23 d'abril Sant Jordi.

Cançó del cavaller Sant Jordi

(Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut)

Damunt el cel veig un drac

brodat de foc,

un drac que guarda una jove

en estrany lloc.

Sos cabells creixen i creixen

per dins l'espai.

El drac no la deixa viure,

ni ara ni mai.

La jove porta un vestit

color de nard;

sobre la tela, pintades,

tres flors de card.

A la punta dels cabells

llenques de lluna

resplendeixen dins la nit

una per una.

Ben de pressa que la cerca

dins la gran vall

un jovençà valerós

en un cavall.

Travessa els llargs sementers,

la nit fa por,

una por fonda que crema

l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller,

alerta al drac,

que s'amaga rere els núvols

ran d'aquest llac.

-No temeu, estelets, no,

no temeu ara,

que jo no tenc gens de por,

vull dar la cara.

El drac enfurit bramula,

treu foc pel nas,

cent llamps forcats resplendeixen

sota el seu pas.



-Cavaller, cavalleret,

ai, si t'aplega,

ja pots fer valent l'escut,

que el drac ofega!

-No temeu, que dins les mans

tenc una daga.

Ran d'aquest tall esmolat,

la mort s'hi amaga.

-Cavaller, cavalleret,

vés-te'n a casa.

-A casa, no hi vull anar

sense la dama.

A casa, no m'hi envieu,

que ella em reclama.

El cavaller, tan ardit,

entrà en batalla,

-el drac treia pels queixals

foc i metralla.

Res no atura aquell guerrer.

Les espasades

sobre el coll de l'enemic

cauen fiblades.

I el firmament s'omple de sang,

roja és la nit;

roses enceses que esclaten

talment un crit.

Sobre la fosca dels parpres

el drac és mort.

Quan repiquin les campanes

que toquin fort.

Que repiquin nit i dia

que és bon treball.

Pels sementers de la fosca

corre el cavall.


Aquesta cançó conta la història del cavaller que va salvar a la bella dama del drac. El drac tenia en les seves mans a la dama i tot el poble estava aterrat per ell, l'hi tenien molt de respecte i ningú es volia enfrontar a ell; s'estimaven més que la dama morís a jugar-se la vida per ella. 
Un bon dia un cavaller es llançà en el seu rescat. Tot el poble l'hi advertia del perill que tenia fer-ho i ningú comprenia com podia tenir tal valentia, ningú so podia creure.
Va pujar a la muntanya on es trobava el drac amb al dama, i quan es va trobar amb ella cara a cara, encara ho va tenir més clar! Es va enamorar i se'n va donar compte de que li costés el que li costés l'havia de salvar i l'havia de fer seva per molt de temps.
El cavaller va matar al drac i per tot allà on el drac va derramar la sang, cresqueren roses vermelles i precioses.
La dama, no va dubtar ni un segon en anar-se'n amb el cavaller ja que aquest tenia una bellesa desllustrant. 
Ella era la filla del rei del poble i aquest, l'hi va estar eternament agraït al cavaller i com a recompensa li donar la ma de la seva filla i va acceptar que es casessin i visquessin feliços. 

La rialla que rodola

Una rialla contagiosa
inesgotable,
amb força.

Una rialla adolescent,
sempre present,
a totes hores.

Guaita la vida en dues rodes,
amb un brum-brum
que tot se li en fum.

I és que és feliç,
ho demostra.
I és que és un panxa contenta,
tant se li en dóna.

La seva alegria
el caracteritza.
I ajuda als demés
A  a somriure.

Aquest poema sense cap dubte és per en Nadalet!! jeje perquè ell sempre està content i encara que en algun moment no hi estigui, sempre riu! A tot l'hi cerca la part positiva i de tot en fa una rialla... és l'alegria en persona! Encara que en molts de moments hauria de posar-se serio i segueix amb les rialles, però bé...
Una altra cosa que m'ha fet saber que era el seu poema és: Guaita la vida amb dues rodes, amb un brum-brum perquè l'hi encanten les motos i tot el relacionat amb elles.Ell en te una i sempre xerra d'ella i la te com si fos la seva filla de bé que la cuida; l'hi encanta fer voltes amb ella i mirar les motos per televisió, etc.
 Amb poques paraules l'has descrit de la millor manera que ho podies fer.

Graffitis de l'ànima.

Dibuixava un petó,
també una abraçada,
en un mur blanc i alt,
eren graffitis de l’ànima,
que amagava als altres,
per només mostrar
fermesa i seguretat,
decisió i voluntat.

Potser pensava que
la sensibilitat
la feia feble.
Però els que la coneixien
endevinaven el seu interior tendre.

Amb els seus cabells llargs i negres,
caminava pacient, atenta i preparada
per ajudar a tots els que s’estimava,
per arribar a totes les fites somniades.

Detallista i generosa,
era sempre corresposta,
parant les seves mans nues
per rebre totes les estimes.

**

Aquest poema crec ben cert que és el meu i si no ho és m'hi sento identificadísima. Sempre he tingut una cora-ça que no m'ha deixat expressar el que volia dir o fer en alguns moments i sempre m'he protegit de la gent que jo pensava que em podia fer mal i m'he recolzat en altres que pensava que m'estimaven i volien el millor per jo i al llarg del temps me n'he adonat de que no és així, que era tot el contrari.No m'agrada mostrar els meus sentiments davant la gent encara que siguin de confiança, m'ho guardo tot per a mi i això m'ha fet esclatar més d'una vegada. 
Intent ajudar a tota aquella gent que és important per a mi i a canvi sempre esper rebre el mateix perquè del contrari em sap molt de greu i penso que com que això m'ha passat moltes vegades (donar sense rebre), crec, que és per això la cora-ça que tenc però ho estic intentant arreglar i se que ho aconseguiré perquè no te res de dolent ser tu mateix i dir el que realment vols sense por i el que em fa més ràbia és que és una de les coses que no he aprés fins fa molt poc.

Lentitud veloç

Podria ser un llampec,
ràpid com el foc,
ràpid com el vent.

M’accelero poc a poc,
Em desaccelero de cop,
I és que sóc una contradicció
de la velocitat en acció.

Porto tatuada la il·lusió
sota el meu cor tendre,
mentre les meves sabates
s’arrosseguen lentament pel terra.

I és que el negre no és negre.
Ni el blanc no és blanc.
Sóc una combinació
de tots dos colors,
purs i barrejats,
sempre alternats.

1. Aquest poema penso que va dedicat a en Xisco perquè ell és un nin que la primera impressió que et dona és que és un nen molt tranquil i a vegades es vera que és molt despistat però quan el coneixes bé i si t'agafa confiança és un nin molt alegre i quan es troba agust treu tota l'energia i, sincerament, no hi qui l'aturi!.. Però es vera que te moltes pujades i baixades en les seves emocions que és el que entenc quan dius: m'accelero poc a poc i em desaccelero de cop perquè pot a vegades està molt content i xerra bastant i de sobte no el tornes a sentir fins al cap d'una bona estona.
M'ha costat endevinar qui era la persona en aquest cas però crec ben cert que és en Xisco perquè s'hi pareix bastant la seva personalitat amb el poema que has fet encara que també se l'hi podria atribuir aquest poema a un o dos més que jo me se de la classe jeje...

2. El títol de ''Lentitud Veloç'' jo l'he interpretat com a que la personalitat que te es la de una persona molt tranquil·la i que fa les coses lentament però a la vegada ho fa tot molt ràpid i els seus gestes i maneres també ho són. És una mescla entre lo enèrgic i lo cansat... Com el dia i la nit tot en un!

Ja hem tornat de les vacances!

L'experiència que hem viscut amb na Carolina penso que per la majoria de nosaltres ha estat molt bona. No ens ha donat temps a avorrir-nos de cap de les maneres, des del principi, cada un de nosaltres li vam dir els temes dels que volíem que tractessin una sèrie de poemes que se'ns va oferir a fer i així va ser. Ha endevinat cada una de les paraules que nosaltres volíem llegir, ens ha reflectit a cada un de nosaltres en cada paraula que ens ha dedicat i veure com penjava poemes a ''Sota el mateix estel'' per nosaltres era una intriga perquè no ens posava el nom de la persona a la qual anava dedicat sinó que nosaltres, a mesura que l'anàvem llegint l'havíem d'esbrinar i això era el més divertit.
Crec que a cap de nosaltres mai se'ns hagués passat pel cap llegir poesia, fer-ne o inclús entendre-la, però a dia d'avui, almenys amb aquest aspecte jo penso que em crescut molt o almenys personalment, perquè ja no només llegeixes! A l'hora ens ha ensenyat a entendre moltes paraules que no coneixíem i sobretot a veure més enllà de les paraules, ens ha ensenyat a tenir imaginació, a saber-nos expressar i el més important per jo és que: ens ha ensenyat a entendre; perquè, no només ens ha fet poemes per nosaltres, em estat treballant amb texts que ella ha escrit, analitzant poemes seus i sincerament, parla de tot, i el que és millor és que parla de temes actuals, del que passa avui en dia i dels problemes que patim tots.Tant pot parlar de política, com del maltracte, com de l'educació, com de la convivència, com del respecte com del que sigui! Penso que antes teniem la poesia com a quatre versos que rimaven i que parlaven metafòricament però en realitat no es així, em aprés una altra manera de poesia que ens agrada i ens arriba perquè la sentim i l'entenem ja que la seva manera d'expressar-se és molt fàcil d'entendre perquè és clara i ''va al gra'' . En resum, que ens ha ensenyat la millor cara que pot tenir la poesia!