La Ventafocs.

1. Explica el conte de la ventafocs i incorpora imatges. 

El conte de la ventafocs tracta de una nina petita, al començament, que es queda orfe de mare i el seu pare, al cap d'un temps es casa amb una altra dona, la seva madrastra,  que te dues filles més o menys de l'edat de na Ventafocs.

Al cap d'uns anys, el pare de na Ventafocs també va ser mort per un atac al cor i ella es quedà baix la responsabilitat de la seva madrastra i li començaren a fer la vida impossible: li feien rentar el palau diàriament només a ella tota sola, també havia de tenir el berenar del matí, el dinar, berenar de la tarda i sopar preparats a les hores corresponents.

Un dia, quan ella ja era més gran, que havia complert els 18 anys, al palau reial del poble es celebrava una gran festa per a que el príncep pogués elegir a la seva futura esposa; la madrastra de na Ventafocs sabia que ella era la noia més preciosa del poble i no es podria arriscar a que el príncep l'elegeix a ella i no a les seves filles, per això, li encarregà molta més feina de la que li encomanava cada dia.

La Ventafocs quan es quedà tota sola al palau, mentre plorava, se li aparegué la fada madrina i li preparà una gran carrossa, un vestit ben bonic i un pentinat preciós i l'envià cap al palau a conèixer al príncep.

Només entrar el príncep es fixà amb ella i l'agafà per ballar però, la màgia de la fada madrina només durava fins les dotze del vespre i se'n hagué d'anar corrent a la carrossa i pel camí perdé un tacó.

El príncep trobà el tacó i l'agafà; va provar aquest tacó a totes les noies del poble, ja fossin guapes o lletges i ja, com a darrera esperança li provà el tacó a la ''serventa'' del palau de la madrastra de na Ventafocs i aquesta, fou ella.

La ficà a dins el seu carruatge i se la endugué ben enfora d'aquell palau i des de aquell dia, na Ventafocs també fou princesa!

2. Fes un resum del poema Raúl Vacas.

El poema de Raúl Vacas, jo l'he entés com a que les ''ventafocs'' d'avui en dia només cerquen el seu príncep. I si no el troben, al noi perfecte, s'escapen de l'amor.
I no hauria de ser així perquè hi ha molts de prínceps que no ho són guapos però et poden fer sentir com una princesa molt més que no un ''guaperas''.

3. Analitza'n la forma mètrica, número de versos i rima. 
13versos.
Rima consonant.

4. Explica les diferències existents entre el conte popular i el poema.

Els contes tradicionals venen de la tradició oral de cada cultura i acostumen a tenir elements meravellosos i ensenyar una lliçó moral. També se'ls coneix com a contes populars. I, per altra banda, el poema (popular) és la poesia creada per el poble per expressar la seva identitat, amb unes vivències elementals, i permanents, en les que es reconeix com a tal poble.

Entrada lliure.

PERSONAL

Fa uns dies vaig anar d'acampada i m'ho vaig passar d'allò més bé.
L'acampada la varem fer a lluc, a devora el monestir. Allà, al monestir, hi pots dormir als refugis o bé, amb tendes d'acampada que es com ho vàrem fer.
Només ens anàrem jo i la meva parella però va ser molt agradable, no ens vàrem avorrir gens i vàrem aprofitar els dos dies que hi vam ésser al màxim.
El primer dia, quan arribàrem, anàrem tot d'una a registrar-mos per poder acampar. Quan anàrem a l'oficina ens adonàrem compte de que hi havia una fira, la fira de nadal de lluc i a més com que era un dia festiu n'estava estibat de gent!
Quan acabarem el registre vam començar a muntar la tenda i a instal·lar-mos per passar allà les pròximes dues nits.
Com que el dia que arribàrem ja ens va fer un poc tard a l'hora de dinar menjàrem un pa amb oli i ens anàrem a fer un poc de senderisme.
Al cap vespre, haguérem de fer foc perquè començava a fer molt de fred i ens posarem a jugar al parxís a la vora del foc; més tard, férem el sopar i ens anàrem a dormir prest ja que esteiem molt cansats.
Al dia següent, sense que ho haguéssim parlat, arribàrem uns amics nostres que venien a acampar un parells de dies; berenàrem tot junts i després, en Toni i jo seguirem fent senderisme per els camins que hi ha per a la gent que va a ''Lluc a peu'' ja que estan molt ben senyalitzats i les vistes són precioses.

Al mig dia, quan acabarem de caminar, vam fer el dinar i férem una mini-sesta per després a la tarda seguir amb els camins.
Al cap vespre, un altre cop jugàrem al parxís i, com que hi havia els nostres amics, soparem tots junts i estiguérem tots reunits fins a l'hora d'anar a dormir.
Al matí següent i ja darrer que passàvem allà, en Toni i jo anàrem a veure la posta de Sol amunt d'un penya-segat i va ser preciós.. i quan l'acabarem de veure, després d'haver berenat començarem a preparar les coses i tornarem cap al poble.
És una experiència que recomano a tothom. És el moment perfecte per ''des-connectar'' de tot allò que ens envolta dia a dia i es pot gaudir d'una tranquil·litat que a pocs llocs es troba.
A jo, personalment, m'encanta la muntanya i disfrutar de la naturalesa i si pogués hi viuria, en definitiva: esper que no passi molt de temps d'aquí a que hi torni.

