El dia més feliç, el dia més trist.

El dia més feliç de la meva vida va ser quan va néixer la meva segona germana petita.

Amb la primera també vaig sentir molta emoció però com que jo encara era un poc petita dons més que emoció em va fer ''ràbia'' perquè... em va llevar el lloc de: la petita.

En canvi, amb la arribada de la meva segona germana no hi podia estar dels nirvis! Tenia moltíssimes ganes de vorer-la (amem de quin colors tindria els ulls, la pell,etc), tenir-la entre els meus braços i poder besar-la. 

I quan va arribar el dia en que va néixer... al vorer-la em vaig posar a plorar com mai ho havia fet d'alegria! Va ser una sensació tan maca per a mi veure ''aquella coseta tan petita''; i, reconec, que li tenc un cert favoritisme encara que en tingui més de germans, no se que em passa amb ella que per a mi, es especial!

Avui dia ja te 8 anys i és amb la que millor em duc de tots els germans que som ja que tenim un caràcter semblant i ens ho passam d'allò més bé juntes . 

Simplement, l'adoro.

______________________

El dia mes trist de la meva vida va ser l'any passat quan el meu germà gran ens va comunicar que se'n anava a viure a Londres. 

Ell ja feia estona que s'havia independitzat i ja no vivia amb nosaltres però almenys sabiem que esteia aquí, a Mallorca i, per sort o per desgràcia, no és una illa gaire grossa així que el podiem veure sovint...

Ara, ja fa un any que se'n va anar i per aquestes festes havia de tornar però li ha agradat tant, tan que ha decidit deixar la seva feina d'aquí, la seva casa i sobretot, a nosaltres; per quedar-se a viure allà almenys dos o tres anys més.

Quan els meus pares es van separar jo era molt petita encara, tenia un any, i ell va ser com el meu pare, sempre l'he considerat com si ho fos ja que mai he gaudit de la figura paterna.

Sempre que m'he comportat malament o he dit alguna cosa incorrecta ell ha estat allà per ajudar-me i fer-me entendre el que està bé i el que no.

Enyor ''les seves xerradetes'' i consells... M'agradaria que tornés però si ell es feliç amb la vida que té, ho acceptaré però seguiré pensant que aquell dia en el que va partir, és el pitjor de la meva vida....