El món torna boig...

El món torna boig...

Això em ve al cap cada dia que passa.

Això em ve al cap quan llegesc els diaris.

Això em ve al cap quan veig informació manipulada.

Això em ve al cap quan converteixen en injust el que és  just.

Això em ve al cap quan no s'escolta el clam d'un poble.

Això em ve al cap quan titllen de delinqüents estudiants universitaris que es manifesten pacíficament.

Això em ve al cap quan es maltracta el món de l'educació.

Això em ve al cap quan es condemna a mort la sanitat pública.

Això em ve al cap cada vegada que no es condemna el que realment és condemnable.

Això em ve al cap quan les forces de seguretat abusen de la seva condició.

Això em ve al cap quan no es respecten la llengua i la cultura d'un poble.

Això em ve al cap cada vegada que no es respecten els drets vitals de les persones, sigui quin sigui el color de la seva pell, la seva procedència o condició social.

Això em va al cap quan no es valora prou el món artístic.

Això em ve al cap quan no es valora una assignatura que ensenya valors que contribueixen a ser millors persones.

Això em ve al cap quan neguen la llibertat d'expressió.

Això em ve al cap quan acomiaden persones de la  feina pel seu color polític.

Això em ve al cap quan  veim gent col·locada en un lloc de feina a dit.

Això em ve al cap quan veig personatges  monàrquics que no són jutjats com toca.

Això em ve al cap quan un pobre vota el partit dels rics.

 
...o sempre ho ha estat. 
Antònia Lladonet

1. Llegeix aquest text i fes un resum.
L'autora d'aquest poema intenta explicar amb 19 frases tot el que està passant avui en dia al nostre país; totes les injustícies i reformes que estam sofrint injustament ja que ha nosaltres no ens han demanat opinió i tot el que fan ''els grans'' es per enriquir-se a ells i els hi es igual si la població queda en un mal lloc mentre que ells tinguin el que volen, ''necessiten'' i aconsegueixen amb tot això.

2. Torna a redactar el text sense punts i a part, amb l'estructura tradicional.
El món torna boig i això em ve al cap cada dia que passa, això em ve al cap quan llegesc els diaris i axó també em ve al cap quan veig informació manipulada. Això em ve al cap quan converteixen en injust el que és just i sobretot, quan no s'escolta el clam d'un poble. Em ve al cap quan titllen de delinqüents estudiants universitaris que es manifesten pacíficament i quan es maltracta el món de l'educació.
Això em ve al cap quan es condemna a mort la sanitat pública i cada vegada que no es condemna el que realment és condemnable.
Em ve al cap quan les forces de seguretat abusen de la seva condició i no es respecten els drets vitals de les persones, sigui quin sigui el color de la seva pell, la seva procedència o condició social.
Això em ve al cap quan no es valora prou el món artístic, o bé, una assignatura que ensenya valors que contribueixen a ser millors persones.
Això em ve al cap quan neguen la llibertat d'expressió, quan acomiaden persones de la feina pel seu color polític, quan viem gent col·locada en un lloc de feina a dit, quan veig personatges monàrquics que no són jutjats com toca i sobre tot, això em be al cap quan un pobre vota el partit dels rics.
El món torna boig o sempre ho ha estat!?

3. Per què creus que l'autora l'ha escrit d'aquesta manera repetitiva? Què intenta aconseguir?
Penso que intenta aconseguir que es sense adonar-se'n compte el que ho llegeix es repetesqui dins el seu cap totes les causes principals que hi ha per pensar que el món de cada vegada torna més boig amb les circumstàncies que hi ha actualment i els e va enumerant una per una començant cada frase amb les mateixes paraules perquè no s'oblidi del que estam parlant.

4. Analitza sintàcticament les quatre primeres frases.

a)Això em ve al cap cada dia que passa.
Subjecte: elíptic, jo.
Predicat: és tota la frase; nucli: em ve

b)Això em ve al cap quan llegesc els diaris.
Subjecte: elíptic, jo.
Predicat: és tota la frase; nucli: em ve, llegesc.

c)Això em ve al cap quan veig informació manipulada.
Subjecte: elíptic, jo.
Predicat: és tota la frase; nucli: em ve, veig.

d)Això em ve al cap quan converteixen en injust el que és  just.

Subjecte: elíptic, jo.Predicat: és tota la frase; nucli: em ve.

5. Explica detalladament el què vol dir amb cada frase, una per una.

Això em ve al cap cada dia que passa.

La persona que l'ha escrit pensa que el món està boig dia a dia, hora darrera hora...

Això em ve al cap quan llegesc els diaris.

També se'n adona de que el mon està boig quan veu el que publiquen als diaris.

Això em ve al cap quan veig informació manipulada.

Se'n adona quan veu informació que no està explicada com hi hauria d'estar i en certa manera, són mentides.

Això em ve al cap quan converteixen en injust el que és  just.

Quan veu que no fan les coses de manera justa.

Això em ve al cap quan no s'escolta el clam d'un poble.

No entén com estant en una ''democràcia'' no s'escolta la veu del poble quan reclamen, demanen o intenten entendre alguna cosa.

Això em ve al cap quan titllen de delinqüents estudiants universitaris que es manifesten pacíficament.

No entén com se pot jutjar de la manera que ho fan a estudiants universitaris que es manifesten pacíficament i sense cap maldat.

Això em ve al cap quan es maltracta el món de l'educació.

Pensa que el mon està boig quan es menysprea a l'educació cosa que és molt important i faria falta a molta gent.

Això em ve al cap quan es condemna a mort la sanitat pública.

Al igual que amb l'educació, és un disbarat que es manipuli la sanitat i l'hi facin el que li fan dia darrera dia.

Això em ve al cap cada vegada que no es condemna el que realment és condemnable.

La justícia es molt injusta ja que es condemna el que no es necessari i al que es necessari no se l'hi dona importància o no se n'hi vol donar.

Això em ve al cap quan les forces de seguretat abusen de la seva condició.

L'hi ve al cap quan els responsables de la seguretat es passen de la retxa i abusen dels seus càrrecs i maneres de fer les coses.

Això em ve al cap quan no es respecten la llengua i la cultura d'un poble.

Quan s'intenta manipular o canviar les tradicions d'un poble com pot ser canviant la llengua, cultura, creences...

Això em ve al cap cada vegada que no es respecten els drets vitals de les persones, sigui quin sigui el color de la seva pell, la seva procedència o condició social.

En una democràcia no es pot menysprear ni excluir a ningú per les seves creences, color de pell o condició social i no aturen de fer-ho.

Això em va al cap quan no es valora prou el món artístic.

Quan no es valora l'originalitat i la creació de coses noves.

Això em ve al cap quan no es valora una assignatura que ensenya valors que contribueixen a ser millors persones.
Quan es priva a la gent d'aprendre ciutadania, assignatura que ensenya a ser civilitzats i a tenir uns modals.

Això em ve al cap quan neguen la llibertat d'expressió.

Quan la gent no es pot expressar ni dir el que pensa amb llibertat.

Això em ve al cap quan acomiaden persones de la  feina pel seu color polític.

L'hi ve al cap quan veu que es classifica a la gent pel seu pensament polític.

Això em ve al cap quan  veim gent col·locada en un lloc de feina a dit.

Hi ha gent que està fent feina ''per un favor'' mentre que molta gent ha estudiat i s'ha esforçat per fe una feina que l'aprofita qui no ho necessita.

Això em ve al cap quan veig personatges  monàrquics que no són jutjats com toca.

L'hi ve al cap quan es veu que no es condemna a una persona amb sang blava igual que a una altra a davant la llei i ja que estam en un país on ''abunda'' l'igual-tat hauria de ser tot el contrari.

Això em ve al cap quan un pobre vota el partit dels rics.
Manipulen la ment dels dèbils i pobres per fer-lis creure que el partit dels rics és el que convé i no atura de deixar-mos encara en més miseri i problemes.

 
...o sempre ho ha estat. 

Pètals de versos de flors...

 1. Fes una entrada tema lliure. Procura ser el més original possible i ocupa tota una pàgina.

ADELE.

Adele Laurie Blue Adkins, coneguda simplement amb el nom de Adele, és una cantant anglesa de soul i jazz.

Va néixer el 5 de maig de 1988 a Tottenham (a prop de Londres). Va créixer en una família senzilla, ja que la seva mare era soltera i va haver de criar la seva filla sola. Des de ben petita es va interessar pel mon de la música, quan va actuar en el musical del seu col·legi. Va estudiar en una escola de cant (la mateixa que van estudiar altres estrelles com Amy Winehouse, Leona Lewis, etc.) 

Té dos àlbums gravats, Àlbum 19 i Àlbum 21; El nom de l'àlbum 19 ve donat a l'edat que tenia quan va publicar-lo ja que tenia 19 anys. Quan li pregunten a què ve aquest nom respon: ''Només recordo haver-me convertit una mica més dona en aquell temps. Crec que això està definitivament documentat en les cançons...''. Aquest àlbum va ser certificat Disc d'Or. 

El segon àlbum, el 21, va ser publicat a principis del 2011. El nom d'aquest, representa l'edat a la que l'Adele va començar a escriure les cançons d'aquest. Va ser llançat i va rebre moltes critiques, sobretot a la impressionant veu que demostra tenir en aquest àlbum. Concretament aquest disc, està inspirat en una relació amb la seva antiga parella, i avui en dia, encara no ha revelat la seva identitat. Quasi totes les cançons d'aquest disc van dedicades al seu ex i parlen del desamor i de la tristesa que va sentir amb la seva partida.

Les meves cançons preferides són: Chasing Pavements, Hometown glory, He won't go, Lovesong i Someone like you! 

Per jo, es la millor cantant que hi ha ara d'aquest estil, te una veu preciosa i perfecta i ella desprén una tendresa i una confiança que l'admiro. És molt simpàtica i agradable i a més no se l'hi ha pujat la fama al cap i això és el que més m'agrada!

Aquí deixo un enllaç d'una de les cançons que més m'agraden...

.http://www.youtube.com/watch?v=_k8vtbJxOdw

                COMENTARI POEMA:

 2.  Fes un comentari sobre el poema Cançó de primavera i penja-ho al teu  blog. Contesta les preguntes següents sobre el mateix poema:

El poema anterior parla de la estació de primavera. Em dona la impresió del que vol fer entendre és que quan no hi ha flors, per exemple a l'hivern, ens enrecordam molt de elles i els enyoram, però quan les tenim, no en fixam amb elles i són totes precioses! I de vegades les tudam i n'hi agafam un ram ni gaudim de elles. 

 1.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.

Personificació: "Senzilla floreta sense amic ni amat". L'hi atribueix a la flor una característica que és gaire bé impossible com la de tenir un amat o un amic.

Comparació: ''Quan el sol s'aixeca, tu guaites l'ocell com una donzella espera el donzell''. Compara a la flor amb una donzella que està a l'espera del seu donzell i axó no pot ser mai.

                         

 1.2. Explica l'estructura del poema.

Aquest poema consta de 6 estrofes formades per versos. A cada estrofa varia bastant el numero de versos i te una rima consonant perquè la repetició de fonemes de la última síl·laba és total.

LES MARES... Què li regal a la mamà? Una besada, un somriure i una poesia!

 1. Què li vas regalar a la teva mare?
Li vaig regalar un quadre amb una imatge que era un cossiol ple de rosses roses per la seva sala de cosir que és tota rosa i l'hi feia falta un toque ''cuqui''

              2. Escriu una carta a la teva mare explicant-li el que significa per a tu. No tenguis vergonya, tal vegada diràs coses que no t'atreveixes a dir-li a la cara i que són molt importants. Després li podeu fer llegir i segur la fareu molt feliç. La pots escriure en la llengua que vulguis. Mínim: 20 línees.
Hola mamaíta! Saps que tu i jo em tingut moltes diferències però, no canviaria per res del món així com estam ara.
Encara que moltes vegades hagis sentit que no t'estimava o que te menyspreava vull dir-te que mai he deixat d'estimar-te i que sempre t'he admirat. 
T'estimo amb locura i per jo, ets una super mamà. Es increïble com ens has criat, tot el que ens has donat i lo molt que has lluitat per treure-mos endavant. 
Necessitaria una altra vida per tornar-te tot el que has fet per jo. I tot el que dic, ho dic, perquè se que amb jo has tingut molts de problemes; en ocasions te fet plorar molt, i perquè has hagut de tenir molta paciència amb jo.
Sempre m'han contat que jo vaig ser la teva primera nina i vas disfrutar de tenir-me i era com una jugueta per tu de la que no et separaves mai, i jo feia el mateix amb tu. 
Se que ho saps, però et recordo, que me'n empanadesc moltíssim de aquella etapa horrible que vaig tenir i et demano mil perdons per haver-te destruït de tal manera, haver-te parlat d'aquella manera i d'haver-te fet sentir com et vaig fer sentir; no sabia el que feia ni el que deia ni el que pensava, i tu sempre vas intentar fer-mo veure pero jo em vaig emprenyar en no voler veure res.
A dia d'avui me'n adono compte de que dels errors se'n aprèn i que si em donessin l'oportunitat de tornar arrere sapiguent el que podria passar no faria ni una mil·lèsima part de tot el que vaig fer i intentaria fer-ho tot totalment diferent i valorant-e com et mereixes.
Finalment, el que et vull dir és que per jo ets lo millor que hi ha a aquest món i que el dia que em faltis sé que serà un gran cop per jo perquè mare només n'hi ha una i hi ha moltes coses que no he disfrutat amb tu en el seu moment i me'n en recordaré sempre. Però t'asseguro que sempre em quedaré amb els bons moments, amb que ho has donat tot per jo, i clar estar, que em quedo amb l'amor incondicional que em dones dia a dia i se que em donaràs fins al teu darrer halé. 
Gràcies mamà per ser com ets, i per estimar-mos a jo i als meus germans de la manera que ho fas; per nosaltres, ets PERFECTE.

Sota el mateix esteL*

1. Explica què significa per a tu el projecte "Sota el mateix estel" i què t'ha aportat durant el curs. Mínim cinc línies.

El projecte "Sota el mateix estel" m'ha aportat moltes coses.

Una de les més importants ha estat la de poder conèixer més profundament als meus companys de la classe i compartir rialles, temes, imatges i comentaris amb ells; ha estat molt divertit ja que em posat tots de la nostra part, ens ha motivat i ens ha donat ganes de treballar en grup.

Però també s'ha de dir que tot això ho hem fet gràcies a la nostra tutora perquè ella ha estat la que ens ha anat donant idees de el que podiem fer i sobretot, ens ha motivat!

Mai havia fet feina amb un sistema com aquest i he de dir, que m'ha encantat i ho tornaria a repetir.

            2. Fes una descripció del teu grup de classe. Pensa que podria anar inclosa a la introducció del nostre llibre.

A la nostra classe no n'hi ha cap que se sembli i crec que això ens ha fet agafar-mos tant de apressi i que en cap moment del curs tinguem una discussió. Ja està clar que en moltes ocasions no ens han agradat l'opinió de l'un o de l'altra però em aprés a parlar les coses i a arribar a un acord amb el fi de que no arribés a més i poder parlar amb tranquil·litat i moderi-tat. 

Ens coneixíem tots d'abans i no ha fet falta el primer contacte, presentar-nos, entaular una amistat, etc. Ha estat molt fàcil compenetrar entre tots i, si ens donessin a elegir tornar a formar una classe per fer el Mòduls Voluntaris, personalment, triaria a tots i cada un dels que em segut enguany.

           3. Fes un escrit en forma d'agraïment a na Carolina Ibac per la seva atenció amb nosaltres al llarg del curs. 

A na Carolina l'hi em de donar les gràcies també per moltes coses. Una de les causes principals per les que l'hi hauriem de donar les gràcies és per haver-mos ensenyat a entendre, llegir i apreciar la poesia i sobre tot, la seva. 

Cada un de nosaltres segurament estarem d'acord en que mai se'ns hauria ocorregut llegir-ne amb aquesta intensitat, inclús analitzar-la o bé, escriure-ne! 

Ara l'entenem i a algun de nosaltres fins i tots ens agrada. 

Ah! i que no se m'olvidi que el que més m'ha agradat i em guardo el bon record per sempre, són tots aquests poemes que ens ha dedicat a cada un de nosaltres reflectint a la perfecció com som i el que ens agrada.

En definitiva, ha estat molt agradable fer feina així i enguany no podem dir que no haguem aprés moltíssimes coses!!

Un més de literatura...

Rafael Sánchez Ferlosio, és un escriptor realista i fantàstic espanyol, a més d'un profund assagista, guardonat amb el Premi Cervantes. Es tracta d'un dels membres més destacats de la narrativa espanyola de la generació del 50, així com un original assagista en la seva segona i prolífica etapa en el món de els lletres.
Fill del també escriptor i polític Rafael Sánchez Mazas i de la italiana Liliana Ferlosio. En 1950 es va fer nuvi de la també escriptora Carmen Martín Gaite, amb qui es va casar l'octubre de 1953 i de la qual se'n separà amistosament el 1970. Junts van tenir una filla, que va morir en 1985 a 29 anys.
En l'àmbit literari, Ferlosio va ser membre del Círculo Lingüístico de Madrid. Al costat d'autors com Ignacio Aldecoa, Jesús Fernández Santos, la pròpia Martín Gaite i Alfonso Sastre, va ser fundador i col·laborador de la Revista Española. Tots ells van compartir una poètica realista que presentava notables influències del neorealisme italià, i Sánchez Ferlosio va contribuir amb una de les obres més significatives de la literatura espanyola de postguerra: El jarama, encara que la seva primera novel·la va ser Indústrias y andanzas de Alfanhuí, narració de biaix fantàstic en la qual conta la història d'un nen expulsat de l'escola per escriure en un alfabet ininteligible i que va component la seva pròpia realitat a través d'estranyes andanzas que ho allunyen de l'òrbita de la norma i el càstig.
Obres:
-Industrias y andanzas deAlfanhuí (1951)
-El Jarama (1955)
-Las semanas del jardín (1974)
-El testimonio de Yarfoz (1986)
-La hija de la guerra y la madre de la patria. Destino, Barcelona (2002)

Més poemes, aquests, diferents a la resta...

1. Explica el que és un poema objecte i un poema visual. a quina època i moviment pertanyien? Quins són els seus principals autors? Què pretenien explicar?

Un poema objecte es aquell en que només apareix un objecte, cosa o alguna cosa similar, sense cap escrit, i tu ho interpretes. I, un poema visual, és aquell en que i surten objectes o altres a més de lletres o paraules i hi surt la combinació de poema objecte i poema visual.


    2. Publica 5 poemes visuals i 5 poemes objecte que trobis per internet.


Poemes visuals. 

Poemes objecte

    3. Inventa un poema visual i un poema objecte. Si vols, pots anar a mirar els que hi ha penjats a la paret de l'escala de l'institut, de pujada a la nostra aula.

La gelosia

Definició Viquipèdia: La gelosia és una emoció sentida per aquell que percep que altre persona dóna a una tercera una cosa que ell vol per a si (normalment atenció, amor, o afecte).
Es pot considerar a la gelosia com una mostra d'amor, al·legant que quan una parella sent gelosia és indicatiu que no existeix indiferència. Encara que també es poden considerar una mostra de desconfiança cap a l'amat.
En alguns casos pot ser símptoma d'un complex d'inferioritat, alguns psicòlegs afirmen que la gelosia és l'exteriorització de la pròpia confiança o desamor propi.

En el meu cas, estic totalment d'acord amb aquesta definició; penso que és un sentiment que sents quan veus que la teva parella li dona el que tu vols a una altra, et crea una gran desconfiança i a vegades et pots passar de la ratlla sentint-lo.
Sé que no hi ha motius per sentir-ho la majoria de les vegades però, és com a que ''el que és teu'' no vols que sigui de ningú més, vols que tot el que planegi ho planegi amb tu, vols que tot el que fai ho fai amb tu i sobretot vols que només estigui amb tu.
En part, es un sentiment un poc un poc possessiu perquè ningú és de ningú encara que nosaltres ens ho prenem així i la majoria de vegades és un sentiment que no està infundat, sempre és més el que ens imaginam que el que és.
Jo, amb la meva parella ho som bastant amb les altres noies que ell coneix, que són amigues, ho bé, que ara són amigues però que temps enrrere van estar sentimentalment amb ell; i això em provoca una gelosia extrema.
Sé que no hauria de esser així perquè se que m'estima o almenys intent pensar que m'estima de la mateixa manera que jo a ell i com que jo se tot el que l'estim, ja em basta.
Però pot ser si que tingui un poc de desconfiança o inclús un complex d'inferioritat ja que a vegades penso si està amb jo, que no soc gaire cosa, perquè no l'hi pot agradar més l'altra i deixar-me.
Penso que és un sentiment molt dolent que ens fa molt de mal i moltes vegades per pressionar tant a l'altra persona amb aquest tema s'acaba espenyant tot i com que no vull que això passi, tinc una feina i és començar a  deixar la desconfiança enrrere i començar a pensar que som l'única a la que estima en la seva vida i que si no volgués estar amb mi, estaria amb l'altra.
He de pensar que ell sent el que jo sent i com que jo no me'n aniria amb ningú altra per res del món perquè l'adoro, serà millor entendre que ell pensa el mateix que jo!

Socials

1. Explica tot el que sàpigues sobre Les Corts de Cadis.


La Junta Suprema Central va convocar les Corts de Cadis per fer la Constitució del 1812 que es basa en:
-Sobirania Nacional
-Divisió de poders
-Sufragi universal masculí.
-Drets individuals
-Igualtat per tots els espanyols davant la llei i els imposts.
Però, a causa de la guerra del Francés, no es va arribar a aplicar.

2. Cerca informació sobre l'Absolutisme i el Liberalisme.

-L'absolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir, sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
-El liberalisme és un grup social i econòmic que afirma la dignitat de la persona i la supremacia de l'acció voluntària per sobre de la col·lectiva. Això implica que les nacions redueixin la seva intervenció al mínim necessari per a garantir la convivència. Promou les llibertats civils i s'oposa a qualsevol forma de despotisme, apel·lant als principis republicans i estant el corrent en què es fonamenten la democràcia representativa i la divisió de poders.

3. Cerca informació sobre La Revolució del 1898.

Prim i Serrano dirigiren un pronunciament. L'exercit fidel de la reina va ser derrotat a Alcolea i Isabel II va haver d'exilihar-se. Els següents sis anys es va intentar que Espanya fos un règim democràtic.
Es va formar un govern provisional que reconeixia els drets fonamentals i el sufragi universal masculí.

4. Els moviments nacionalistes a Catalunya. Explica tot el que trobis sobre aquest tema. Recorda que pots afegir imatges.

El catalanisme o nacionalisme català és un corrent social estructurat tant culturalment com política que preserva i promou el reconeixement de la personalitat política, lingüística, cultural i nacional de Catalunya o del conjunt de terres de parla catalana, els anomenats països Catalans.
Després d'anys de repressió, cap el 1833 neix un moviment cultural, anomenat Renaixença. El poble català comença a tenir un sentiment favorable a la recuperació de la llengua i de la cultura pròpia, entre altres.
El segle XIX, és un segle de prosperitat industrial a Espanya i especialment a Catalunya, Astúries i País Basc, ja que eren les ciutats més productives.
Des del punt de vista polític, el fenomen de la Renaixença va representar un impuls cap a la recuperació de la consciència nacional col·lectiva, el catalanisme.

Resistència; No ens queda més que la revolució pacífica.

 Hi ha certs drets humans que haurien de ser intocables perquè atempten directament contra la dignitat de les persones. Quina ment humana és capaç de tancar dos hospitals que funcionaven bé, per estalviar uns doblers, que tal vegada es podrien estalviar per una altra banda? La ment del govern actual ho és.

  Una de les coses que més m'estranya de tot això és veure gent que resta impassible davant desastres com aquests perquè no els afecta directament. Deu ser un tipus de persona que només pensa en el present, perquè en el futur ningú sap què li passarà, i que només pensa individualment. Evidentment, tots tenim una part d'individualisme i d'egoisme però, en els temps que estam vivint, s'ha de tenir molta de sang freda per no patir, encara que sigui un poquet, per les injustícies que s'estan fent. La inconsciència fa viure aquestes persones tranquil·lament, preocupant-se pel propi benestar, però haurien de pensar que potser algun dia necessitaran ajudes que no tendran, i elles mateixes n'hauran estat testimonis passius, com qui mira passar el temporal des del llit, per tant, corresponsables d'aquesta calamitat.

   Amb tot això em deman: Si aquest govern no pateix per les persones, com ha demostrat en reiterades ocasions, com volem que en respecti la seva cultura i la seva llengua? Això ja és impensable... Ens volen prendre el cos i l'ànima, ens volen prendre el que més estimam. Una educació pública de qualitat, la igualtat entre les persones,  l'ajuda als joves, l'ajuda a la gent gran, l'ajuda als malalts, la mort digna, la nostra llengua i la nostra cultura...No respecten el poble, per tant, no es respecten ells mateixos, ja que formen part del poble. És curiós veure com ataquen els valors que hem predicat a l'escola tota la vida. 

  De totes maneres, una part considerable d'aquest poble oprimit s'ha aixecat, i està cansat de veure com l'intenten trepitjar, i disposat a lluitar, a resistir. Vull alabar des d'aquí totes les persones que dediquen part del seu temps personal a combatre els diferentes fronts, i a més ho fan des de la pau i del respecte, demostrant els valors que defensen. No ens queda més que la revolució pacífica.

 1. Llegeix aquest text i fes un resum del que diu.
Aquest text parla de les injustícies que estam patint tots nosaltres a causa del govern actual. Fa una reflexió del que pensa que ens causarà a nosaltres i als que ho fan en un futur totes aquestes reformes i, sobre tot, vol fer veure que amb aquestes reformes que fan l'únic que están aconseguint es llevar-mos privilegis i sortir-ne guanyant ells, que a la llarga pot ser que a ells també els hi afecti i el que aclara finalment el text és que l'única solució que hi pot haver és una revolució pacífica.

  2. Quin és el seu tema principal?

Jo penso que el tema principal és la injustícia. Ja està clar que parla del govern actual, del que estam patint, etc. Però tot això resumit, penso que és una injustícia i per això penso que és el tema principal.

  3. Què en penses sobre el tancament d'un hospital com el Joan March? Exposa la teva opinió.
Dons no coneixia molt bé aquest hospital però, pel que tenc entés, m'han comentat que no hi havia cap problema amb aquest hospital i que és més, funcionava molt bé; per això, si encara ningú ha donat una raó ètica i realista de que aquest hospital havia d'ésser tancat pel seu mal funcionament o perquè era un dels menys visitats encara menys m'explico el seu tancament perquè tothom esteia molt content amb ell i no he sentit el contrari.
Com diu al text, penso que no haurien d'haver retallat RES en sanitat i menys en educació ja que es podria retallar d'altres bandes i segur que aniria molt millor i no privarien de privilegis a la gent que no té doblers per pagar-se un hospital privat i estava delutxe en un hospital públic.

Interrogants i desigs

Interrogants i desigs

Quant de temps haurem d'esperar

perquè es desvetllin els nostres somnis,

vestits d'una felicitat cobejada

i amarats d’una dolça relació casolana?

Quant de temps haurem d'esperar

per deixar de veure pensaments vexats,

... llibertats anihilades, indecències disfressades,

aviors ignorades i dignitats exterminades? 

Quant de temps haurem d'esperar

perquè ens deixin ser qui som,

i no haver de viure en un món inventat

pels que manen, amb el cor estressat?.

Quant de temps haurem d'esperar

per sentir la nostra terra lliure,

amb el rostoll sec i la fruita humida,

on es puguin recollir las llavors de la vida?.

Quant de temps hem d'esperar,

perquè no ens tornin a humiliar?

Antònia Lladonet

1. Comenta aquest poema. Explica amb les teves paraules el que diu.

Aquest poema parla de la situació que en tenim avui en dia al nostre país ja que en diuen que estam en una democràcia i gens s'hi pareix. No ens podem expressar com a nosaltres ens agradaria contra el que pensam que no es correcte, i a causa d'això, no podem complir els nostres somnis. No podem parlar, lluitar, expressar-mos, relacionar-mos, treballar, etc, com a nosaltres ens agradaria i la pregunta resumida que fa aquest poema és Quan acabarà tot això? 

''Els grans'' tenen la idea de que la terra és seva i fins que no se'n adonin de que terra és nostra, és a dir, de tots, això no acabarà.

2. Fes una anàlisi mètrica del poema (Número d'estrofes i versos, tipus de rima).

Aquest poema consta de 18 versos i  5 estrofes. I, la rima, és assonant.

 3. Opinió personal.

M'ha agradat molt aquest poema, de veres, és molt realista sense acabar de dir directament el que indirectament s'entén. :D!!!

Poesia i crisi

Anti-crisis

(Carlos Gargallo)

Que de la noche al aire sus suspiros

y que salga el sol de cada día.

Que no está la cosa para más sorpresas

de esas que hunden al mundo en la miseria.

Que hay que cambiar los pensamientos negativos,

apoyar el hombro sin requiebro

para salir de este embiste

donde estamos consumidos.

Que hay que abrir las ventanas

para alzar la voz y llegar bien lejos;

razones son suficientes

para matar a esta crisis

que el hombre mismo se ha inventado.

**

Dar la cara

(Carlos Gargallo)

Cuando todo esto desaparezca

y la luz vuelva a raudales.

Cuando suba el telón

con obra renovada

y reaparezca la ilusión

que quedó perdida,

entonces,

caminaré cogido de la mano

de un arco iris de mil colores.

No quedará penumbra

por los rincones de la casa,

ni lágrimas que ahora inundan

el corazón triste

de pena en el alma.

Salir corriendo

no ayuda,

mejor si acaso, dar la cara

1. Explica el contingut dels dos poemes. De què parlen? En quina persona estan escrits? Tracten un tema d'actualitat?
>Primer poema: El primer poema intenta fer-mos fer una reflexió per cambiar els pensaments que tenim avui en dia, és a dir, la societat a dia d'avui viu pensant en com passaràn el dia demà, la setmana que ve, inclús el mateix dia perquè no tenen suficient menjar per a tots o bé llum o bé altres coses; i , el que vol fer entendre es que no podem viure amb aquestes preocupacions dins la ment i que em de pensar de manera diferent, en positiu i intentar millorar però no des de la pena sinó des de l'alegria.
Segón poema: El segon poema diu el que farà l'autor que l'ha escrit quan ''la crisi desaparesqui''; més o menys és el que he explicat antes, la crisi la mos prenim com a una cosa que ens va plorar, estar trists, preocupats i ens fa amagar-mos, com diu el poema, és com una película que encara no ens creim que sigui vera. Per això, el que diu l'autor, és que quan totes aquestes procupacions i demés s'en vagin, podrà ser feliz.

>El primer poema està escrit en 3ª persona, i el segon en 1ª.

>Sí, tracten del tema de la crisi; i, avui en dia, és un dels temes més actuals en la nostra societat i és gaire bé del que més se'n parla.

2. Fes-ne un resum per estrofes de cada un d'ells.

Que de la noche al aire sus suspiros

y que salga el sol de cada día.

Que no está la cosa para más sorpresas

de esas que hunden al mundo en la miseria.

" Significa que no em de veure la part negre com la nit, sinó la part amb color i que dona vida com el sol perquè el que menys necessitam son més sorpreses. "

Que hay que cambiar los pensamientos negativos,

apoyar el hombro sin requiebro

para salir de este embiste

donde estamos consumidos.

" No veim més enllà del que està pasant i del que pot passar i el que em de veure és que hi ha sortida i més si nosaltres pensam positivament."

Que hay que abrir las ventanas

para alzar la voz y llegar bien lejos;

razones son suficientes

para matar a esta crisis

que el hombre mismo se ha inventado.

" És qüasi el que he dit antes, em de deixar de lamentar-mos i pensar positivament ja que la crisi és pitjor si ens hi enfonsam; posant-hi de la nostra part i estant alegres pot ser sigui millor de dur."

_____

Cuando todo esto desaparezca

y la luz vuelva a raudales.

Cuando suba el telón

con obra renovada

y reaparezca la ilusión

que quedó perdida,

entonces,

caminaré cogido de la mano

de un arco iris de mil colores.

" Vol dir que quan aquesta película s'acabi, ell podrà ser feliç, perquè mentre duri no veu la llum, no te ilusió i es sent tot sol."

No quedará penumbra

por los rincones de la casa,

ni lágrimas que ahora inundan

el corazón triste

de pena en el alma.

"Quan tot això passi, res del que ara fa, seguirá. Cambiarà totalment i deixarà les llagrimes i penes enrrera."

Salir corriendo

no ayuda,

mejor si acaso, dar la cara

" Em de donar la cara als problemes perqué si els esquivam, és fan molt més grossos i moltes vegades, després, no en sabem sortir. "

3. Són positius o negatius? Per què?
Penso que són una mescla entre lo positiu i lo negatiu ja que explica com es la situació i els sentiments que es senten per la crisi però alhora expliquen que no em de perdre l'esperança i pensar en positiu i et fan reflexionar perquè deixem el negatiu enrrera.

Dia perfecte.

El meu dia perfecte consistiria en estar amb tots els meus, fent el que més m'agrada; i aquest dia, va ocurrir dia 5 de Maig.
El meu germà gran, en Jordi, va venir a visitar-nos a la meva família i jo després de molts de mesos sense vore'l, per sorpresa.
Ell es cuiner a Londres i a casa meva, encara que la professió que més hi abunda sigui la de mestra/e, tots, i dic amb rotunditat TOTS, ens encanta cuinar.
Dic que va ser el meu dia perfecte perque ens vam passar tot el dia cuinant, tots junts i difrutant moltíssim. Preparàrem postres, el dinar, el berenar i el sopar.
Cada un de nosaltres aportava idees i no hi va haver cap discusió.
Sona estrany que m'emocioni tant una ''tonteria'' com aquesta però es que a la meva família hi ha molts pocs moments on poguem estar tots junts i algres.
Som moltíssims i cadasqun de nosaltres es podria dir que té ''la seva vida'' i per jo és importantíssim estar en tots ells.
Bé, al que anam; Pel dematí, quan ens vam aixecar vam preparar el berenar fen't un chocolata a la taça amb ensaïmadeta jeje.
Després, per a l'hora de dinar, vam preparar un rostit de solomillo amb tres salses diferents; cada un de nosaltres en va aportar una i vam poder tastar de tots.
L'horabaixa, el meu germà Jordi va preparar uns crepes amb més chocolata i per acompanyar, nata montada; qüasi no em vam menjar perquè esteim plens del dinar, però es que a ell l'hi encanta menjar! Aunque sigui menjar per menjar, l'hi enamora!
I, a l'hora de sopar, després de totes les grans menjades que vam fer, varem prepar una ensalada tíbia i per acompanyar uns ous estrellats amb una salsa també feta del meu germà.

No pareix que hagi de ser un dia molt perfecte el passar-s'ho dins una cuina però amb la millor companyia i bona cara, tot es perfecte!