INFORMACIÓ

L'obesitat.

L'obesitat és la condició del cos en la qual la quantitat de greix acumulat comporta risc per la salut, reduint l'esperança de vida de l'individu. Al llarg de la història la delimitació del concepte d'obesitat ha anat canviant: algunes cultures i religions la consideraven com un signe de riquesa i felicitat i no la tenien com una amenaça per la salut. La cultura recent dels països occidentals ha presentat com a model més desitjable la de la figura humana prima i aquest concepte s'ha difós àmpliament en totes les arts i la publicitat i ha provocat uns efectes psicològics adversos en les persones amb sobrepès o obeses.

Un gran nombre de condicions mèdiques han estat associades amb l'obesitat. Les conseqüències sobre la salut estan categoritzades com el resultat d'un increment de la massa adiposa.
A més de la síndrome metabòlica, l'obesitat és també correlacionada amb una varietat d'altres complicacions. Per algunes d'aquestes malalties, ens ha estat establert clarament fins a quin punt són causades directament per l'obesitat com a tal o si tenen altra causa (tal com el sedentarisme) que també causa obesitat:

-Cardiovascular: Influència cardíaca congestiva.
-Endocrí: Síndrome de l'ovari poliquístic, desordres menstruals i infertilitat.
-Gastrointestinal: Malaltia de reflux gastro-esofàgic, fetge gras, colielitiasi, hèrnia i càncer colorectal.
- Renal i genito-urinari: disfunció erèctil, incontinència urinària, càncer mamari, càncer uterí.
-Sistema integumentari: estries, cel·lulitis.
-Múscul esquelètic: hiperuricèmia, pèrdua de la mobilitat, artrosi, mal d'esquena.
-Nuerològic: accident vascular cerebral, maldecaps, demència.
-Respiratori: dispnea, apnea obstructiva del son, síndrome d'hiperventilació, asma.
-Psicològic: despressió, baixa autoestima.

En síntesi les principals causes són:

-Nutrició desequilibrada: les calories ingerides superes les consumides i hi ha una acumulació del greix.
-Manca de suficient exercici: Que contribueixi a consumir calories.
-Predisposició genètica: Hi ha una altra correlació entre obesitat de pares i fills.
-Determinades malalties, com l'hipotiroïdisme.
-Ansietat, que causa desordres nutritius.

Si ingereix més quantitat d'energia de la necessària aquesta s'acumula de forma de greix. Si es consumeix més energia de la necessària s'utilitza el greix com a energia. Pel que l'obesitat es produeix per excés d'energia, com a resultat de les alteracions en l'equilibri d'entrada / sortida d'energia.

El Nadal s'acosta....

1. Explica el que significa per a tu el Nadal ( fet religiós, familiar, de consum...). Justifica la teva resposta.

Les festes de Nadal penso que són el millor moment per reunir-se amb tota la família i compartir aquestes festes amb ells.

Sempre és relaciona que per al Nadal totes les famílies estan felices però, també pot ser un moment per enyorar a algú que ja no hi és o que per algunes circumstàncies no hi és en aquell moment.

Però bé, en el meu cas, sempre ens reunim amb la meva família a les fetxes més assenyalades com ara bé: Nit bona, Nit vella i la Nit del Reis; fem un gran sopar i preparam la taula molt decorada, com mai ho fem.

També s'ha de dir que és un moment a l'any en el que la gent gasta molts més diners per als regals i com he dit antes als sopars i dinars també s'hi miren més.

A jo, personalment, m'encanta el Nadal hi no se perquè però em sento més feliç! Serà perquè tenc a tota la meva família reunida i ja no es pot demanar més!

2. Explica quin seria el viatge de la teva vida.

El viatge de la meva vida seria anar a Alemanya a veure el meu pare.

L'any passat vaig descobrir que ell vivia allà i, el vaig conèixer perquè va venir a vorer-me i, des de que tenia 1 any i mitj no el veia així que pràcticament ''el vaig conèixer l'any passat''.

Pareix mentida però des de petita sempre li he dit a la meva mare que em fa molta il·lusió anar a Alemanya perquè penso que és un país que està molt cuidat, molt educat i ara més que més m'encanta perquè hi ha el meu pare allà.

L'estiu que ve, si he fet feina, penso anar a vorer-lo i passar allà una temporada.

Vull conèixer la cultura que hi ha, els llocs tan màgics que amaga i disfrutar de tot això amb la companyia del meu pare.

Per el que m'ha contat i sé d'ell te una vida molt boèmica i a jo aquest estil de vida és el que m'apassiona; sense preocupacions però sapiguent el que fas dia a dia i sent feliç sense fer mal als altres. Això és la vida que m'agradaria tenir i perquè no, a Alemanya.

És el meu somni que espero fer realitat algun dia.

3. Cerca un poema que parli sobre el Nadal i el comentes.

Nadal de Nadales

Nadal de nadales, 

d'enyor i retorns. 
Ja bato les ales 
per novells entorns. 
La mar queda llunya, 
Menorca, també. 
Recordant ses cales 
des de Catalunya, 
el meu nou recer, 
cantaré nadales 
amb enyorament. 
El retorn a casa 
-un nou naixement- 
curulla la rasa 
d'amor i esperança. 
Ja sento frisança 
pel diví Nadó. 
Que accepti l'ofrena 
que faig a balquena: retorns i l'enyor. 

4. Quina és la cançó més representativa del Nadal per a tu? Escriu-la i explica-la.

El vint-i-cinc de desembre,

FUM, FUM, FUM (2)

ha nascut un minyonet

ros i blanquet, ros i blanquet;

fill de la Verge Maria,

és nat en una establia, 

FUM, FUM, FUM.

Aquí dalt de la muntanya, 

FUM, FUM, FUM (2)

si n'hi ha dos pastorets,

abrigadets, abrigadets,

amb la pell i la samarra, 

mengen ous i butifarra,

FUM, FUM, FUM.

Qui dirà més gran mentida?

FUM, FUM, FUM (2)

ja repon el majoral,

amb gran cabal, amb gran cabal,

jo faré deu mil camades

amb un salt totes plegades,

FUM, FUM, FUM.

Nit enllà el sol els desperta,

FUM, FUM, FUM (2)

veuen l'àngel resplendent

que els va dient, que els va dient:

"Ara és nat a l'establia,

Déu infant, fill de Maria",

FUM, FUM, FUM

A vint-i-cinc de desembre, 

FUM, FUM, FUM (2)

és el dia de Nadal,

molt principal, molt principal.

En sortir de les matines

farem bones restolines,

FUM, FUM, FUM.

Déu nos do unes santes festes,

FUM, FUM, FUM (2),

faci fred, facil calor,

serà el millor, serà el millor,

de Jesús fer gran memòria

perquè ens vulgui dalt la Glòria,

FUM, FUM, FUM.

Aquesta cançó per a mi és la més representativa per al nadal perquè sempre l'han fet aprendre als nens a l'escola de petits per cantar-la i quan vas pel carrer moltes vegades és la que es sent.

Fet social que més et preocupa.

EL FRACÀS ESCOLAR

És la no consecució del títol oficial en acabar l'ensenyament obligatori en un país determinat o tenir molts suspensos que aboquin a aquest resultat de manera previsible. Suposa una manca de qualitat en l'educació i augmenta la mà d'obra no qualificada, així com els problemes d'integració social. Alguns el relacionen amb el fenomen ni-ni.

Els joves ni-ni són els joves inactius, és a dir, sense treball, que oficialment no estan buscant feina i que no segueixen cap tipus de formació. Tot i que aquests joves, que ni estudien ni treballen, son només una porció de tots els joves actuals, en alguns medis es parla de generació ni-ni. 

Alguns distingeixen en aquest grup aquest joves que no treballen perquè no poden trobar feina i aquells que no busquen feina activament, o que fins i tot l'objectiu dels quals és no treballar, com veuen que fan per exemple en alguns famosos que surten a la televisió i la premsa rosa.

Es considera que un percentatge tant alt de joves que no tenen cap ocupació té la categoria de fenomen i que és negatiu. Alguns ho expliquen pel fet que ''els joves són les víctimes d'un sistema d'educació deficient i d'un mercat de treball heretat del franquisme''. El fracàs escolar a Espanya volta el 3'% des dels anys 90 i l'any 2010 l'atur juvenil a aquest Estat ha arribat al 40% de mitjana.

Influeixen els sous mileuristes o inferiors que cobren, si no estan també a l'atur, els que tenen estudis superiors, en feines igualment de baixa qualificació i amb condicions laborals precàries; el fet que l'habitatge hagi pujat tant de preu que de tota manera és impossible independitzar-se, i encara més sense haver de compartir pis; i la conseqüent manca d'esperança i de possibilitat de fer plans de futur,; a més d'una gran decepció política i una forta desmotivació amb la societat.

-Aquest fet és el que més em preocupa a jo avui dia. Penso que és un absolut desastre que hi hagi aquesta quantitat de joves aturats i encara em pareix pitjor que d'aquesta gran quantitat de joves que estan aturats n'hi hagi més de la meitat que no facin comptes estudiar ni posar-se a fer feina.

Què és el que estan esperant? Són la pròxima generació! Si no és preocupen un poc en ''formar-se'' la vida que els hi espera serà un verdader desastre.

Què és el que els hi donaran als seus fills? De què menjaran? Els seus pares estaran tota la vida posant-lis un plat a la taula i donant-lis la paga setmanal? 

Personalment, diré que molta cupa la tenen els pares per no imposar ordres i deixar les coses clares. Avui dia es tot un privilegi el poder estudiar sense haver de posar-se a fer feina als 9,10 o 11 anys i la majoria de gent no se'n adona fins que no s'hi pega de nassos i es allà quan no hi ha manera de tornar enrrere. 

El moment ideal per estudiar és ara, que som joves; aprofitar al màxim les oportunitats que ens donen i si en un futur, encara així no tenim feina, almenys que no diguin que no ho vàrem intentar.

El nostre blog.

 1. Fes un escrit per a la revista del centre on expliquis i facis propaganda de nostre blog, www.modulvoluntari.blogspot.com. Pensa a contar de quina manera el treballam, quines activitats hi solem fer, ja saps que són molt diverses i per què t'agdrada treballar d'aquesta manera.

El nostre blog és una manera de desfogar-mos i retratar-mos que tenim.

Està personalitzat per cada un de nosaltres, és a dir, cada blog reflexa una mica la manera de ser de cada un.

Tenim un blog personal, que és allà on hi fem els treballs, escrits, redaccions, etc. I, per altra banda, tenim el blog de la classe que és on la nostra tutora ens hi penja la feina per fer cada dia que tenim classe.

