Vestit de llevant
(Joan Josep Roca)
El pare Èol com crida
quan ens ve a visitar,
vestit de mestral refila,
de llevant ens sap mullar.
És un pare poca-solta,
farcit de somnis perduts,
ni reconeix els menuts
ni resol el que pertoca.
Arriba, xiula, es queixa
d’un treball massa feixuc,
esclata amb mil remucs
i, sobtadament, ens deixa.
Ni saps quan ve tot encès,
ni quan porta malvestats,
els arbres li van brandant,
se li acoten els ocells.
Però, a cops, de tant en tant,
se li clou mitja parpella,
en un plor tot espetega,
és el vestit de llevant.
1. Fes un resum del contingut del poema.
Aquest poema parla del vent perquè Èol és el fill d'Hipótes i els deus li concediren el domini dels vents.
El poema explica com és ''la seva feina'',a vegades fa molt de vent i és perquè no està gaire content, i de sobte atura de fer-ne. No saps quan és que està enfadat ja que a vegades fa molt de vent, o quan està trist i porta amb el vent algunes ''llàgrimes'' o bé quan està content, i simplement, et refresca.
2. Indica si hi aparareixen personificacions, metàfores, comparacions, etc...
Personificacions: ''El pare Èol", "Ni saps quan ve tot encés"
Metàfores: "És un pare poca-solta"
3. Quan parla del vestit de llevant, a què es refereix?
Es refereix a que Èol es simplement el vent però quan diu: en un plor tot espetega, és el vestit de llevant, és refereix a que com que el vent de llevant és humit dons plora perquè dona la sensació de banyat.
4. De qui parla? Què en diu?
Del vent. Com és, el que provoca i les sensacions que et fa sentir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario