Feina per avui, dilluns 31 d'octubre del 2011

1. Explica el poema sobre les castanyes que tens aquí dalt.

El poema explica el què faran en anar a cercar les castanyes. Diu que hi aniran al matí a cercar-les i que han de tenir la pell punxuda però s'ha d'anar amb compte de no fer-se mal als dits; finalment, diu que tornaran a casa amb els cistells ben plens i estaran ben contents.

2. T'agraden les castanyes? Torrades o sense torrar? Inventa't una recepta de cuina que es pugui acompanyar de castanyes.

No m'agraden gens. Ni torrades ni sense torrar.
½ quilo de costella de porc
½ quilo de salsitxes
½ quilo de carn picada
½ quilo de castanyes seques
1 ceba
2 tomàquets madurs
2 grans d’all
un brot de julivert
una llesca de pa sec
farina, una mica de llet

Posarem les castanyes en remull tota la nit amb aigua freda, les rentarem i les posarem a coure a foc baix amb una cassola tapada almenys dues hores.
En una cassola fregirem el costella i les salsitxes, ho reservarem i amb el mateix oli farem el sofregit, tallant la ceba molt petita. Quan quedi rossa hi afegirem els tomàquets ratllats fins que quedi ben confitat, hi afegirem el costella, les salsitxes, un got d’aigua, ho salem i ho deixarem coure deu minuts més.
Posarem la llesca de pa a estovar amb la llet, picarem els dos grans d’all i el julivert al morter. Escorrerem el pa i també ho picarem, fins que quedi lligat. Ho afegirem a la carn picada amb un pols de sal i un pols de pebre, ho barrejarem i fem unes mandonguilles que enfarinarem i fregirem. Les afegirem a la cassola amb el costella i les salsitxes i també i afegirem les castanyes ho provarem de sal, i si cal hi afegim una mica més d’aigua i ho deixem coure de 15 a 20 minuts més. Els ingredients de aquet plat a pagès feien servir el porc confitat de la matança que es guardava amb greix per la temporada .

3. Descriu la biblioteca.

La biblioteca de l'institut està bastant ben equipada. Té la forma rectangular. A l'entrada hi ha una taula amb un ordenador on si seu el mestre o la mestra que estigui de guàrdia o fent-hi classe.  Totes les parets, menys la que té finestres, tenen prestatges on hi ha molts de llibres! Diccionaris, enciclopèdies, llibres de consulta, llibres per llegir de tota classe, etc.
En mig de la biblioteca hi ha una fila de taules i cadires per si s'hi ha de fer alguna classe o simplement, per al temps del pati, que els nins hi puguin estudiar, fer els deures o llegir si els hi fa ganes.
A la part on hi ha les finestres hi ha sis ordinadors aproximadament i es poden emprar per consultes o per als nins que hi facin classe. 

Los textos argumentativos: Los jóvenes y el cine.

             Hoy en día cada viernes estrenan  películas nuevas en el cine y no sólo dos, tres películas... si no varias.

             El cine influye mucho en las personas porque desde siempre a sido como ''un modelo a seguir''; por ejemplo, hace muchos años, cuando salia alguien fumando en alguna película era lo más. Uno de los motivos que hizo que la gente fumara fue el cine porqué se sentían mas guays y chulos haciéndolo. 

             Además, no solo eso, si no que, en el cine, muchas veces aparecen actores que para nosotros son nuestro modelo a seguir y depende de lo que hagan muchas veces nosotros lo repetimos en la vida real, es como un espejo en el que nos reflejamos. 

             Por otra parte están las ciudades, paisajes, etc. ¿Cuántas veces has visto una película que ha sido grabada en alguna ciudad en concreto y después has querido visitarla por ''lo bonita'' que es en la película? A mi, personalmente, me ha pasado. 

             Pero no todo es negativo, el cine, en el caso de los jóvenes es también una optativa para reunirse todos juntos y compartir un momento, la cual cosa es genial porqué se utiliza poco ya a día de hoy esta manera de pasárselo bien.

             Se dice que hoy en día los jóvenes solo piensan en salir de fiesta y gastar pero, hay muchos que en vez de salir prefieren ir al cine y es mucho más económico y tranquilo que lo otro.

Benedetti

Responde las siguientes preguntas sobre el mismo:

1.Número de estrofas y de versos. Tipo de rima.

Estrofas:

Versos: 6

Tipo de rima: Consonante.

2. Explica lo que nos cuenta.

Explica que la persona que lo escribe está soñando en estos momentos y le da miedo despertarse y encontrarse con esta vida tan dura.

3.Resume el contenido en una palabra.

Triste

4.¿Qué dirías, es un poema positivo o negativo? ¿Por qué?

Es un poema negativo porqué da la sensación de que no le gusta ''la vida'' que hay hoy en día y que esta mal y triste por ello. Que intenta llevarlo de la mayor manera posible pero que no le es fácil, no le gusta. Prefiere estar soñando que vivir la realidad.

5. ¿Qué tema filosófico trata?

Trata sobre el sueño y la vida. Se va a dormir débil y sueña que es fuerte pero sabe que en la vida real no lo es. Soñar es la única manera de mantenerse ''bien''.

6. Busca información sobre su autor.

Mario Benedetti, fue un escritor y poeta uruguayo. Nació el 14 de setiembre de 1920 en Paso de los Toros, Uruguay. Sus padres eran Brenno Benedetti y Matilde Farrugia.

Vivió en Paso de los Toros con su familia durante los primeros dos años de su vida, para después trasladarse con ellos a Tacuarembó por asuntos de negocios.

El año 1928 inició sus estudios primarios en la escuela Alemán de Montevideo, donde acabó el año 1933.

Sus estudios secundarios los realizó de manera incompleta el año 1935, en Liceo Miranda, para continuar de manera libre, por problemas económicos.

El año 1945 se integró en el quipo de redacción del seminario Marcha, donde permaneció hasta el 1974.

Vuelve a Uruguay en marzo del 1993, iniciando el autodenominado periodo de desexilio, motivo de muchas de sus obras.

En el año 1985, Joan Manuel Serrat graba el disco: El sur también existe, sobre poemas de Benedetti, contando con su colaboración personal.

I finalmente, el día 17 de mayo de 2009, Benedetti murió en su casa de Montevideo a los 88 años de edad.

7. Opinión personal.

Al principio no entendía muy bien el poema pero después de leer la biografía de Benedetti y de leer algunos poemas más he llegado a la conclusión de que era bastante ''bueno'' en esto y ha echo grandes trabajos.

Nunca había oído hablar de él pero parece que es bastante famoso. Me gusta hacer trabajos como éste y aprender sobre gente como él.

Imatges Espectaculars, enriqueix el teu blog.

I per acabar, aquí estic jo a la Serra de Tramuntana. Em vaig pujar al lloc més alt que vaig trobar i em vaig passar hores allà... és fantàstic de veres... la sensació de aïllament que et provoca i el silenci que hi ha... no hi ha paraules per descriure-ho!!!

A principis d'aquest estiu vaig anar de viatge a França, París, amb la meva mare i les meves germanes petites. Va ser un viatge de ''nines'' on vaig disfrutar molt i on vaig conèixer llocs nous i clar està, la ciutat de París!

És fantàstic veure com es pon el Sol a Mallorca amb aquestes platges que tenim.
En el meu cas, si m'agrada veure com es pon a les platges però, des de casa meva també es veu perfectament i m'encanta seure'm a mirar com es pon i més si es tota sola perquè és un moment en el que em relaxo molt i penso amb moltes coses...



Les cascades d'Orient, són precioses... Estan a Mallorca hi si els e veus quan ha plogut, és a dir, ''en plena acció'' és una passada ja que no hi ha moltes coses similars a la nostra illa.

El paisatge que es veu és Andorra en ple hivern. He vist la neu però, a Mallorca, així que mai he pogut disfrutar de la quantitat de neu suficient per poder fer-hi les típiques activitats i la veritat és que m'encantaria!

Aquí tenim es Calo des Moro, és una petita cala situada als Llombards (Mallorca). 

És una cala preciosa amb una aigua cristallina i d'un color turquesa preciós com es pot observar a la imatge. 

A l'estiu m'encanta anar-hi encara que, com que es molt petita, s'omple-ix molt ràpid de gent i hi ha a vegades que no tens lloc per estar.

                                                

La Serra de Tramuntana, quan està nevada, tots els paisatges són preciosos. M'encanta anar-hi quan hi està nevant de ple i estar allà. Acampar-hi també m'encanta, penso que es la zona de Mallorca on et pots aïllar de manera absoluta i evadir del renou. Es fantàstic.


                                           

Aquesta imatge es de Deià, un poble de Mallorca que està a la Serra de Tramuntana. M'encanta aquest poble, és molt guapo encara que sigui petit; I, casualment, es diu, que és el poble ''dels pintors'' i a jo m'agrada molt dibuixar i pintar.


                                         

Això és Alemanya. No hi he anat mai però és on viu el meu pare i com que el veig molt poc m'agrada mirar coses com aquestes per recordar-lo.

Aquesta imatge és de Londres, la vaig fer l'any passat quan vaig anar a veure al meu germà. Està feta a un parc on hi havia molts d'esquirols i cignes. Vàrem berenar allà i m'ho vaig passar molt bé; el meu germà encara és a Londres i l'enyor molt, per això té bastant de significat per jo aquesta imatge.

Feina per avui dilluns, 24 d'Octubre de 2011.

RESUM i OPINIÓ PERSONAL


              El text de la meva companya parla de l'Esclerosis múltiple. En el seu cas ella ho ha viscut en primera persona perquè la seva mare ho pateix.
              Ens explica com és l'enfermetat i com està la seva mare. No ho recoman per a ningú perquè se que és molt dur, és una enfermetat que et va ''destruïnt" poc a poc i, sense estarne'n afectats físicament, els del teu voltant ho sofreixen igual que la persona que ho pateix i més en aquest cas que són mare i filla.
               A ningú li agrada tenir enfermetats, ni posar-se malalt, ni patir cap malaltia, però a n'aquesta vida, per desgràcia això són coses que no es poden evitar. L'únic que pots fer es afrontar-ho de la millor manera possible com fan elles i lluitar per recuperarte... I perquè no, aconseguir-ho; tampoc hi ha res impossible.




10 VERBS EN FORMA PERSONAL: Estar, Caminar, Dutxar-la, Donar, Anant, Arribar, Cridar, Ser, Posar, Posen.
10 NOMS:  Germana, Mare, Feina, Llit, Veritat, Metges, Hospital, Padrins, Associació, Injeccions.
10 ADJECTIUS: Petita, Dur, Degenerativa, Contenta
10 ADVERBIS: Poc, Molt, Tot, Més, Manco, Dins, Sempre
10 PREPOSICIONS: A, De, Al, Dels


DIVIDEIX EL TEXT EN:

Introducció: ''Fa tretze anys..'' fins a '' deia que això no era veritat''
Desenvolupament: ''Va seguir anant de metges'' fins a ''cridar a l'associació''
Desenllaç: ''Al principi de ser diagnosticada'' fins a ''i ha millorat''

Por

Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Que tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida... 

           El text anterior parla en primera persona. L'escriu un home on expressa els seus sentiments després de que la seva parella l'hagi abandonat.
           Explica com es sent i com es va sentir el dia que ella el va deixar i, ara, ella torna i li diu que encara l'estima però ell ho ha passat tan malament que no vol sabre res d'ella i li demana que s'envagi, que no l'hi insistesqui i que l'oblidi ràpidament perquè fins hi tot ell dubta de que no vulgui estar amb ella però ell sap que es el millor. 

¿Dónde podemos encontrar la poesía?: Conclusiones, de Luis Caissés

Conclusiones 

(Luis Caissés Sánchez)

La Poesía

no sólo está en el crepúsculo,

la rosa,

el mar,

la lluvia,

la pobrecita página en blanco.
 Está también en ti, amor,

aún cuando lo ignores,

dudes de lo que digo,

estés contra ella,
 la niegues. 

A) Dónde está la poesía?

La poesía está en cualquier cosa, lugar, etc... Sólo tienes que sentirla, como el amor.

B) Dónde la podemos encontrar?

En el crepúsculo, en una rosa, en el mar, en una página en blanco y en el amor.

C) Se tiene que remover mucho por el mundo para descubrirla?

No, simplemente, enamorandose podemos descubrirla.

D) Todo el mundo la puede descubrir?

Yo pienso que todo aquel que tenga sentimientos y un poco de imaginación puede descubrirla.

E) Qué te llama la atención de la forma de este poema? Recuerda que siempre tienes que justificar tus respuestas.

Me llama la atención que, este poema va dirigido al amor.

Feina per avui dilluns, 17 d'cotubre de 2011

                                           

            Dia 15 d'octubre es va celebrar la manifestació internacional convocada per Democràcia Real Ya, DRY i moviments 15-M.