Si la classe dura dues hores, la nostra tutora, al començament de la classe ens hi penja les dues feines que haurem de fer i ens dona aquest temps per acabar-ho; si no ho acabam, o bé o fem a casa o bé o acabam a classe el pròxim dia si no anam molt endarrerits.

 

Les feines que ella ens posa són molt variades i és el que ens agrada perquè és avorrit fer sempre el mateix!

Hi ha dies que ens fa fer descripcions, també analitzam poesia i la comentam, llegim texts i després contestam algunes preguntes sobre el text i sempre n'hi ha qualcuna d'opinió personal o de cercar informació sobre l'autor del text, etc. Però, el que més ens agrada és quan ens posa per fer ''una entrada lliure'' perquè és aquí on ens podem expressar com volguem i escriure sobre el tema que més ens agradi, ara això sí, totes i absolutament totes les entrades que fem tots i cada un de nosaltres han de tenir com a mínim una imatge relacionada amb el que estem escrivint perquè la mestra ens ho diu però la veritat és que queda més maco i fa més ganes de llegir-ho si hi adjuntes una imatge adient i que cridi l'atenció.

I, personalment, diré que m'agrada bastant el blog. És el primer any que faig feina així i m'agrada perquè em trobo agust treballant amb l'ordenador i perquè a l'hora de fer els treballs tens més llibertat per expressar-te i ho pots decorar, afegir imatges, etc. 

No se, penso que és molt personal i es una manera de veure com som cada un de nosaltres.

Besades, besades i més besades per aquest dimarts de tardor!

Besos

...

Y eso es lo que quiero, besos.

Que todas las mañanas

me despierten de esos,

que sea por la tarde

y siga habiendo besos.

Y luego por la noche

hoy me den más besos pa cenar.

...

1.Veus? Un fragment d'una cançó tan coneguda com aquesta  pot ser considerada poesia. Fes el mateix tu amb tres cançons que t'agradin i siguin poètiques. Les penges al teu blog acompanyades d'una imatge adient.

Me toca decirte que cuando me tocas tiemblo
Que eres el dios que se venera dentro de mi templo
Que solo tengo tiempo para pensar que me besas
Que a diario pasas por mi casa y me abrazas con fuerza
Con la inocencia de un niño y la fuerza de un huracán
Mi mente y mi cuerpo amándote en todo momento están.

****

No crees que es lógico que me obsesiones
Pintar en tú cara sonrisas la mayor de mis pasiones es, y...
Hoy de nuevo volví a soñar con mis frases para que las escuchases y volases se que me crees
Siempre sabes ser mi guia y mostrarme las direcciones 
En mis momentos de duda de las duras decisiones
Que facil lo pones sin condicienes ya ves...
Todo son celebraciones no es normal que me emocione
Cuando vienes y me creces y me meces en tu amor y en tus vaivenes
De paz y sosiego cada problema es un juego 
Tu amor me hace libre y a tu amor me entrego.

****

Vamos a trepar a la copa de éste sol de enero,
y a hacer un nido en su ramaje, 
y allí reírnos viendo como a cada minutero
se lo devora el oleaje, 
y cuando entre mis brazos resuenen cañonazos 
yo iré perdido entre tus dunas
dejándolo todo, quemando los tronos donde reinen dudas,
y bañaté en mis ojos, que se joda el mar
que quiera mecerte a su antojo,
si no somos nadie a nadie va a encontrar,
y si a las heridas quiere echarles sal
solo va a encontrarse cerrojos
y las cicatrices de la soledad.

Calor de novembre.

Color de novembre

(Josep Sebastià Pons)

Quan l'aire afluixa els pins i fa girar
el bàlsam de la branca tenebrosa,
novembre, a la finestra pots mirar!
El cel és com un vidre rosa.
Teulats molls de claror, color de vi.
S'allisa una fumera esperitada.
La mar a vespre deu tenir
una profunda morada.

1. Explica que significa el poema.


Aquest poema defineix al novembre com a de color morat, lila... i diu el que veu la persona que l'escriu quan mira per la finestra.
A la tardor els colors que hi predominen son els marrons, dons, aquesta persona veu el novembre com a: lila perquè és un color que ni es molt obscur ni molt clar i sempre va lligat de l'hivern.


2. Escriu comparacions que hi surtin i les coses comparades.


El cel és com un vidre rosa - El cel.


3. Com diu que és el cel? 


Com un vidre rosa.


4. Què li passa a la mar?


Que al vespre, es posa de color morada.


5. Com és per tu el novembre? Com el disfressaries? 


Per jo el novembre és de color gris fort. El disfressaria d'aquest color perquè els dies són mes trists ja que el sol es pon antes i hi ha molts de dies de pluja i, el dia que plou, sempre està ennigulat i hi predominen els colors grisos i negres; també li posaria aquest color perquè els arbres perden les fulles i els troncs s'hi tornen bastant d'aquest color. 

Violència de gènere.

Tengo frío en el pecho y me dolía 

mucho el corazón esta mañana.

He pedido que cierren la ventana

para que no me vean los pájaros.
(Bárbara Ming O’Costalls)

Este poema me produce ''pena'' por la mujer que lo siente. Yo lo interpreto como que quiere decir que está tan dolida física y psíquica-mente que ya no quiere ni tener vida social para que no la vean.

Rima Asonante, contiene cuatro versos.
*

La violencia de género es el tipo de violencia física o psicológica ejercida contra cualquier mujer por el mero hecho de serlo, teniendo ésta distintas manifestaciones.
Una de las definiciones más aceptadas es la aprobada en diciembre de 1993 por la Asamblea General de las Naciones Unidas en la Declaración sobre la eliminación de la violencia contra la mujer, y que indica que este tipo de violencia se refiere a: ''Todo acto de violencia basado en el género que tiene como resultado posible o real daño físico, sexual o psicológico incluidas las amenazas, la coerción o la privación arbitraria de la libertad, ya sea que ocurra en la vida pública o en la vida privada''
Y la violencia de género por lo tanto: '' .. agrupa todas las formas de violencia que se ejercen por parte del hombre sobre la mujer en función de su rol de género: violencia sexual, tráfico de mujeres, explotación sexual, mutilación genital, etc. independientemente del tipo de relaciones interpersonales que mantengan agresor y víctima, que pueden ser de tipo sentimental, laboral, familiar, o inexistentes. 

Dimecres 23 de novembre del 2011

IGUALTAT

La diferència sexual és l'existència de dos sexes en un mateix món. No és el mateix que la desigualtat entre sexes. El primer concepte indica diversitat i riquesa; el segon, injustícia i dominació d'un sexe sobre l'altre.

El gènere és la forma en què les societats del món determinen les funcions, actituds, valors i relacions que concerneixen a dones i homes. El sexe d'una persona és determinat per la naturalesa i el seu gènere l'elabora la societat.

La igualtat de gènere és la capacitat legal, social i política de les dones i homes per mobilitzar i gestionar tot tipus de recursos en condicions igualitàries.

Es tracta d'assolir la igualtat mantenint el reconeixement de la diferència.

Es freqüent la confusió de la reivindicació d'igualtat amb una identificació amb el sexe masculí. Creuen que igualtat significa identitat, mimetisme, ser ''iguals'' en sentit identitari, i no té res a veure. Igualtat d'oportunitats significa equivalència, equiparació, que les dones volen accedir a tots els llocs de la societat en ''igualtat de condicions'' i no ''per ser iguals'', la qual cosa és molt diferent. Les dones han de ser ésser humans de ple dret i, per tant, tenir accés a càrrecs de direcció, a la ciència, la cultura, etc. I, per això, necessiten que les oportunitats que se'ls ofereixen siguin les mateixes que a hores d'ara els homes gaudeixen, ja que estan considerats ciutadans de ple dret. Però, no per ser iguals que ells en el sentit de canviar la identitat femenina per la masculina sinó per ser iguals en el drets, en les possibilitats i en la presència a tots els llocs de la societat.

UN CONTE POPULAR.

Hi havia una vegada una Rateta que cada dia escombrava l’escaleta i un dia es va trobar un dinaret.

-Oh, quina sort que he tingut!! I què en podria fer? Si em compro atmetlletes em cauran les dentetes. I si em compro un llacet per la cueta. Sí, sí, em compraré un llacet ben bonic per posar-me’l a la cueta!!

I així ho va fer.

Va anar a casa la senyora conilla i es estar mirant molts llacets. Al final es va decidir per un llaç de satí de color rosa.

-Sí aquest si que m’agrada! Seré l'enveja del barri, segur que tothom em mirarà - pensava la rateta -Ui, no me l’emboliqui que me l'emporto posat!

Es va posar a davant de casa seva per lluir el llacet. I així estava quan va passar el Senyor Ànec, que veient-la tan bonica li va dir:

-Ai rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

-Ai, no ho sé pas. A veure quina veu fas?

-Quac, quac, quac!!

-Ui, que m'eixordes. No et vull per marit.

També va passar un gall amb les amb les plomes estarrufades que li va dir:

-Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

-Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?

-Kikirikí, kikirikí !!!

-Ui, no, quin xivarri no et vull per marit.

I el gall se’n va anar amb el cap cot. Després va passar un gosset i li va passar el mateix.

Al cap d’una estona va passar un burret que al veure la rateta tan bonica no es va poder estar de dir-li:

-Rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí.

I la rateta, fent-se pregar li va dir:

-Ai no ho sé pas,a veure quina veu fas?

-Iiiiaaaa, iiiiiaaaaaa!!!

-Fuig, fuig, que m’eixordes!!

Quan la Rateta ja començava a pensar que mai no trobaria ningú que li fes el pes va passar un gatet que li va dir:

-Miau Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

I la Rateta, fent-se l’estreta:

-Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?

-Miauu, miauuu!

-Sí, amb tu sí que em vull casar!

-Miauu, miauuu !!!

I així ho van fer. Ven aviat es van casar i tothom hi va ser convidat.

Aquell dia tothom li deia a la rateta:

-Ves amb compte amb aquest gat!

-Vigila que quan estiguis despistada no et clavi queixalada!!

I la Rateta reia per sota el nas perquè només ella i el seu maridet sabien el secret: que aquest gat era vegetarià i no menjava rates !!!
I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.

El conte que he exposat aquí d'alt és el de la Rateta que escombrava l'escaleta.
De petita, la meva mare sempre el me contava; tracta de una rateta que mentres que escombrava la seva escala es va trobar amb uns diners i se'n anà i es comprà un llaçet per a la cua i, quan s'ho hagué posat un parell d'animals li demanaren per casar-se amb ella però ella només va acceptar al Moix perquè era el que tenia la veu mes maca, i, el conte que em contava la meva mare, al final, deia que el moix es menjava a la rateta (després de que tot el poble l'avisés de que no s'hi casés perquè era un moix i els moixos es menjaven a les rates) però, veig que aquest final és més feliç ja que el moix era vegetarià i no es va menjar a la rateta.

Ai, quin fred que fa! poesia de Josep Carner

1. Comenta el poema i demostra tot el que has après durant aquest primer trimestre. Què t'agrada més el fred o la calor? Justifica la teva resposta.
El text està escrit en primera persona.
Aquesta persona fa entendre pel que diu que ara mateix es troba en l'estació de l'hivern i no li agrada gens ja que passa fred, i troba que no ho pot aguantar.

Està composat per:

2 estrofes
7 versos
Rima consonant.

2. Explica la imatge que va unida al poema.

A la imatge es pot veure una nena que mira per la finestra de casa seva.
Es pot veure com a la taulada i a la dels veïnats hi ha moltíssima neu; al seu costat hi ha el seu moix que també mira a l'exterior amb ella i, el que més impacta de la imatge és que el pel de la nena té forma de arbre i, es clar, que sense cap fulla, com són tots els arbres a l'hivern.
Els colors que hi predominen són trists i a ella, tampoc no se la veu molt alegra.

3. Cerca informació sobre Josep Carner i explica-la al teu blog.

Josep Carner, fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme.
El 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme. Es llicencià en Dret i Filosofia.
A principis de segle XX s'incorporà a La Veu de Catalunya, i hi escrigué fins al 1928. El 1915 es casà amb la xilena Carmen de Ossa amb qui tingué dos fills: Anna Maria i Josep.
Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa, va crear un nou estil de periodisme polític. Amb Prat de la Ribia, a la Mancomunitat, va lluitar per la professionalització de la literatura catalana, que considerava adolescent. Després de la mort d'aquest, el 1920 Carner es presentà a Madrid a unes oposicions al cos consular, i al març del 1921, ingressa a la carrera diplomàtica, i marxa a Catalunya cap a Gènova per instal·lar-s'hi amb tota la família com a vicecònsol d'Espanya. Va ser un dels pocs diplomàtics que es mantingué fidel a la República. A causa d'aquest fes i del manteniment de les seves fermes conviccions catalanistes i democràtiques, el 1993 el seu allunyament de Catalunya esdevingué forçat i no hi va tornar a residir mai més.

Es casà amb la professora i crítica literària belga Émilie Noulet en segones núpcies i emprengué el camí de l'exili, primer a Mèxic, on fou professor al Colegio de México, i després a Bèlgica on morí l'any 1970, poc després d'un breu retorn a Catalunya. Les seves restes estan al cementiri de Montjuïc.

El clamor Dia Internacional de la Lluita contra la Violència de Gènere: "El clamor", poesia d'Alfonsina Storni

1. Número de estrofas, versos y tipo de rima.

5 estrofas.

20 versos.

Rima asonante

2.Explica el contenido del poema, estrofa por estrofa. 

1) Quiere decir que como la mayoria de las personas, esta, dio su amor en algún momento.

2) Obligada por alguien, sín dar-se cuenta, dió su corazón.

3)La gente fue hablando de que esta mujer habia ''dado su corazón'' a quien no debia.

4) La gente fue hablando de ella por haber dado su corazón y le hicieron mucho daño, fue como tirarle piedras en la cara.

5) Dice que està sangrando i no es que se haya sonrojado, sino que està sangrando por culpa de algún hombre que le ha echo daño.

3. Resume el contenido del poema en una sola palabra. 

Violencia. 

4. ¿A qué se debe referir con la expresión ''He dado mi corazón''? Explica por qué se repite tanto a lo largo del poema. 

Yo pienso que se refiere a que lo ha dado TODO por esa persona, que le ha entregado su corazón al máximo sín recibir nada a cambio. 

En definitiva que lo ha puesto todo de su parte y la otra persona lo único que le ha hecho ha sido hacerle daño llegando a maltratar-la.

El dia més feliç, el dia més trist.

El dia més feliç de la meva vida va ser quan va néixer la meva segona germana petita.

Amb la primera també vaig sentir molta emoció però com que jo encara era un poc petita dons més que emoció em va fer ''ràbia'' perquè... em va llevar el lloc de: la petita.

En canvi, amb la arribada de la meva segona germana no hi podia estar dels nirvis! Tenia moltíssimes ganes de vorer-la (amem de quin colors tindria els ulls, la pell,etc), tenir-la entre els meus braços i poder besar-la. 

I quan va arribar el dia en que va néixer... al vorer-la em vaig posar a plorar com mai ho havia fet d'alegria! Va ser una sensació tan maca per a mi veure ''aquella coseta tan petita''; i, reconec, que li tenc un cert favoritisme encara que en tingui més de germans, no se que em passa amb ella que per a mi, es especial!

Avui dia ja te 8 anys i és amb la que millor em duc de tots els germans que som ja que tenim un caràcter semblant i ens ho passam d'allò més bé juntes . 

Simplement, l'adoro.

______________________

El dia mes trist de la meva vida va ser l'any passat quan el meu germà gran ens va comunicar que se'n anava a viure a Londres. 

