Metàfora:
És un dels recursos literaris més importants. És la identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l'altre.
La metàfora és una figura retòrica que consisteix en la identificació de dos termes entre els cuals hi existeix alguna semblança. Un dels dos termes és literal i l'altre s'ultilitza en un sentit figurat. La metáfora te tres nivells:
El tenor, és allò a que la metàfora es refereix, el terme literari.
El vehicle, és allò que es diu, el terme figurat.
El fundament és la relació existent entre el tenor i el vehicle (el discurs).
Comparació:
Establiment d'una relació d'alanoliga o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l'objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l'autor.
Personificació:
Consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals...
Al·literació:
És una figura retòrica relacionada amb la fonètica que consisteix en un so per crear un efecte determinat. Per exemple, el so de la ''S'' sembla a un xiuxiueig i evoca suavitat, intimitat, el vent... Per contra, la ''R'' múltiple és un so més fort.
Un efecte semblant és la base de l'onomatopeia.
Apòstrofe:
L'apòstrofe consisteix en xerrar en un discurs o narració de manera (''vehemente'') en segona persona, dirigint-se a un grup o persones presents, difuntes o ausents, a abstraccions o objectes inanimats, inlcús a sí mateix.
És molt freqüent la utilització d'aquesta figura a la politica, ja que crea l'impresió entre el públic de que l'orador s'està dirigint directament a sí mateix, lo que augmente la receptivitat.
Encavallament:
En un vers, l'encavallament es produeix quan la pausa oral d'un vers no coicideix amb la pausa mètrica d'un punt, coma, etc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario