Cançó del cavaller Sant Jordi
(Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut)
Damunt el cel veig un drac
brodat de foc,
un drac que guarda una jove
en estrany lloc.
Sos cabells creixen i creixen
per dins l'espai.
El drac no la deixa viure,
ni ara ni mai.
La jove porta un vestit
color de nard;
sobre la tela, pintades,
tres flors de card.
A la punta dels cabells
llenques de lluna
resplendeixen dins la nit
una per una.
Ben de pressa que la cerca
dins la gran vall
un jovençà valerós
en un cavall.
Travessa els llargs sementers,
la nit fa por,
una por fonda que crema
l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller,
alerta al drac,
que s'amaga rere els núvols
ran d'aquest llac.
-No temeu, estelets, no,
no temeu ara,
que jo no tenc gens de por,
vull dar la cara.
El drac enfurit bramula,
treu foc pel nas,
cent llamps forcats resplendeixen
sota el seu pas.
-Cavaller, cavalleret,
ai, si t'aplega,
ja pots fer valent l'escut,
que el drac ofega!
-No temeu, que dins les mans
tenc una daga.
Ran d'aquest tall esmolat,
la mort s'hi amaga.
-Cavaller, cavalleret,
vés-te'n a casa.
-A casa, no hi vull anar
sense la dama.
A casa, no m'hi envieu,
que ella em reclama.
El cavaller, tan ardit,
entrà en batalla,
-el drac treia pels queixals
foc i metralla.
Res no atura aquell guerrer.
Les espasades
sobre el coll de l'enemic
cauen fiblades.
I el firmament s'omple de sang,
roja és la nit;
roses enceses que esclaten
talment un crit.
Sobre la fosca dels parpres
el drac és mort.
Quan repiquin les campanes
que toquin fort.
Que repiquin nit i dia
que és bon treball.
Pels sementers de la fosca
corre el cavall.
Aquesta cançó conta la història del cavaller que va salvar a la bella dama del drac. El drac tenia en les seves mans a la dama i tot el poble estava aterrat per ell, l'hi tenien molt de respecte i ningú es volia enfrontar a ell; s'estimaven més que la dama morís a jugar-se la vida per ella.
Un bon dia un cavaller es llançà en el seu rescat. Tot el poble l'hi advertia del perill que tenia fer-ho i ningú comprenia com podia tenir tal valentia, ningú so podia creure.
Va pujar a la muntanya on es trobava el drac amb al dama, i quan es va trobar amb ella cara a cara, encara ho va tenir més clar! Es va enamorar i se'n va donar compte de que li costés el que li costés l'havia de salvar i l'havia de fer seva per molt de temps.
El cavaller va matar al drac i per tot allà on el drac va derramar la sang, cresqueren roses vermelles i precioses.
La dama, no va dubtar ni un segon en anar-se'n amb el cavaller ja que aquest tenia una bellesa desllustrant.
Ella era la filla del rei del poble i aquest, l'hi va estar eternament agraït al cavaller i com a recompensa li donar la ma de la seva filla i va acceptar que es casessin i visquessin feliços.
(Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut)
Damunt el cel veig un drac
brodat de foc,
un drac que guarda una jove
en estrany lloc.
Sos cabells creixen i creixen
per dins l'espai.
El drac no la deixa viure,
ni ara ni mai.
La jove porta un vestit
color de nard;
sobre la tela, pintades,
tres flors de card.
A la punta dels cabells
llenques de lluna
resplendeixen dins la nit
una per una.
Ben de pressa que la cerca
dins la gran vall
un jovençà valerós
en un cavall.
Travessa els llargs sementers,
la nit fa por,
una por fonda que crema
l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller,
alerta al drac,
que s'amaga rere els núvols
ran d'aquest llac.
-No temeu, estelets, no,
no temeu ara,
que jo no tenc gens de por,
vull dar la cara.
El drac enfurit bramula,
treu foc pel nas,
cent llamps forcats resplendeixen
sota el seu pas.
-Cavaller, cavalleret,
ai, si t'aplega,
ja pots fer valent l'escut,
que el drac ofega!
-No temeu, que dins les mans
tenc una daga.
Ran d'aquest tall esmolat,
la mort s'hi amaga.
-Cavaller, cavalleret,
vés-te'n a casa.
-A casa, no hi vull anar
sense la dama.
A casa, no m'hi envieu,
que ella em reclama.
El cavaller, tan ardit,
entrà en batalla,
-el drac treia pels queixals
foc i metralla.
Res no atura aquell guerrer.
Les espasades
sobre el coll de l'enemic
cauen fiblades.
I el firmament s'omple de sang,
roja és la nit;
roses enceses que esclaten
talment un crit.
Sobre la fosca dels parpres
el drac és mort.
Quan repiquin les campanes
que toquin fort.
Que repiquin nit i dia
que és bon treball.
Pels sementers de la fosca
corre el cavall.
Aquesta cançó conta la història del cavaller que va salvar a la bella dama del drac. El drac tenia en les seves mans a la dama i tot el poble estava aterrat per ell, l'hi tenien molt de respecte i ningú es volia enfrontar a ell; s'estimaven més que la dama morís a jugar-se la vida per ella.
Un bon dia un cavaller es llançà en el seu rescat. Tot el poble l'hi advertia del perill que tenia fer-ho i ningú comprenia com podia tenir tal valentia, ningú so podia creure.
Va pujar a la muntanya on es trobava el drac amb al dama, i quan es va trobar amb ella cara a cara, encara ho va tenir més clar! Es va enamorar i se'n va donar compte de que li costés el que li costés l'havia de salvar i l'havia de fer seva per molt de temps.
El cavaller va matar al drac i per tot allà on el drac va derramar la sang, cresqueren roses vermelles i precioses.
La dama, no va dubtar ni un segon en anar-se'n amb el cavaller ja que aquest tenia una bellesa desllustrant.
Ella era la filla del rei del poble i aquest, l'hi va estar eternament agraït al cavaller i com a recompensa li donar la ma de la seva filla i va acceptar que es casessin i visquessin feliços.
No hay comentarios:
Publicar un comentario