Ai, quin fred que fa! poesia de Josep Carner

1. Comenta el poema i demostra tot el que has après durant aquest primer trimestre. Què t'agrada més el fred o la calor? Justifica la teva resposta.
El text està escrit en primera persona.
Aquesta persona fa entendre pel que diu que ara mateix es troba en l'estació de l'hivern i no li agrada gens ja que passa fred, i troba que no ho pot aguantar.

Està composat per:

2 estrofes
7 versos
Rima consonant.

2. Explica la imatge que va unida al poema.

A la imatge es pot veure una nena que mira per la finestra de casa seva.
Es pot veure com a la taulada i a la dels veïnats hi ha moltíssima neu; al seu costat hi ha el seu moix que també mira a l'exterior amb ella i, el que més impacta de la imatge és que el pel de la nena té forma de arbre i, es clar, que sense cap fulla, com són tots els arbres a l'hivern.
Els colors que hi predominen són trists i a ella, tampoc no se la veu molt alegra.

3. Cerca informació sobre Josep Carner i explica-la al teu blog.

Josep Carner, fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme.
El 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme. Es llicencià en Dret i Filosofia.
A principis de segle XX s'incorporà a La Veu de Catalunya, i hi escrigué fins al 1928. El 1915 es casà amb la xilena Carmen de Ossa amb qui tingué dos fills: Anna Maria i Josep.
Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa, va crear un nou estil de periodisme polític. Amb Prat de la Ribia, a la Mancomunitat, va lluitar per la professionalització de la literatura catalana, que considerava adolescent. Després de la mort d'aquest, el 1920 Carner es presentà a Madrid a unes oposicions al cos consular, i al març del 1921, ingressa a la carrera diplomàtica, i marxa a Catalunya cap a Gènova per instal·lar-s'hi amb tota la família com a vicecònsol d'Espanya. Va ser un dels pocs diplomàtics que es mantingué fidel a la República. A causa d'aquest fes i del manteniment de les seves fermes conviccions catalanistes i democràtiques, el 1993 el seu allunyament de Catalunya esdevingué forçat i no hi va tornar a residir mai més.

Es casà amb la professora i crítica literària belga Émilie Noulet en segones núpcies i emprengué el camí de l'exili, primer a Mèxic, on fou professor al Colegio de México, i després a Bèlgica on morí l'any 1970, poc després d'un breu retorn a Catalunya. Les seves restes estan al cementiri de Montjuïc.