Més poemes...

Encara que mai el meu afecte
tingui el premi dels teus petons,
encara que mai les meves paraules
tu les sentis en el meu pit,
jo igual he d'estimar-
sense paraules i en silenci,
perquè et porto a l'ànima
com si fossis un somni,
com si tot el teu
s'adorm al pit.

Beneïdes les hores
que em porten els teus records,
quan tot sol, a la meva cambra,
sense mirar-te, jo et veig
en aquest viatger inconsolable,
que es diu pensament,
que et segueix a tot arreu
per cobrir de petons,
perquè tu m'has ensenyat
a estimar des de lluny,
amb l'ànima i amb el cos.

Aquest poema parla de l'amor no correspost; una persona enamorada, en aquest cas un home, li dedica a la seva estimada a la qual recorda com si encara fos al seu costat. Explica tot el que enyora d'ella i lo molt que l'estima encara que no estiguin junts físicament, per ell, si que hi estàn sentimentalment.

Sentim a sobre nostre
els anys que han passat,
els quals no tornaran
i les persones estimades
tampoc ho faran.

Ens ha tocat viure aquesta
tristesa,
però sabem que ells no ens
han deixat;
estan al nostre costat,
vigilant-nos de dia i de nit,
i estimant-nos des d´un lloc
on nosaltres no podem accedir.

Ells estan allà
un dia els retrobarem,
però fins aquell moment,
mai no ens oblidarem.
En Josep, en Lluc i d´altres
t´ajudarem.

Dins la pena que tens,
el teu cor és gran
i una llavor de felicitat
hi has deixat entrar.
Fes que creixi
i que aquest amor
es faci gran.

La persona que ha escrit aquest poema l'ha dedicat a una altra que està molt trista per la pèrdua d'amics o bé familiars i el que l'hi vol fer veure és que, es clar que n'hem de sentir de tristesa però sempre em de mirar la part positiva perquè les persones que ens deixen de manera física sempre hi són en la seva ànima i més dins la nostra ment i això és el que els he fa especials, que per a nosaltres encara que no hi siguin sempre ronden per la nostra ment.

Soledat.
Neguit sense seny, angoixa.
Pànic, foscor, caos, monstre,
ferro, basarda. Sortida, sortida …

Esbalaïment. Blanca llum marina:
serenitat buscada, anticipat record,
voluntat impàvida.

Seient buit,
calaix trencat … Solitud.

Línia que veig i escullo.
Línia que sento i no trobo;
la cerco, però no la veig.

Surt el sol.

Vine, foscor de la nit, no em trobaràs pas aquí.
Naturalesa, arbre, patina fosca, encenall.
Serena intranquil·litat.

Trampa cruel.
tranquil·litat anul·lada,
ràbia anul·lada.
No hi ha llum blanca.

Aquí no et trobaré.
Aquí no et somiaré,
no et posseiré,
no et parlaré a cau d’orella
ni una paraula, ni una paraula …

Vent, càlid i fosc, desapareix.
Vent del nord mulla’m del fred etern,
mulla’m d’ella.

Empresonament sense fronteres,
obre’t davant meu.
Allà on vagis vaig darrera teu.

Negre nocturn de l’enyorança..
Negre dolgut.
Nascut d’una il·lusió…

Aquest poema expressa com fa sentir a l'escritor la solitud. Te unes característiques gairebé gens desitjades per a totes les persones ja que en la solitud, només hi ets tu i mai es bo trobar-se tan tot sol. Jo penso que la solitud, en excessivitat et pot fer tornar boig i també em pareix, que les persones que estàn acostumades a estar totes soles, a l'hora de relacionar-se, ho tenen molt difícil i per això no ho fan.

PAU,

pau per a mi,

pau per a tu,

pau per a ell

i també per a ella.

Pau per a nosaltres,

pau per a vosaltres

i pau per a ells i elles.

PAU,

de debò

per a tothom.

He triat aquest poema per definir la Pau, perqué encara que sigui sencill és la crua realitat. La Pau ha de ser per jo, per tu, per ell, per ella, per nosaltres, per vosaltres, per ells i per elles, en definitiva, per TOTHOM! I en moltes ocasions, pareix que és el darrer en les nostres vides i amb lo fàcil que és posar-hi pau en moltes ocasions, pareix que ens agrada agafar el camí més complicat i llarg que és la discusió, intolerància, menyspreu, etc.

Defender la alegría como una trinchera 
defenderla del escándalo y la rutina 
de la miseria y los miserables 
de las ausencias transitorias 
y las definitivas 

defender la alegría como un principio 
defenderla del pasmo y las pesadillas 
de los neutrales y de los neutrones 
de las dulces infamias 
y los graves diagnósticos 

defender la alegría como una bandera 
defenderla del rayo y la melancolía 
de los ingenuos y de los canallas 
de la retórica y los paros cardiacos 
de las endemias y las academias 

defender la alegría como un destino 
defenderla del fuego y de los bomberos 
de los suicidas y los homicidas 
de las vacaciones y del agobio 
de la obligación de estar alegres 

defender la alegría como una certeza 
defenderla del óxido y la roña 
de la famosa pátina del tiempo 
del relente y del oportunismo 
de los proxenetas de la risa 

defender la alegría como un derecho 
defenderla de dios y del invierno 
de las mayúsculas y de la muerte 
de los apellidos y las lástimas 
del azar 
y también de la alegría.

Aquest poema està escrit en castellà peró m'ha agradat molt el seu significat. Diu que hem de defensar la alegria com si fossin moltes coses per ha nosaltres, pero el motiu que diu que més m'ha agradat a estat el de defensar la alegria com si fos un dret, perquè ho és! És un sentiment que em de tenir, sentir i fer notar als altres perqué es contagï. L'alegria i l'amor, per jo, són els millors sentiment que hi pot haver i que no em de deixar de sentir ni per un moment perquè és el que ens fa sentir vius i trobar un significat en aquesta vida.