           El 15 d'octubre ciutadans i ciutadanes de tot el món sortiren al carrer per mostrar la seva indignació per la pèrdua dels nostres drets a mans de l'aliança entre els poders financers i la classe política.

                                       

           Havíem pensat quantes vegades tendírem l'oportunitat de viure en primera persona un moment històric, per a participar activament en la construcció d'una societat millor, mes justa amb milers i milers de persones d'arreu el món, que pensen que la democràcia real ha de ser una realitat i no un utopia! Per això, es feu la manifestació al Parc de la Mar, Dissabte 15 d'Octubre, a les 19 hores.

--------------------------------------------

              La meva cançó preferida, és aquesta, d'Aldeanos, Fue un placer.

              No només tinc aquesta cançó preferida, sinó totes les d'aquest grup de música perquè em sento identificada amb la majoria de les lletres de les cançons que ells mateixos composen i, sovint, empren els ritmes d'altres cançons conegudes i en canvien la lletra.

              Penso que són molt originals i que ho fan molt bé; a més, és l'estil de música que a jo m'encanta, el Rap.

Seguim fent activitats

ENQUESTA SOBRE LA PENA DE MORT

-N'estàs a favor o en contra de la pena de mort?

-Penses que, en el nostre país, és un error o és millor que no hi hagi aquesta mesura?

-Si tu haguessis de ser el que sacrifica al comdemnat, estaries preparat per llevarli la vida a algú?

-Conèixes cualque cas en que hagin practicat aquesta mesura?

-Què en penses de qué hi hagi països on sigui legal i altres on no, es just?

-Comprens a n'aquella gent que diu: ''Si comdemnes a algú a la pena de mort, estàs comdemnant a la familia i amics d'aquesta persona"? 

-Que et pareixeria si envers de haver-hi pena de mort hi hagués cadena perpètua?

-No et pareix que si una persona li fa una injustícia a una altra (com per exemple, matarla), que es mereix el mateix càstig?

ELS CUCORBA

             Cucorba, és un grup mallorquí dedicat a l'animació infantil fundat a Muaro el 1977.

             L'integren Francesc Aguiló Serra, Jeroni Cerdó Cladera, Gabriel Gamundí Ramis i, des del disc Mamballetetes, Gemma Palà.

             Actuen vestits de pallassos i el seu repertori es basa en cançons populars d'arreu dels Països Catalans i amb temes de creació pròpia.

             Caracteritzen els espectacles de Cucorba l'acció i el dinamisme; la força de les paraules i l'enginy per combinarles; l'esforç generós per despertar la curiositat del nin i relacionar-lo amb el món que l'envolta; la recerca de la participació i la recuperació de formes antigues de comicitat, de l'humor fresc fet d'ironies subtils i de paròdies grotesques, dels materials que conformen allò que anomenam cultura popular; embarbussaments, endevinalles, vells refranys i jocs infantils, contes i rondalles, cançons i tonades, el sentit ancestral de la festa... en un intent de familiaritzar els infants amb la tradició cultural del nostre país.

QUE HAURIES DE FER EN EL TEU DIA A DIA ESCOLAR PER MILLORAR LA TEVA ACTITUD I RENDIMENT

              Penso que hauria de tenir "tècniques d'estudi" molt millors de les que tenc ja que a l'hora d'estodiar, no en sé.

              Fer els deures diaris i dur constància a la classe em va molt bé, és més, m'agrada.

            Si tenc un exàmen, d'alguna matèria que sigui més pràctica que teoria sé que l'aprovaré fàcil però a l'hora d'estodiar teoria se'm fa molt díficil, quasi impossible; cada vegada que a classe fassem alguna cosa sé que a casa he de repassar-ho i no ho faig; això seria una de les coses que hauria de millorar.

L'AMISTAT.

            L'amsistat per jo, significa tenir una persona a la que li pots contar cualsevol cosa sense cap problema i significa que cuan et sents sol, tens un problema o simplement vols compartir una alegria, aquella persona estarà al teu costat.
            En el meu cas, em basta i sobra una mà per contar els amics que tenc.
            Jo consider que només soc amiga de una persona ja que, només d'aquella persona no contaria mai cap secret i pasi el que li pasi estaré i vull estar al seu costat; dels altres ''amics'' simplement som: coneguda, ja que penso que no podria ocultar algunes coses de les que em conten i pequè simplement, no em considero una bona amiga seva.
            Per altra banda si que penso que tenc la millor amiga que hi pugui haver ja que sempre que li he contat alguna cosa mai ho ha dit, desde que la conec (fa 8 anys) mai, ni una sola vegada ens em barellat; sempre que he tengut un problema m'ha ajudat i perquè cuan e tengut una bona notícia per compartir, aquesta persona a estat amb la primera que he pensat en contar-li.

Octubre poètic amb Joana Raspall: homenatge dels nins i nines

                                                   
       






            És una escriptora i bibliotecària catalana. Es llicencià en biblioteconomia i el 1932 des de la revista Claror inicià una campanya demanant una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat, ciutat on resideix des d'aleshores.
            Allí la porten a l'escola municipal. La mare, d'origen francés, l'envia als onze anys a Perpinyà, per aprendre francès i rebre una bona educació. A França només hi està un any, ja que el seu pare mor l'any següent i ella ja no torna a marxar més de Catalunya.
            De nou a Sant Feliu, cursa els estudis de compabilitat i als catorze anys comença la seva activitat literària i catalanista. Des de la revista Claror de Sant Feliu, ella i altres joves inicien una campanya per demanar una biblioteca infantil per al municipi. Fan arribar la seva petició a Jordi Rubió, director de la Biblioteca de Catalunya, que en conèixer Joana Raspall l'anima perquè faci els estudis de bibliotecària. Es prepara a fons les proves i accedeix a l'Escola de Bibliotecàries, on té de professors grans figures de la cultura catalana, com Carles Riba.
            La seva passió per la poesia, que cultiva des de fa molts anys, es dóna a conèixer a través del vessant de la poesia infantil; el primer llibre apareix el 1981, però és sobretot a finals dels anys noranta quan comença a publicar de manera regular un seguit de reculls poètics pensats per als més menuts. Ella mateixa explica que aquesta producció respon a la necessitat d'oferir al públic infantil català l'accés a la poesia, ja que si bé hi havia alguns poemes per a nens, l'oferta era malauradament molt poc extensa.

* * * * *

Al lector de poemes

(Joana Raspall)

Llegeix a poc a poc.
El vers té pes i ales;
endinsa al fons del cor
i forja les sagetes
que vencen temps i espai.
Respira a poc a poc
l’embruix de les paraules,
i fes-te’n un tresor
de ritme i harmonia
que ja no et prendran mai.

            Ens explica que el vers és una cosa molt maca i amb sentiment i que si l'enténs i amés, n'aprens alguna cosa pot ser molt positiu per a atu i sempre mai se t'oblidarà; com una lecció.

La Pena De Mort.

             La pena de mort es l'execució d'un presoner per un delicte o un crim.

            Aquest càstig es remunta als principis de la història escrita. La pena de mort ha estat part dels sistemes judicials des del principi de l'existència d'aquests mateixos; ja que generalment el càstigs comunitaris incloïen càstig corporal, repudi, exili i execució. 

           En la Constitució espanyola, el dret a la vida és un valor superior de l'ordenament jurídic; no només prohibeix la pena de mort com a càstig legal, sinó també les penes legals o tractes inhumans o degradants.

OPINIÓ PERSONAL         

           Jo penso que la pena de mort a Espanya hauria d'estar aprovada perquè hi ha molts de delictes causats per persones que causen molt de mal a altres i, si em passés a jo, no em bastaria amb que la persona que ha fet mal a la meva família o a jo simplement passi ''uns anys'' a la presó.          

          Penso que ningú es ningú per llevar-li la vida algú i si hi ha qualcú que es digna a fer-ho, mereix el mateix càstig. 

     

RESUM TEXT.           


            Sobre el que diu de l'home que ha estat condemnat a la pena de mort per aquest delicte no hi estic d'acord perquè penso que no és tan greu com el fet de matar algú.           
            Però, seguesc pensant que en els casos on ha mort gent innocent s'hauría d'aplicar la pena de mort i sense pensar amb la família i amics del condemnat perquè la família i amics de la persona fall-escuda al crim està igual o pitjor que la família del condemnat, per altra banda, amb l'exemple d'aquest home que ha estat condemnat, si li volen posar un gran càstig amb una cadena perpètua i que no tornés a sortir al carrer ja basta, es inclús més cruel que morir perquè n'ets conscient de que no sortiràs mai més d'allà i al que condemnem a pena de mort simplement, desapareix i ja està? No és just.

Poesia del vent... bufant les fulles i els versos primaverals.

Vent

(Miquel Bota Totxo)

Jo sé d'un gegant

que, bufa bufant,

els arbres esbranca;

i amb son cru xiulet

esclata en calfred

el blat de la tanca.

I al senzilló ocell

quan fa el vol més bell

el ploma a bufades...

A l'ametlerar

gisca en esfullar

                                                                  flors que són besades.

En aquest poema hi veig els següents elements: 

El vent bufant les fulles dels arbres per tot arreu.Els típics ocells primaverals que volen i volen sense parar.I, finalment, parla dels ametllers que són el típic arbre de la primavera i tothom aprecia molt les seves flors.

La Poesia

RESUM


        Na Míriam a aquest text parla de la poesia. Ella explica que no li agradava gens ni escriure ni llegir poesia fins que la seva tutora li va fer escriure un poema, però que, quan el va tenir escrit li va agradar; inclús va començar a llegir poesia. I finalment, diu que per escriure poesia, en el seu cas, ha d'estar a un lloc molt tranquil i s'ha d'inspirar.


IDEES PRINCIPALS


- Fer entendre que la poesia es un art.
- La poesia parla de la vida, així com es, però artísticament.
- Vol que els joves no pensem que això ''no és per nosaltres'' sinó que és per a tot el públic.


OPINIÓ PERSONAL


         La meva opinió sobre la poesia és que, personalment, a jo ni m'agrada escriure-la ni llegir-la, però penso que és una cosa amb molt de sentiment , i que per a la gent que li agrada i te la capacitat de escriure poemes és impressionant.
        Hi ha gent que té ''un do'' per això i escriuen sobre els seus sentiments disfressant amb paraules molt profundes el que vol dir i això li dona una sensació molt artística; per altra banda també penso que es molt espectacular la manera en que es llegeixen aquests textos perquè has de saber com entonar i com respirar adequadament després de cada vers. Simplement, és admirable.

Volverán las oscuras golondrinas...

                                                       

Adiós, amado mío.

Pienso en ti de noche y día.

No me acostumbro a estar sin ti.

Es más duro de lo que parecía.

Ayer sentía que enloquecía, 

Porque no te tenia...

Ay amado mío!

Con lo que yo te he querido

Y tu mi corazón has partido.



CARACTERÍSTICAS PRINCIPALES DE LA POESÍA DEL ROMANTICISMO ESPAÑOL.

Rechazo al Neoclasicismo. 

             Frente al escrupuloso rigor y orden con que, en el siglo XVIII, se observaron las reglas, los escritores románticos combinan los géneros y versos de distintas medidas, a veces mezclando el verso y la prosa; en el teatro se desprecia la regla de las tres unidades (lugar, espacio y tiempo) y alternan lo cómico con lo dramático.

Subjetivismo.

             Sea cual sea el género de la obra, el alma exaltada del autor vierte en ella todos sus sentimientos de insatisfacción ante un mundo que limita y frena el vuelo de sus ansias tanto en el amor, como en la sociedad del patriotismo, etc. Hacen que la naturaleza se fusione con su estado de ánimo y que se muestre melancólica, misteriosa, oscura... a diferencia de los neoclásicos, que apenas mostraban interés por el paisaje. Los anhelos de amor apasionado, ansia de felicidad y posesión de lo infinito causan en el romántico una desazón, una inmensa decepción que en ocasiones les lleva al suicidio.

Atracción por lo nocturno y misterioso. 
              Los románticos sitúan sus sentimientos dolientes y defraudados en lugares misteriosos o melancólicos, como ruinas, bosques, cementerios... De la misma manera que sienten atracción hacia lo sobrenatural, aquello que escapa a cualquier lógica, como milagros, apariciones...
Fuga del mundo que los rodea. 
               El rechazo de la sociedad burguesa en la que les ha tocado vivir, lleva al romántico a evadirse de sus circunstancias, imaginando épocas pasadas en las que sus ideales prevalecían sobre los demás o inspirándose en lo exótico. Frente a los neoclásicos, que admiraban la antigüedad grecolatina, los románticos prefieren la Edad Media y el Renacimiento. Como géneros más frecuentes, cultivan la novela, la leyenda y el drama histórico.

                                                          Volverán las oscuras golondrinas....

en tu balcón sus nidos a colgar,

y otra vez con el ala a sus cristales

        jugando llamarán.

  Pero aquellas que el  vuelo refrenaban

tu hermosura y mi dicha a contemplar,

aquellas que aprendieron nuestros nombres...

        ¡esas... no volverán!.

  Volverán las tupidas madreselvas

de tu jardín las tapias a escalar,

y otra vez a la tarde aún más hermosas

        sus flores se abrirán.

  Pero aquellas, cuajadas de rocío

cuyas gotas mirábamos temblar

y caer como lágrimas del día...

        ¡esas... no volverán!

  Volverán del amor en tus oídos

las palabras ardientes a sonar;

tu corazón de su profundo sueño

        tal vez despertará.

  Pero mudo y absorto y de rodillas

como se adora a Dios ante su altar,

como yo te he querido...; desengáñate,

        ¡así... no te querrán!

El Tabac

C0MENTARi.

             El text del tabac, en primer lloc parla de que a España es el país on és es consumeix en presencia dels menos. Explica, que els pares moltes vegades ''no es tallen ni un pel'' a l'hora de fumar-se un cigarret davant els seus fills a casa seva, e inclús a dins el cotxe i axò es una cosa molt greu, ja que, si un nin petit ho veu desde petit, penso, que de gran, ho trobarà una cosa normal i pot ser, sigui un hàbit que instauri a la seva vida.
             I, a continuació, parla dels efectes del tabac al nostre cos. Les conseqüencies que tenen moltes de les substàncies que conté un cigarret són nocives i poden arribas a ser mortals ja que hi ha molta gent que, cada any, mor per cupa d'un càncer de pulmó i gaire bé, totes les vegades, és per causa del tabac.


ENQUESTA S0BRE EL TABAC.


1. Per què creus que el tabac és una droga acceptada legalment?

            Penso que és perquè l'estat hi guanya molts de dobers i per ells és més beneficiós que el tabac sigui legal que no el contrari, per molt que a la llarga hi mori molta de gent.

2. Creus que si els teus pares fumen són un bon exemple per a tu? Et pot perjudicar?

              En el meu cas, tant com el meu pare com la meva mare han fumat alguna vegada. La meva mare era fumadora i cada vegada que es va quedar embaraçada tant de jo, com dels meus germans ho va deixar durant el periòde i a devora noltros, no fumava mai i el meu pare igual. I ara ja no fumen cap dels dos, però, es clar que si fumen amb la meva presència o de la dels meus germans no m'agradaria perquè si, penso que es perjudicial.

3. Els fumadors passius poden estar afectats pel tabac?

              Es clar, hi ha molts de casos de fumadors passius que han patit malalties ocasionades pel tabac només pel simple fet de estar amb gent fumadora, ja sigui a casa seva o amb l'altre gent.

4. Escriu els efectes secundaris del tabac.


Els efectes del tabac a curt termini:

• Augmenta la pressió sanguínia i el ritme cardíac.
• Disminueix la capacitat respiratòria, i la temperatura corporal baixa a 1ºC.
• Redueix les defenses davant malalties infeccioses.
• Provoca tossina, faringitis i mal de cap.
• Causa adicció, que es manifesta en la necessitat de tornar a fumar després d'estar algún temps sense fer-ho.
• Augmente el nombre de situacions en què es considera necessari fumar.

Els efectes del tabac a llarg termini:

• Disminueix la sensibilitat olfactiva i la hidratació de la pell.
• Provoca alteracions del son, mal alè, mal de cap, bronquitis crònica, etc.
• Causa emfisema pulmonar i úlcera gàstrica. 
• Augmenta la probabilitat de patir malalties cardiorespiratòries mortals i diferents tipus de càncer.
• Provoca dependència física, conductual i psicològica: necessitat compulsiva de fumar per calmar el malestar causat per la seva falta.
• Genera síndrome d'abstinència.
• Provoca irritabilitat i ansietat.

Tardor....

          La Tardor, és una de les quatre estacions de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb l'equinocci de tardor (entre el 20 i 21 de març en l'hemisferi sud i entre el 22 i 23 de setembre en l'hemisferi nord), i acaba amb el solstici d'hivern. 

            És una època de precipitacions, en algunes parts del món, i de descens progressiu de la temperatura. Els dies s'escurcen progressivament i les nits s'allarguen. 

            Pels colors de la natura, és un període molt evocador en l'art. Està associat a l'edat madura. És el començament de la rutina en la majoria de països, dins al punt que en psicologia es parla de ''síndrome post-vacacional''. Per això antigament s'anomenava l'estació de la melancolia. 

                                            

Ja cauen les fulles
i les flors es marceixen.

Les vinyes estan ben curulles 

i la tardor ja fa abrigar la gent.

Les castanyes peten al foc

a poc a poc.

Ja hi ha panallets 

els que més m'agraden són els de pinyonets.

La tardor es vesteix

de marró, vermell, verd i ataronjat.

De bolets en pots agafar un bon feix

però has de córrer perquè si no ja te'ls han

agafat.

Les orenetes se'n van,

hi ha silenci al niu

però, com sempre, tornen a l'estiu.

Amb la tardor

pots escoltar la remor d'una confusa tempesta 

que no fa gens de gresca.



------------------------------------------------------------------------

Paraules del vent

(Joana Raspall)

El vent em diu coses

que jo no les sé explicar;

coses dolces i boniques

que fan de bon escoltar:

com si cantessin els àngels

amb arpes i violins;

com si les flors hi vessessin

el nèctar que duen dins;

com si em gronxessin les ones

sobre un mar meravellós

dins d'una barca de somni

on fóssim nosaltres dos...

...perquè sé que tu hi vindries,

al mar de l'encantament,

a escoltar bruixeries

de les paraules al vent.

            El poema tracta sobre el vent. Penso que es refereix a que li agrada molt escoltar-lo i sentir-lo. I, per això, el compara amb el cant dels àngels, amb el fruit de les flors i amb la mar que són coses molt boniques i amb sentiment; com si parlés de l'amor disfressant-ho amb el vent.

  

Dites populars sobre les diferents estacions de l'any.

a) Primavera arribada, ovella esquilada.

Significa que quan arriba la primavera a ''l'ovella'' se'ls hi lleva la llana per què no tinguin calor, però es refereix a les persones en general que quan arriba la primavera és l'hora d'anar amb menys roba.

b) Per la primavera, res no és com era.
Com que acaba de passar l'hivern, canvia molt l'estació.

c) En l'estiu, tot el mon viu.
A l'estiu es sol veure a tota la gent que no has vist en tot l'hivern i a més, hi ha molta més gent pel carrer a l'estiu que en l'hivern.

d) Estiu calorós, hivern rigorós.
A l'estiu passes molta calor, i a l'hivern no tens angoixa de calor.

e) La tardor, porta la tristor.
Com que a la tardor les fulles dels arbres cauen, i el color del paisatge és més aviat de color marró, es diu que és més trist.

f) Pluja de tardor, fa bona saó. 
Quan arriba la tardor, arriben moltes pluges i això és molt bo pel camp, arbres, flors, collites....

g) Pluja d'hivern, dia d'infern.
Baix el meu punt de vista, penso que és per què com que el dia es molt curt i es fa fosc molt prest; si al damunt plou... el dia es fa molt trist.

h) En hivern, bona sopa i vi calent.
A l'hivern, lo típic, es menjar moltes coses que siguin ''calentes''

i) Si la Candelària plora, de l'hivern ja estem fora; si la Candelària riu, torna-te'n al niu; tant si riu com si plora, de l'hivern ja estem fora.

 Vol dir que com que el dia de santa Candelària és passat l'hivern, tant si plou com si no plou, n'hem d'estar contents per què ja no és l'hivern.

j) A l'estiu tota cuca viu.
Tothom està molt més animat.
k) Els ocells tornen a cantar, la primavera acaba d'arribar.
Quan es comencen a sentir ocells i els camps més verds i amb més color, vol dir que ja ha arribat la primavera.
l) La primavera porta flors, dites i calor. Si no la veus ets de color marro.
La primavera està plena de color i vida.

Viatge a Ítaca.

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats 
per aprendre del que saben.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí, sense esperar
que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.


Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.


Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.


Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.


Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta 
i, quan sereu deslliurats,
tingueu ben present no aturar-vos (2)


Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, 
plens de coneixences.


Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, 
plens de coneixences.
Lluis Llach

El poema anterior parla de la manera de viure. Et diu com t'has de prendre les coses filosòficament,  com t'has de prendre la vida, que has d'aprendre a "aixecar-te" si a qualque moment no et trobes bé sentimental o emocional-ment i que has d'afrontar els problemes que et posa la vida per què sempre n'hi haurà.
Bàsicament, diu que t'has de prendre la vida amb paciència i sempre amb el millor humor possible per què la vida és i serà sempre així, amb els seus més i els seus menys.