Els professors perdran la paga d’antiguitat i els metges, complements

El Govern espanyol informa Brussel·les de la rebaixa d’ajuts a nens i gent gran

Menys ajuts per a l’accés a l’habitatge dels joves, els llibres de text i les llars d’avis

Les retallades en educació, sanitat i serveis socials continuaran. Així ho ha comunicat el Govern espanyol a la Comissió Europea amb tota mena de detalls. A banda d’explicar amb precisió les darreres retallades aprovades, que, segons el Govern espanyol, ascendiran a 11.000 milions (ha elevat la reducció del pressupost d’educació en 4.000 milions per comptes dels 3.000 inicials), l’executiu ha avançat noves rebaixes proposades per les comunitats autòno
ANA JIMÉNEZ / ARXIU El personal sanitari veurà reduïda les nòmines quan s’eliminin complementsEntre les mesures proposades hi destaquen les que van dirigides als funcionaris: eliminació de la paga d’antiguitat dels professors, reducció dels temps de descans addicionals dels professionals sanitaris, eliminació dels complements salarials per complements per tardes fixes en atenció primària i disminució de les baixes. A això s’hi afegeix que el pla d’absentisme laboral en la funció pública se centrarà especialment en els professors, tant d’educació obligatòria com de batxillerat, formació professional i universitats (control exhaustiu de les baixes). D’aquesta manera, es possibilita al màxim la contractació d’interins, que quedaran reduïts a la mínima expressió en el conjunt del professorat. El reial decret de mesures urgents per reduir la despesa educativa, aprovada el 20 d’abril passat, assenyala que no es cobririen les baixes laborals amb professors externs els primers deu dies lectius. 

Però el Govern espanyol no només fa èmfasi en els funcionaris. Les comunitats plantejaran en la propera reunió del Consell de Política Fiscal (amb el beneplàcit del Govern espanyol) el tancament parcial d’hospitals (ahir mateix, el Govern balear va anunciar el tancament de dos centres sanitaris). I va més enllà: “Mereixen ser destacats els plans de col·laboració público-privada en la gestió de serveis sanitaris, per permetre guanys de gestió i progressar en la seva eficiència organitzativa”, informa el Govern espanyol. La Generalitat valenciana va anunciar la setmana passada la privatització de la gestió dels centres de salut. 

En educació, les comunitats han proposat al Govern del PP, i així ho comunica l’executiu a Brussel·les, l’eliminació d’activitats extraescolars, dels desdoblaments d’unitats en centres educatius docents i la supressió de programes i aules de convivència, projectades per a l’adaptació dels estudiants estrangers. També es preveu la reducció del nombre i del volum de subvencions públiques en llibres de text.
En matèria de serveis socials, exactament el mateix: adéu a determinats ajuts i els que sobrevisquin de la selecció veuran reduïda la quantia. Així, recullen “retallades selectives en determinades prestacions socials, com ara l’accés dels joves a l’habitatge”. Les comunitats també proposen de rebaixar les quantitats destinades a la infantesa i als centres de majors. 

El Pla d’estabilitat s’esforça a explicar les mesures que fins ara ha adoptat l’executiu, sobretot en matèria sanitària, en què preveu un estalvi de 7.200 milions d’euros. El Govern espanyol sí que dóna detalls de les mesures referides a la despesa farmacèutica, amb la incorporació en el sistema de copagament de la població pensionista. De fet, justifica en part aquesta decisió en el fet que un terç del que gastaven els pensionistes en medicaments era perquè compraven la medicació als familiars. mes, la majoria de les quals als sectors que formen l’estat de benestar.


-Ja sabia alguna cosa de les que explica aquest text, però ara que me n'he enterat de moltes més coses, encara no me'n puc avenir... Fins on arribarà aquesta locura? Com pot ser que ens privin de tots el privilegis que ens han costat tant aconseguir?
Sincerament, no em pareix una mesura adequada per a l'estalvi retallar en la sanidad i en la educació que són les dues parts principals en la nostra vida i és més, les mes necessàries.
Em pareix patetic que llevin les ajudes als joves que tenen la voluntat i les ganes de fer alguna cosa amb les seves vides; em pareix patetic que llevin les ajudes a tots aquells pobres nins que a casa seva no tenen gairebé dobers ni per menjar i encara ara els i llevin l'opció d'estudiar perquè llevant les ajudes dels llibres, hi haurà molts de nens i nenes que no podràn estudiar. També em pareix patetic el retall que faran a les farmacèutiques per les persones majors, fins a on arribarem? Què és això de que és per als familiars? En el meu cas, la meva padrina necessita 3 capses de ''paracetamol'' a la setmana per el mal de cap que l'hi ocasiona la seva enfermetat, i ara, només n'hi donen 1. Què ha de fer? Patir mal només perquè sospiten que els medicaments són per als familiars? Com jo penso segur que hi pensa molta gent i es que haurien de retallar en coses més inútils e innecessàries que hi ha havui en dia i no en el ben estar de les persones perquè es formin o bé, puguin viure d'una manera digna.
Això es una democràcia falsa, un retrocés en l'història Espanyola que tant ens ha costat i sobre tot, una presa de pel per a tots els ciutadans que en patim les conceqüències mentres que un grup de ganduls viuen com a senyors a costa nostra.