Poesia del vent... bufant les fulles i els versos primaverals.

Vent

(Miquel Bota Totxo)

Jo sé d'un gegant

que, bufa bufant,

els arbres esbranca;

i amb son cru xiulet

esclata en calfred

el blat de la tanca.

I al senzilló ocell

quan fa el vol més bell

el ploma a bufades...

A l'ametlerar

gisca en esfullar

                                                                  flors que són besades.

En aquest poema hi veig els següents elements: 

El vent bufant les fulles dels arbres per tot arreu.Els típics ocells primaverals que volen i volen sense parar.I, finalment, parla dels ametllers que són el típic arbre de la primavera i tothom aprecia molt les seves flors.