Dia plujós.

FA TRES DIES QUE PLOU.

Plou, plou, plou,

fa tres dies que plou.

Per les banyes del bou

que ja n'hi ha prou!

El cel clou i desclou

els núvols en renou:

sembla una olla en què cou

vés a saber quin brou!

M'hi jugo el sou

que si el vent no es mou

tindrem pluja fins l'any nou!

Plou, plou, plou.

Aquest poema, parla de que ja fa molts de dies que plou hi va trons i en definitiva, mal temps, el que ha escrit aquest poema troba que ja ni ha prou de ploure.

AIGO

 Aigo, vos demanam, aigo

i vós, senyor, mos dau vent

i mos girau ses espatlles

i fais com qui no mos sent.

A s'hort sa terra és eixuta,

s'ha mort tot el que hem sembrat,

es tarongers s'han 'secat,

es blat és mort i no és nat.

Abans, senyor, éreu flors,

ara, senyor, sols sou cards.

Abans, senyor, éreu amor,

ara s'amor s'ha assecat.

Abans, senyor, éreu horts,

ara, senyor, pols i vent. 

Abans, senyor, éreu gent,

i ara, on és, on és sa gent? 

En aquest poema se l'hi prega al senyor que els hi enviï  aigua ja que antes ho feia molt sovint i així a la gent l'hi anaven bé els horts i les terres i ara se només hi ha cards, pols i vent i el que han estat conreant se'ls hi mor.. el que volen es que plogui.

CANÇÓ DE PLUJA

No sents, cor meu, quina pluja més fina ?

Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...

Hi ha dues perles a la teranyina,

quina conversa la pluja i la font!

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

Canten les gotes damunt la teulada,

ploren les gotes damunt del replà...

Gotes de pluja, gardènia que es bada...

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

¿No sents, cor meu, quina pau més divina,

amb la música dels núvols desfets?

Pluja de nit, delicada veïna,

dentetes d'aigua en els vidres quiets...

No sents, cor meu, quina pau més divina?

¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,

dintre aquest plor de la pluja nocturna,

i les estrelles somriuen enllà?

Enllà somriu un mantell tot espurna...

No sents, cor meu, que la pena se'n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

No sents, cor meu, quina pau més divina?

No sents, cor meu, que la pena se'n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Aquí es defineix la pluja com el plorar i el cantar, quan la gota es des-llissa per les teules o per qualsevol banda es pareix ''al plorar'' i quan la gota cau, i fa el petit renou d'aigua es ''el cantar''.
Pareix que algú l'hi està cantant aquesta cançó al seu amor antes d'anar-se'n a dormir un dia plujós.



I per acabar, diré que, personalment, durant el dia no m'agrada gens que plogui ni que fagi vent ni res semblant però, a la nit, m'encanta dormir amb el renou de la pluja al carrer...