Ell ja feia estona que s'havia independitzat i ja no vivia amb nosaltres però almenys sabiem que esteia aquí, a Mallorca i, per sort o per desgràcia, no és una illa gaire grossa així que el podiem veure sovint...

Ara, ja fa un any que se'n va anar i per aquestes festes havia de tornar però li ha agradat tant, tan que ha decidit deixar la seva feina d'aquí, la seva casa i sobretot, a nosaltres; per quedar-se a viure allà almenys dos o tres anys més.

Quan els meus pares es van separar jo era molt petita encara, tenia un any, i ell va ser com el meu pare, sempre l'he considerat com si ho fos ja que mai he gaudit de la figura paterna.

Sempre que m'he comportat malament o he dit alguna cosa incorrecta ell ha estat allà per ajudar-me i fer-me entendre el que està bé i el que no.

Enyor ''les seves xerradetes'' i consells... M'agradaria que tornés però si ell es feliç amb la vida que té, ho acceptaré però seguiré pensant que aquell dia en el que va partir, és el pitjor de la meva vida....

*

2. Entra al següent blog: www.unamardepetitsplaers.blogspot.com i comenta'n al teu les tres entrades que més t'hagin agradat i per què.

Horeta sobre un llit de càrritx tebi pel sol: Aquesta entrada m'agrada perquè m'encanta estar a la muntanya, fer senderisme i disfrutar dels paisatges i, sobretot, escoltar-los.


El que porta la pluja: M'hi identific perquè els dies de pluja, per a mi, són fantàstics per aquest motiu: perquè et quedes a casa. I es com a que estàs més calent i agust  i si al damunt tens companyia... Ja no es pot demanar més!

Coses que fan les persones que diuen sentir-se més felices i/o coses que fan més felices a les persones: M'ha encantat aquesta entrada perquè penso que és la llista de la vida que tothom hauria de seguir en el seu dia a dia.

3. Comenta el que veus a la il·lustració de Pedro Mañas, si t'agrada i per què.

A la il·lustració, el que veig, són moltes onomatopeies i ''homonets''. Pareix com si fos un circ i estiguessin tocant la música de manera ''graciosa'' i hi ha el que els e dirigeix a l'escala.

Educar l'esperit crític i reivindicatiu dels més joves. PELS NOSTRES DRETS!

Sobre la manifestació tenc que dir que n'estic totalment d'acord i no com a altra gent que es pensa que la gent que es manifesta simplement va a fer renou, a molestar i a ''queixar-se''; però, es clar que es va a fer renou, a molestar un poc als polítics ja que els ciutadans a dia d'avui esteim com esteim i es clar que a una manifestació es va a ''queixar-se'' perquè és un dret que gracis a déu podem tenir, que tampoc seria ''queixar-se'' la paraula simplement reivindicar el que no ens pareix just d'una manera civilitzada i amb coerència.

Pens que és molt just que els ciutadans que asistiren a aquesta manifestació hi aniguessin per defensar els nostres drets lingüístics, per defensar els nostres drets com a treballadors de l'administracío pública perquè, al cap i a la fi, són drets pels que em estat lluitant anys i anys com a per que ara n'arribin quatre o cinc i es proposn cambiar una altre vegada tot el sistema educatiu i, així, canviant la societat; no hi ha dret!!

El camí cap a la felicitat, inabastable?

Em fa il·lusió fer aquestra entrada ja que parlarà sobre un terme perseguit per cada persona que habita aquest món i l'objectiu final del fet d'existir. A més, en parlaré de manera totalment subjectiva. 

          

         Al llarg de les nostres vides anam perseguint aquest "fantasma" que anomenam felicitat. Reb aquest nom, no en un sentit pejoratiu, sinó perquè ningú no se l'ha trobat mai de cara, perquè la seva presència només hi és per a alguns i perquè apareix i desapareix sense explicació.

        Hi ha persones que malgasten les seves vides en una recerca constant i estèril de la felicitat com estat gairebé permanent, amb la il·lusió quimèrica que algun dia la trobaran. Però la felicitat és, normalment, una situació passatgera que desapareix a la mínima sense avisar. A més, moltes de vegades la felicitat és confosa amb l'eufòria, manifestació exagerada de joia, de satisfacció i d'alegria, que sol durar poquet i no sol ser del tot real. 

           Al llarg dels anys una de les preguntes recurrents que et sols  i te solen fer és: -Ets feliç? Aquesta pregunta sol ser difícil de respondre, la resposta més adequada tal vegada seria a través d'una interrogació retòrica: -Qui sap?  Però amb el pas del temps i, amb la maduració com a persones que això suposa, et vas adonant que la felicitat són aquells petits moments diaris i quotidianis que et donen tranquil·litat i et fan sentir bé. Aquesta felicitat s'ha de cercar perquè és difícil saber valorar les petites coses del dia a dia. 

           Evidentment, el que és felicitat per a uns, no ho és per a altres, i això fa que en el món hi hagi persones     felices i persones infelices de per vida. Una persona pot ser infeliç tota la seva vida a causa del seu caràcter o d'haver rebut una mala educació. Una persona inconformista, envejosa, capriciosa, venjativa, rencorosa, orgullosa, incapaç de valorar els petits detalls,  necessitada de viure experiències intenses, pot no arribar a trobar mai aquest bell camí. I dic camí perquè és el que primer s'ha de trobar, una vegada trobat, s'ha de saber seguir i valorar el que ens hi anam trobant, com aquell camí cap a Ítaca en el qual és més important aquest camí que no l'arribada a l'illa. 

