Els pensaments de n'Elisabeth al mirar per la finestra...
Em sento molt malament per no haver escoltat als qui ho veien ''de defora'' quan era hora, ara ja és molt tard i el que més greu em sap és haver compartit els millors moments de la meva vida amb una persona que no es mereix i un somriure meu.
Em sent una bona mare per haver criat i educat a tres persones meravelloses i cada una d'elles especial per alguna cosa, per jo, són perfectes i és l'únic que vull que m'acompanyi durant la resta de la meva vida.
No n'estic orgullosa de moltes coses que he fet a la meva vida, he fet moltes locures sense pensa amb les conseqüències i moltes vegades m'he exposat massa al camí dolent, però a n'aquets moments penso que s'ha tancat la porta del passat i se'm obri la porta del futur i, per què enganyar-nos, la veig plena de color, alegria i llibertat, i se cert que amb la companyia que tenc, serà el millor recorregut de la meva vida que pugui fer, ara sí em toca disfrutar, ser feliç i penso que estic al camí correcte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario