‎"En la juventud aprendemos y en la madurez comprendemos"

miércoles, 16 de mayo de 2012

La gelosia



Definició Viquipèdia:
La gelosia és una emoció sentida per aquell que percep que altre persona dóna a una tercera una cosa que ell vol per a si (normalment atenció, amor, o afecte).
Es pot considerar a la gelosia com una mostra d'amor, al·legant que quan una parella sent gelosia és indicatiu que no existeix indiferència. Encara que també es poden considerar una mostra de desconfiança cap a l'amat.
En alguns casos pot ser símptoma d'un complex d'inferioritat, alguns psicòlegs afirmen que la gelosia és l'exteriorització de la pròpia confiança o desamor propi.


En el meu cas, estic totalment d'acord amb aquesta definició; penso que és un sentiment que sents quan veus que la teva parella li dona el que tu vols a una altra, et crea una gran desconfiança i a vegades et pots passar de la ratlla sentint-lo.
Sé que no hi ha motius per sentir-ho la majoria de les vegades però, és com a que ''el que és teu'' no vols que sigui de ningú més, vols que tot el que planegi ho planegi amb tu, vols que tot el que fai ho fai amb tu i sobretot vols que només estigui amb tu.
En part, es un sentiment un poc un poc possessiu perquè ningú és de ningú encara que nosaltres ens ho prenem així i la majoria de vegades és un sentiment que no està infundat, sempre és més el que ens imaginam que el que és.
Jo, amb la meva parella ho som bastant amb les altres noies que ell coneix, que són amigues, ho bé, que ara són amigues però que temps enrrere van estar sentimentalment amb ell; i això em provoca una gelosia extrema.
Sé que no hauria de esser així perquè se que m'estima o almenys intent pensar que m'estima de la mateixa manera que jo a ell i com que jo se tot el que l'estim, ja em basta.
Però pot ser si que tingui un poc de desconfiança o inclús un complex d'inferioritat ja que a vegades penso si està amb jo, que no soc gaire cosa, perquè no l'hi pot agradar més l'altra i deixar-me.
Penso que és un sentiment molt dolent que ens fa molt de mal i moltes vegades per pressionar tant a l'altra persona amb aquest tema s'acaba espenyant tot i com que no vull que això passi, tinc una feina i és començar a  deixar la desconfiança enrrere i començar a pensar que som l'única a la que estima en la seva vida i que si no volgués estar amb mi, estaria amb l'altra.
He de pensar que ell sent el que jo sent i com que jo no me'n aniria amb ningú altra per res del món perquè l'adoro, serà millor entendre que ell pensa el mateix que jo!

No hay comentarios:

Publicar un comentario