La industrialització.

1. Copia el resum que has fet sobre el tema de socials de la industrialització.

La Revolució Industrial va tenir lloc a la Gran Bretanya (segle XVIII)

Les màquines varen substituir el treball manual, es va fer servir una nova font d'energia: el vapor.

La població europea va augmentar de manera considerable. Aquest augment de la població va ser degut a causes diferents:

• L'augment de la producció d'aliments.
• Millorament de la higiene i progressos de la medicina; les grans pestes i epidèmies varen anar desapareixent. 
• Disminució de la mortalitat i un augment lleuger de la natalitat.

Per això, l'esperança de vida passar de ser de 38 anys a 50 anys.


L'augment de la població provocar una augment de la demanda d'aliments. Els preus dels productes varen apujar. Propietaris de terres varen intentar augmentar la producció amb la introducció de millores importants:

• Màquines agrícoles: separaven el gra de la palla.
• Es va substituir l'any de guaret (repòs de la terra de conreu).
• Nous conreus (blat de les Índies, patata).

Aquestes millores agrícoles permeteren que la població tingués una dieta més rica i variada.

*

James Watt va inventar la màquina de vapor, que feia servir el carbó per obtenir vapor d'aigua.
Les fàbriques, era allà on es concentraven els treballadors i les màquines.
A Gran Bretanya, la indústria tèxtil cotonera, es dedicava a l'obtenció del fil i del teixit. 

• Noves màquines de filar, proporcionaven fil en menys temps.
• Llançadora volant, va fer més ràpid el funcionament del teler.
• El teler mecànic, teixia amb molta rapidesa.

La siderúrgica, es dedicava a l'obtenció del ferro.
Per obtenir ferro s'utilitzava el carbó de coc, que s'obté de l'hulla i té un gran poder calorífic.
La demanda de ferro va augmentar per a la fabricació de les eines agrícoles, les noves màquines, el ferrocarril, etc.

*

La gran innovació va ser la locomotora (Stephenson), que movia el ferrocarril per mitjà d'una màquina de vapor, escurçava la durada dels trajectes, el viatge era més segur i es podia transportar un volum més gran de mercaderies.
Els vaixells de vapor podien travessar l'oceà Atlàntic en només 15 dies, permetia transportar més mercaderies i a una velocitat més gran.
L'economia de mercat: els productes ja no anaven destinats a l'autoconsum sinó a la venda en mercats extensos.

*

Liberalisme econòmic:

• Aconseguir el benefici màxim. 
• Els preus s'estableixen per l'equilibri entre l'oferta i la demanda.
• L'economia ha de funcionar sense la intervenció de l'estat. 

Capitalisme industrial: 

• Els mitjans de producció, són propietat privada. 
• Mitjans de producció són una minoria que forma part de la burgesia.
• Els obrers treballen a canvi d'un salari.

El sistema capitalista produeix crisis econòmiques greus. Aleshores, els propietaris han d'acomiadar els obrers i sorgeix l'atur.
Varen sorgir les societats anònimes. El capital que es necessita es divideix en parts o accions. La compra i venda d'accions es fa a la borsa de valors.

*

Segona revolució industrial (segle XIX); dues noves fonts d'energia que varen substituir el carbó: l'electricitat i el petroli.

• L'electricitat es produïa en centrals hidroelèctriques i es va aplicar a la indústria, als transports, a les comunicacions i a la il·luminació.
• El petroli es va aplicar com a combustible per als automòbils, els vaixells i els avions.

Les indústries es varen diversificar:

• La indústria metal·lúrgica- producció d'acer inoxidable i d'alumini
• La indústria de l'automòbil- Henry Ford, va fabricar cotxes utilitaris als Estats Units.

• La indústria química- adobs, dinamita, fàrmacs...
• Gràcies al ciment armat es van construir els primers gratacels.

El mètode de treball es deia taylorisme: dividir les etapes de producció e tasques fetes per màquines de gran precisió.

*

La burgesia era un grup poderós propietari de les indústries i els negocis. Tres sectors:

Gran burgesia: banquers i propietaris de grans fàbriques.
Burgesia mitjana: funcionaris, comerciants i professionals liberals(metges o advocats).
Petita burgesia(empleats i botiguers)

Els obrers de les fàbriques formaven el proletariat industrial; no existien lleis que els protegissin i per això tenien condicions de feina dures: salari escàs, jornada laboral de 12 a 14 hores, treballador malalt o en atur no cobrava, dones i els infants treballaven i percebien un salari més baix que els homes.

A la darreria del segle XVIII es crearen les primeres Societats de Socors Mutus.
L'any 1825, a Gran Bretanya, el primer sindicat. Aquest, lluità per aconseguir als obrers la reducció de la jornada laboral, millores salarials, la regulació del treball infantil i el dret d'associació.

*

Al segle XIX, Karl Marx i Friedrich Engels, varen defensar la necessitat d'una revolució obrera:

Acabar amb el capitalisme i amb la propietat privada.
Aconseguir el poder polític per als obrers.

Arribar a una societat comunista, sense classes socials.

2. Cerca informació sobre la Revolució Industrial i penja-la al teu blog acompanyada d'imatges.

La Revolució Industrial designa un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i els canvis que s'aplicaren a l'agricultura menaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro.

Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la història i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per energia. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonamentà en la producció industrial. Les ciutats es convertiren en centres superpoblats on hi havia els llocs d'habitatge i treball de la nova classe social, la classe obrera, que sorgí amb el maquinisme. L'existència d'aquest nou estatus social, format originàriament per camperols foragitats del camp, impulsà l'aparició de noves ideologies liberalsi socialistes, que configuraren el món contemporani.

Aquest procés, iniciat a la Gran Bretanya, s'anà imposant lentament a la resta de països europeus, entre els qual cal incloure Catalunya —malgrat la manca de primeres matèries i de mercats—, als Estats Units i el Japó; progressivament s'estengué a altres parts del món. L'impacte d'aquest canvi sobre la societat fou enorme.^[1] A partir del 1870, es produí un nou salt en el desenvolupament del sistema capitalista quan la primera Revolució Industrial es fusionà amb l'anomenada segona revolució industrial. En aquesta segona fase, el progrés tecnològic i econòmic rebé un gran impuls amb la construcció de màquines alimentades amb vapor –que foren incorporades a vaixells i trens–, i a partir de 1873, l'aparició del motor de combustió interna i l'energia elèctrica.

Hi ha discrepàncies entre els historiadors pel que fa al període de temps que durà la Revolució Industrial. Eric Hobsbawm defensa la tesi que la revolució s'inicià durant la dècada del 1780 i no es desenvolupà plenament fins als anys 1830 o 1840,^[2] mentre que T. S. Ashton manté que s'esdevingué, aproximadament, entre els anys 1760 i 1830.^[3]