèmia, pèrdua de la mobilitat, artrosi, mal d'esquena.
-Nuerològic: accident vascular cerebral, maldecaps, demència.
-Respiratori: dispnea, apnea obstructiva del son, síndrome d'hiperventilació, asma.
-Psicològic: despressió, baixa autoestima.

En síntesi les principals causes són:

-Nutrició desequilibrada: les calories ingerides superes les consumides i hi ha una acumulació del greix.
-Manca de suficient exercici: Que contribueixi a consumir calories.
-Predisposició genètica: Hi ha una altra correlació entre obesitat de pares i fills.
-Determinades malalties, com l'hipotiroïdisme.
-Ansietat, que causa desordres nutritius.

Si ingereix més quantitat d'energia de la necessària aquesta s'acumula de forma de greix. Si es consumeix més energia de la necessària s'utilitza el greix com a energia. Pel que l'obesitat es produeix per excés d'energia, com a resultat de les alteracions en l'equilibri d'entrada / sortida d'energia.

El Nadal s'acosta....

1. Explica el que significa per a tu el Nadal ( fet religiós, familiar, de consum...). Justifica la teva resposta.

Les festes de Nadal penso que són el millor moment per reunir-se amb tota la família i compartir aquestes festes amb ells.

Sempre és relaciona que per al Nadal totes les famílies estan felices però, també pot ser un moment per enyorar a algú que ja no hi és o que per algunes circumstàncies no hi és en aquell moment.

Però bé, en el meu cas, sempre ens reunim amb la meva família a les fetxes més assenyalades com ara bé: Nit bona, Nit vella i la Nit del Reis; fem un gran sopar i preparam la taula molt decorada, com mai ho fem.

També s'ha de dir que és un moment a l'any en el que la gent gasta molts més diners per als regals i com he dit antes als sopars i dinars també s'hi miren més.

A jo, personalment, m'encanta el Nadal hi no se perquè però em sento més feliç! Serà perquè tenc a tota la meva família reunida i ja no es pot demanar més!

2. Explica quin seria el viatge de la teva vida.

El viatge de la meva vida seria anar a Alemanya a veure el meu pare.

L'any passat vaig descobrir que ell vivia allà i, el vaig conèixer perquè va venir a vorer-me i, des de que tenia 1 any i mitj no el veia així que pràcticament ''el vaig conèixer l'any passat''.

Pareix mentida però des de petita sempre li he dit a la meva mare que em fa molta il·lusió anar a Alemanya perquè penso que és un país que està molt cuidat, molt educat i ara més que més m'encanta perquè hi ha el meu pare allà.

L'estiu que ve, si he fet feina, penso anar a vorer-lo i passar allà una temporada.

Vull conèixer la cultura que hi ha, els llocs tan màgics que amaga i disfrutar de tot això amb la companyia del meu pare.

Per el que m'ha contat i sé d'ell te una vida molt boèmica i a jo aquest estil de vida és el que m'apassiona; sense preocupacions però sapiguent el que fas dia a dia i sent feliç sense fer mal als altres. Això és la vida que m'agradaria tenir i perquè no, a Alemanya.

És el meu somni que espero fer realitat algun dia.

3. Cerca un poema que parli sobre el Nadal i el comentes.

Nadal de Nadales

Nadal de nadales, 

d'enyor i retorns. 
Ja bato les ales 
per novells entorns. 
La mar queda llunya, 
Menorca, també. 
Recordant ses cales 
des de Catalunya, 
el meu nou recer, 
cantaré nadales 
amb enyorament. 
El retorn a casa 
-un nou naixement- 
curulla la rasa 
d'amor i esperança. 
Ja sento frisança 
pel diví Nadó. 
Que accepti l'ofrena 
que faig a balquena: retorns i l'enyor. 

4. Quina és la cançó més representativa del Nadal per a tu? Escriu-la i explica-la.

El vint-i-cinc de desembre,

FUM, FUM, FUM (2)

ha nascut un minyonet

ros i blanquet, ros i blanquet;

fill de la Verge Maria,

és nat en una establia, 

FUM, FUM, FUM.

Aquí dalt de la muntanya, 

FUM, FUM, FUM (2)

si n'hi ha dos pastorets,

abrigadets, abrigadets,

amb la pell i la samarra, 

mengen ous i butifarra,

FUM, FUM, FUM.

Qui dirà més gran mentida?

FUM, FUM, FUM (2)

ja repon el majoral,

amb gran cabal, amb gran cabal,

jo faré deu mil camades

amb un salt totes plegades,

FUM, FUM, FUM.

Nit enllà el sol els desperta,

FUM, FUM, FUM (2)

veuen l'àngel resplendent

que els va dient, que els va dient:

"Ara és nat a l'establia,

Déu infant, fill de Maria",

FUM, FUM, FUM

A vint-i-cinc de desembre, 

FUM, FUM, FUM (2)

és el dia de Nadal,

molt principal, molt principal.

En sortir de les matines

farem bones restolines,

FUM, FUM, FUM.

Déu nos do unes santes festes,

FUM, FUM, FUM (2),

faci fred, facil calor,

serà el millor, serà el millor,

de Jesús fer gran memòria

perquè ens vulgui dalt la Glòria,

FUM, FUM, FUM.

Aquesta cançó per a mi és la més representativa per al nadal perquè sempre l'han fet aprendre als nens a l'escola de petits per cantar-la i quan vas pel carrer moltes vegades és la que es sent.

Fet social que més et preocupa.

EL FRACÀS ESCOLAR

És la no consecució del títol oficial en acabar l'ensenyament obligatori en un país determinat o tenir molts suspensos que aboquin a aquest resultat de manera previsible. Suposa una manca de qualitat en l'educació i augmenta la mà d'obra no qualificada, així com els problemes d'integració social. Alguns el relacionen amb el fenomen ni-ni.

Els joves ni-ni són els joves inactius, és a dir, sense treball, que oficialment no estan buscant feina i que no segueixen cap tipus de formació. Tot i que aquests joves, que ni estudien ni treballen, son només una porció de tots els joves actuals, en alguns medis es parla de generació ni-ni. 

Alguns distingeixen en aquest grup aquest joves que no treballen perquè no poden trobar feina i aquells que no busquen feina activament, o que fins i tot l'objectiu dels quals és no treballar, com veuen que fan per exemple en alguns famosos que surten a la televisió i la premsa rosa.

Es considera que un percentatge tant alt de joves que no tenen cap ocupació té la categoria de fenomen i que és negatiu. Alguns ho expliquen pel fet que ''els joves són les víctimes d'un sistema d'educació deficient i d'un mercat de treball heretat del franquisme''. El fracàs escolar a Espanya volta el 3'% des dels anys 90 i l'any 2010 l'atur juvenil a aquest Estat ha arribat al 40% de mitjana.

Influeixen els sous mileuristes o inferiors que cobren, si no estan també a l'atur, els que tenen estudis superiors, en feines igualment de baixa qualificació i amb condicions laborals precàries; el fet que l'habitatge hagi pujat tant de preu que de tota manera és impossible independitzar-se, i encara més sense haver de compartir pis; i la conseqüent manca d'esperança i de possibilitat de fer plans de futur,; a més d'una gran decepció política i una forta desmotivació amb la societat.

-Aquest fet és el que més em preocupa a jo avui dia. Penso que és un absolut desastre que hi hagi aquesta quantitat de joves aturats i encara em pareix pitjor que d'aquesta gran quantitat de joves que estan aturats n'hi hagi més de la meitat que no facin comptes estudiar ni posar-se a fer feina.

Què és el que estan esperant? Són la pròxima generació! Si no és preocupen un poc en ''formar-se'' la vida que els hi espera serà un verdader desastre.

Què és el que els hi donaran als seus fills? De què menjaran? Els seus pares estaran tota la vida posant-lis un plat a la taula i donant-lis la paga setmanal? 

Personalment, diré que molta cupa la tenen els pares per no imposar ordres i deixar les coses clares. Avui dia es tot un privilegi el poder estudiar sense haver de posar-se a fer feina als 9,10 o 11 anys i la majoria de gent no se'n adona fins que no s'hi pega de nassos i es allà quan no hi ha manera de tornar enrrere. 

El moment ideal per estudiar és ara, que som joves; aprofitar al màxim les oportunitats que ens donen i si en un futur, encara així no tenim feina, almenys que no diguin que no ho vàrem intentar.