         També  hi ha persones a qui la vida posa a prova, una vegada rera una altra, amb dificultats greus i això pot ser motiu d'infelicitat. Però pens que l'actitud d'aquesta persona i  la manera de viure les coses pot fer-la més feliç que no una altra a qui la vida li ho hagi posat tot molt fàcil. L'important no és el fet de viure una vida sense problemes ni dificultats, sinó la manera de viure aquests problemes i de superar els obstacles que vagin sorgint. I és bo estar preparat, perquè en sorgiran de problemes, i precisament aquests seran els responsables de fer-nos valorar els moments en que tot va bé.

        Què és per a mi la felicitat? La felicitat la puc trobar en el meu dia a dia perquè a mi el que més em fa feliç són les seves petites coses: Anar a fer un cafè amb un amic o amiga, el somriure del meu fill, compartir un bon àpat amb el meu marit, beure una copa de vi, passejar per un lloc tranquil, veure una estona la tele després de sopar, llegir un llibre interessant, escoltant un poc de música de la que m'agrada, anar a cercar el nin a l'escoleta, rebre abraçades de la meva família, una dutxa d'aigua calenteta, escoltar la gent, parlar amb la gent, cuidar els meus... La llista podria seguir de manera indefinida. Moltes d'aquestes coses les puc trobar diàriament i això ajuda a endolcir la meva existència i a fer-la més feliç.
Evidentment, aquesta felicitat del dia a dia no és el mateix que la felicitat que sentim quan ens passen coses fora de mida com tenir un fill, treure una carrera, aprovar unes oposicions, muntar el teu propi negoci i que funcioni, partir de viatge, guanyar algun premi... Però, precisament, serà més feliç aquella persona que no necessiti d'aquestes grans coses, o d'altres, per sentir-s'hi. S'ha de saber trobar un equilibri i  aspirar a n'aquelles coses que podem arribar a aconseguir.

          Finalment podria dir que per ser feliços...

La persona que es considera feliç sap que la desgràcia és una possibilitat, mentre que la felicitat és una elecció. Si apostem perquè en la nostra vida hi siguin presents el màxim de moments feliços possibles, ens anirà bé:

Acceptar-nos com som i confiar en nosaltres mateixos.

• Una actitud positiva davant la vida.
• Habilitats socials i de comunicació.
• Afrontar amb realisme i bona actitud cada situació en què ens trobem.
• Expressar i viure els nostres sentiments i les emocions.
• Consciència de viure i gaudir de cada instant.
• Ganes dejugar, riure, descobrir i transgredir alguns límits del que és convencional.
• Alegrar-nos amb el que tenim i entusiasmar-nos en projectes nous.
• Estar orgullosos de nosaltres i del que hem estat capaços d'aconseguir.
• Cuidar-nos, valorar-nos i apassionar-nos amb l'aventura de viure.

                 

           Au idò, a ser feliços! 

                         
                                                                     Antònia Lladonet

1. Fes un resum d'aquest text.

               El text anterior està escrit per n'Antònia Lladonet, es personal i parla sobre la seva opinió sobre què és la felicitat. Explica que, la felicitat, no es troba en les coses materials ni físiques moltes vegades, amb petits detalls i moments que hi ha al nostre dia a dia ja, només amb això, podem ser perfectament feliços. En resum el que vol dir és que em d'aprendre a valorar allò que, inconscientment, la majoria de les persones no s'hi fixen.

2. Quin és el tema principal?

La Felicitat.

3. A quines conclusions s'arriba en el text?

El text arriba a la conclusió de que per ser feliç cal acceptar-nos com som i confiar en nosaltres mateixos, tenir una actitud positiva davant la vida, gaudir d'habilitats socials i de comunicació, saber afrontar amb realisme i bona actitud cada situació en què ens trobem, saber expressar i viure els nostres sentiments i les emocions, ser conscient de viure i gaudir de cada instant; tenir ganes de jugar, riure, descobrir i transgredir alguns límits del que és convencional, alegrar-nos amb el que tenim i entusiasmar-nos en projectes nous, estar orgullosos de nosaltres i del que hem estat capaços d'aconseguir i cuidar-nos, valorar-nos i apassionar-nos amb l'aventura de viure.

4. Segons el text, què és la felicitat? Com es pot ser feliç?


Segons el text, la felicitat és, normalment, una situació passatgera que desapareix a la mínima sense avisar. A més, moltes de vegades la felicitat és confosa amb l'eufòria, manifestació exagerada de joia, de satisfacció i d'alegria, que sol durar poquet i no sol ser del tot real, però per a mi, la frase que millor descriu la felicitat de tot el text és: La persona que es considera feliç sap que la desgràcia és una possibilitat, mentre que la felicitat és una elecció.


5. Et consideres feliç? Argumenta la teva resposta.

Després de llegir aquest text, pens que feliç ''tot el dia'' no s'hi pot estar pero feliç amb la vida que tenc, amb les persones que m'envolten i feliç amb les coses que tenc, sí. Així si que puc dir feliç; la felicitat és un estat d'ànim molt difícil que aconseguir i, moltes vegades, és molt breu, per això, a partir d'ara, em proposo disfutar 100% tots aquells moments feliços que em presenti la vida per després poder soportar els dolents que no són pocs.